HISTÒRIA

Els Inuit, també anomenats esquimals, poble àrtic que habita en petits llocs de les zones costeres de Groenlàndia, de la  Nord-Amèrica àrtica (incloses Canadà y Alaska) y l’extrem nord-oriental de Sibèria. El nom amb el que es denominen a si mateixos es inuit (en siberià i algunes llengües d’Alaska, yuit), que significa ‘la gent’. El nom ‘esquimal’, que es considera despectiu, significa ‘devoradors de carn crua’, terme amb el que de forma poc exacta les batejaren els pobles algonquins.

Història

A partir de testimonis arqueològics, lingüístics i psicològics, arqueòlegs i antropòlegs han arribat a la conclusió que els inuit van emigrar a través de l'estret de Bering des de Sibèria fins la Nord-Amèrica àrtica, molt després que la majoria dels indígenes americans. Comparteixen multitud de trets culturals amb els pobles àrtics siberians i amb els seus propis parents més propers, els aleutians. Els jaciments arqueològics més antics identificables com inuit en el sud-oest d’Alaska i les illes Aleutianes, daten del 2000 a.C. i difereixen lleugerament dels jaciments inuit posteriors. Cap al 1800 a.C. van sorgir en Sibèria i en la regió de l'estret de Bering cultures altament evolucionades com la Old Whaling (Antiga pesca de balenes) o del mar de Bering, i unes altres emparentades. A l’est de Canadà va florir la cultura Old Dorset des del 1000-800 a.C. fins el 1000-1300 d.C. El poble Dorset va ser arrasat pels inuit Thule que cap al 1000-1200 d.C. havien arribat a Groenlàndia. Allí, la cultura inuit va rebre influències dels colons nòrdics medievals i, a partir de 1700, dels danesos.