2005-15
10è ANIVERSARI

titol

SENTÈNCIES DE PORTADA, temporada 2016/17

  1. SETEMBRE
  2. La brúixola és necessària per arribar on volem. No perdre el rumb, recuperar el nord, no desviés, no perdre’s en nimietats. «Guia», «direcció», «sentit», «orientació», «rumb», «Nord» ... per no desviar-se, per no perdre en el camí ...

    L'important és no perdre el Nord. Tenint el rumb, la resta és qüestió de vent. Però tens brúixola?

  3. OCTUBRE
  4. Quan la fam estreny, el pa és el prioritari. Tot i això, convé no oblidar l'aliment del nostre esperit. Posem-nos, doncs, en disposició.

    Ataco als que només parlen de reivindicacions econòmiques sense nomenar mai les reivindicacions culturals. Està bé que tots els homes mengin, però que tots els homes sàpiguen. Que gaudeixin tots els fruits de l'esperit humà perquè el contrari és convertir-los en màquines al servei de l'Estat, és convertir-los en esclaus d'una terrible organització social.

    Envieu-llibres, llibres perquè la meva ànima no mori, sol·licitava Dostoievski. Llibres, és a dir, horitzons, és a dir, escales per pujar al cim de l'esperit i del cor. L'agonia física, biològica, natural, d'un cos per gana, set o fred, dura poc, molt poc, però l'agonia de l'ànima insatisfeta dura tota la vida (F. Garcia Lorca)

  5. NOVEMBRE
  6. Solem caminar enfeinats, embrancats, distrets en els nostres quefers quotidians. Ens trobem absorts per les preocupacions de cada dia. Atrafegats com anem, sovint és ineludible aturar-nos i adonar-se que de tant en tant és convenient elevar la nostra mirada.

    I per això, l'ésser humà disposa de la facultat de pensar, de raonar, de reflexionar sobre la realitat, sobre si mateix, sobre la vida, sobre tot el que ens envolta i tot el que existeix. Correm el risc de no "viure la vida", sinó de "deixar-se portar" per ella. De vegades, no disposem de la suficient calma per considerar els esdeveniments amb certa objectivitat i prendre consciència de la pròpia situació existencial.

    Si una persona no es planteja les preguntes fonamentals de la vida i només viu al dia, en el més profund del seu ésser no haurà arribat a trobar-se a si mateix; no s'haurà convertit en «home».

    L’actitud filosòfica» és una de les dimensions que ens caracteritzen, una dimensió del que és humà. Sense aquesta dimensió, sense aquesta actitud, sense «filosofia» ni som éssers humans plens i lliures, ni podem arribar a ser ciutadans veritablement autònoms.

  7. DESEMBRE
  8. Ens preocupem per l'extinció de la més nímia espècie de la nostra flora o de la nostra fauna... però rebutgem la preocupació per l'extinció del nostre coneixement sobre el que som o podem arribar a ser... (Mónica Cavallé, filòsofa)

    El que salva els pobles no és la llei, sinó la virtut. L’arma de les democràcies modernes és la llei. L’arma dels pobles és la virtut. La llei domina les masses. La virtut triomfa en el silenci i posa ordre en l’escala de valors. Són els valors allò que dóna nom i edifica la vida dels pobles i de les persones. (M. Font)

  9. GENER
  10. Ens trobem immersos al si d'una societat molt hàbil en l'àmbit del desenvolupament tecnològic, però bastant analfabeta en el coneixement del que són els principis i els fins de la vida humana, en tot el que pot donar un sentit i un significat humà a l'existència. (M. Cavallé, filòsofa)

    El que proposa el pensament platònic és formar éssers humans lliures, amb una veritable capacitat per triar, per diferenciar el secundari del principal. Per a Aristòtil el fi de l'home és quelcom que està determinat per la seva naturalesa i consisteix precisament en el compliment més perfecte possible de les exigències de la seva naturalesa.

  11. FEBRER
  12. Malgrat ser al segle de la informació, coses bàsiques i importants sobre la nostra espècie resten encara desconegudes per a molts.

    No hem après a viure. Tenim molta tècnica i poca saviesa. (J. L. Sampedro)

    "No hem après a viure. Tenim molta tècnica i poca saviesa." (J. L. Sampedro)

    “Mentre visquem, mentre estiguem entre els éssers humans, conreem la nostra humanitat ". (Sèneca)

    “La pau de la consciència es relaciona amb haver fet allò que calia fer, en haver dit allò que calia dir, en haver callat el que calia callar i quan calia fer-ho”. (F. Torralba)

  13. MARÇ
  14. L'arrel dels mals del món és una concepció errònia sobre el que és l'home. (Gilbert Keith Chesterton)

    Davant possibles «progressos» que l'autoritat de torn pretengui imposar a la societat, no ens deixem enganyar nèciament. Preguntem-nos si aquests possibles canvis milloren o empitjoren la vida humana.

    En aquest s. XXI el respecte a la «dignitat humana» s'ha de convertir en quelcom vertebrador i inqüestionable en qualsevol circumstància.

    Construir un país nou amb «respecte» per a tothom sí, però amb «llibertat» també.

  15. ABRIL
  16. Saber per a poder, per estar al dia, per dotar-nos d'una aura d'intel·lectualitat, per tenir alguna cosa de què parlar, per aconseguir un lloc de treball, per «tenir» coneixements a exhibir; estimar per comprar l'amor d'altres; jugar per ostentar la nostra habilitat i la nostra superioritat; crear per demostrar alguna cosa als altres o a nosaltres mateixos; treballar exclusivament per guanyar diners ...; res d'això és saber, amor, joc, creació o treball genuïns.

    No neguem que algunes d'aquestes metes siguin, de vegades, legítimes -el "comerç" és necessari-, però no poden proporcionar a l'ésser humà la plenitud que li és pròpia, i ningú ha de sorprendre que condueixin al tedi i a la mediocritat quan es converteixen en el tipus de metes predominants.

    El «saber» que es tradueix en saviesa, en lucidesa, en una visió penetrant i comprensiva de la realitat no és inútil, al contrari, resulta enormement «útil» i «profitós». Contribueix ni més ni menys que a una major i més plena realització humana.

  17. MAIG
  18. L'excessiva preocupació de viure, que ens fa contemplar les coses tan sols des del punt de vista de la seva utilitat, és el vel que amaga la veritable naturalesa de les coses.

    Una vida orientada prioritàriament cap als béns utilitaris, s'asfixia essencialment, encara que existencialment sembli florent i envejable. Allà on els valors pragmàtics tenen una clara hegemonia, han d'estar presents en la mateixa mesura els mitjans de distracció, d'entreteniment, que s'encarregaran d'ocultar i evadir el dolor essencial i el buit interior als que aboca necessàriament tot aquest vertigen orientat cap al tenir. La nostra societat actual és un exemple nítid d'aquesta dinàmica.

    Hem de conrear activitats i actituds que ens permetin ser en plenitud, sense les quals tots els nostres èxits són només els vestits amb que cobrim l'espectre de nosaltres mateixos, els ornaments amb què adornem el nostre buit.  (M. Cavallé, La saviesa recobrada.)

  19. JUNY
  20. [...] mai he perseguit la comoditat o la felicitat com a fins en si mateixos [...]. Els ideals que han il·luminat el meu camí i m'han proporcionat una i altra vegada un nou valor per afrontar la vida alegrement, han estat la Bellesa, la Bondat i la Veritat.

    [...]. Els objectius trivials dels esforços humans (possessions, èxit públic, luxe) m'han semblat menyspreables. (A. Einstein)



SENTENCIAS DE INICIO, temporada 2015/16

  1. SEPTIEMBRE
  2. La brújula es necesaria para llegar a donde queremos. No perder el rumbo, recuperar el norte, no desviase, no perderse en nimiedades. «Guía», «dirección», «sentido», «orientación», «rumbo», «Norte»... para no desviarse, para no perderse en el camino...

    Lo importante es no perder el Norte. Teniendo el rumbo, lo demás es cuestión de viento. ¿Pero tienes brújula?

  3. OCTUBRE
  4. Cuando el hambre aprieta, el pan es lo prioritario. A pesar de ello conviene no olvidar el alimento de nuestro espíritu. Pongámonos, pues, en disposición.

    Ataco a los que solamente hablan de reivindicaciones económicas sin nombrar jamás las reivindicaciones culturales. Bien está que todos los hombres coman, pero que todos los hombres sepan. Que gocen todos los frutos del espíritu humano porque lo contrario es convertirlos en máquinas al servicio del Estado, es convertirlos en esclavos de una terrible organización social.

    Enviadme libros, libros para que mi alma no muera, solicitaba Dostoievski. Libros, es decir, horizontes, es decir, escaleras para subir a la cumbre del espíritu y del corazón. La agonía física, biológica, natural, de un cuerpo por hambre, sed o frío, dura poco, muy poco, pero la agonía del alma insatisfecha dura toda la vida (F. García Lorca)

  5. NOVIEMBRE
  6. Solemos andar atareados, enfrascados, distraídos en nuestros quehaceres cotidianos. Nos encontramos absortos por las preocupaciones de cada día. Ajetreados como vamos, a menudo es ineludible detenernos y reparar en que de vez en cuando es conveniente elevar nuestra mirada.

    Y para ello, el ser humano dispone de la facultad de pensar, de razonar, de reflexionar sobre la realidad, sobre sí mismo, sobre la vida, sobre todo lo que nos rodea y todo cuanto existe. Corremos el riesgo de no "vivir la vida", sino de "dejarse llevar" por ella. A veces, no disponemos de la suficiente calma para considerar los acontecimientos con cierta objetividad y tomar conciencia de la propia situación existencial.

    Si una persona no se plantea las preguntas fundamentales de la vida y solamente vive al día, en lo más profundo de su ser no habrá llegado a encontrarse a sí mismo; no se habrá convertido en «hombre».

    La «actitud filosófica» es una de las dimensiones que nos caracterizan, una dimensión de lo humano. Sin esa dimensión, sin esa actitud, sin «filosofía» ni somos seres humanos plenos y libres, ni podemos llegar a ser ciudadanos verdaderamente autónomos.

  7. DICIEMBRE
  8. Nos preocupamos por la extinción de la más nimia especie de nuestra flora o de nuestra fauna… sin embargo desechamos la preocupación por la extinción de nuestro conocimiento sobre lo que somos o podemos llegar a ser… Mónica Cavallé, filósofa

    Lo que salva a los pueblos no es la ley, sino la virtud. El arma de las democracias modernas es la ley. El arma de los pueblos es la virtud. La ley domina las masas. La virtud triunfa en el silencio y pone orden en la escala de valores. Son los valores lo que da nombre y edifica la vida de los pueblos y de las personas. (M. Font)

  9. ENERO
  10. Nos hallamos inmersos en el seno de una sociedad muy hábil en el ámbito del desarrollo tecnológico, pero bastante analfabeta en el conocimiento de lo que son los principios y los fines de la vida humana, en todo lo que puede dar un sentido y un significado humano a la existencia.

    Lo que propone el pensamiento platónico es formar seres humanos libres, con una verdadera capacidad para elegir, para diferenciar lo secundario de lo principal. Para Aristóteles el fin del hombre no es algo que a él se le antoje como un capricho sino que es algo que está determinado por su naturaleza y consiste precisamente en el cumplimiento más perfecto posible de las exigencias de su naturaleza.

  11. FEBRERO
  12. A pesar de encontrarnos en el siglo de la información, cosas básicas e importantes sobre nuestra especie resultan todavía desconocidas para muchos.

    "No hemos aprendido a vivir. Tenemos mucha técnica y poca sabiduría." (J. L. Sampedro)

    "Mientras vivamos, mientras estemos entre los seres humanos, cultivemos nuestra humanidad”.  (Séneca)

    "La paz de la conciencia se relaciona con haber hecho lo que había que hacer, al haber dicho lo que había que decir, al haber callado lo que había que callar y cuando había que hacerlo". (F. Torralba)

  13. MARZO
  14. La raíz de los males del mundo es una concepción errónea sobre lo que es el hombre. (G. K. Chesterton)

    Ante posibles «progresos» que la autoridad de turno pretenda imponer a la sociedad, no nos dejemos engañar neciamente. Preguntémonos si esos posibles cambios mejoran o empeoran la vida humana.

    En este s. XXI el respeto a la «dignidad humana» debe convertirse en algo vertebrador e incuestionable en cualquier circunstancia.

    Construir un país nuevo con «respecto» a todos sí, pero en «libertad» también.

  15. ABRIL
  16. Saber para poder, para estar al día, para dotamos de un aura de intelectualidad, para tener algo de qué hablar, para lograr un puesto de trabajo, para «tener» conocimientos que exhibir; amar para comprar el amor de otros; jugar para ostentar nuestra habilidad y nuestra superioridad; crear para demostrar algo a los demás o a nosotros mismos; trabajar exclusivamente para ganar dinero...; nada de esto es saber, amor, juego, creación o trabajo genuinos.

    No negamos que algunas de estas metas sean, en ocasiones, legítimas -el “comercio” es necesario-, pero no pueden proporcionar al ser humano la plenitud que le es propia, y nadie debe sorprenderse de que conduzcan al hastío y a la mediocridad cuando se convierten en el tipo de metas predominantes.

    El «saber» que se traduce en sabiduría, en lucidez, en una visión penetrante y comprensiva de la realidad no es inútil, al contrario, resulta enormemente «útil» y «provechoso». Contribuye nada menos que a una mayor y más plena realización humana.

  17. MAYO
  18. La excesiva preocupación de vivir, que nos hace contemplar las cosas tan sólo desde el punto de vista de su utilidad, es el velo que oculta la verdadera naturaleza de las cosas.

    Una vida orientada prioritariamente hacia los bienes utilitarios, se asfixia esencialmente, aunque existencialmente parezca floreciente y envidiable. Allí donde los valores pragmáticos tienen una clara hegemonía, han de estar presentes en igual medida los medios de distracción, de entretenimiento, que se encargarán de ocultar y evadir el dolor esencial y el vacío interior a los que aboca necesariamente todo ese vértigo orientado hacia el tener. Nuestra sociedad actual es un ejemplo nítido de esta dinámica.

    Hemos de cultivar actividades y actitudes que nos permiten ser en plenitud, sin las cuales todos nuestros logros son sólo los vestidos con que cubrimos el espectro de nosotros mismos, los ornamentos con los que adornamos nuestro vacío. (M. Cavallé, La sabiduría recobrada.)

  19. JUNIO
  20. [...] nunca he perseguido la comodidad o la felicidad como fines en sí mismos. [...]. Los ideales que han iluminado mi camino y me han proporcionado una y otra vez un nuevo valor para afrontar la vida alegremente, han sido la Belleza, la Bondad y la Verdad.

    [...]. Los objetivos triviales de los esfuerzos humanos (posesiones, éxito público, lujo) me han parecido despreciables. (A. Einstein)