SOCIETAT

Organització social

Els hàbits i costums dels inuit, igual que la seva llengua, són notablement uniformes tot i la seva àmplia dispersió. La família és la unitat social més significativa. En la cultura tradicional, els matrimonis, encara que pactats en ocasions, queden generalment a la lliure elecció de l'individu. La monogamia és el costum freqüent, però també es donen tant la poliginia com la poliandria. El matrimoni, una necessitat vital per a la supervivència física, es fonamenta en una estricta divisió del treball. Els homes construeixen les cases, cacen i pesquen, mentre que les dones cuinen, adoben les pells d'animals i fabriquen vestimentes.
La llei social bàsica és l'obligació d'ajudar a la pròpia parentela. L'escarni comunitari constitueix el mitjà més habitual de control social; en casos extrems, després de perllongades deliberacions, un infractor pot ser condemnat a l'ostracisme social o fins i tot a mort. Al no existir cap estructura legal comunitària, el lesionar a algú pertanyent a un grup distint posa en perill al propi grup de parentiu (que deu assumir la responsabilitat del delicte) i planteja la possibilitat d'un enfrontament sagnant. La demostració excessiva dels sentiments és objecte de desaprovació. Alguns grups controlen els conflictes per mitjà de combats de lluita lliure o de confrontacions de cant, en la que els contendents agraviats exterioritzen càntics insultants; el perdedor pot arribar a ser expulsat de la comunitat.
Les aliances entre individus no emparentats es formen i es mantenen a través de l'intercanvi de regals i de les mostres de respecte. La forma més elevada d'intercanvi de regals es produeix quan el cap d'una família ofereix l'oportunitat de mantenir una relació sexual temporal amb la dona adulta de més alt consideració de la seva família. No obstant això, la dona conserva el dret a rebutjar aquesta relació i, en tal cas, el respecte es simbolitza a través de la ofrena de quelcom diferent.

Provisió de aliments

La dieta inuit tradicional es compon de peix, foques, balenes i altres mamífers marins, que la seva carn es menja cuita, dessecada o congelada. Les foques constitueixen el principal aliment hivernal i el seu recurs més preuat. Proporcionen menjada per als gossos, vestits i materials per confeccionar botes, tendes de campanya i cordes per als arpons, i també com combustible lluminós i calòric. En l'estiu es cacen els caribús en l'interior d‘Alaska i Canadà. En menor mesura també es proveeixen d'óssos polars, guineus, llebres i ocells àrtics, sobretot aus marines. La caça major, com la balena, la morça i el caribú exigeixen expedicions de caça superior a les que estan a l'abast de qualsevol grup de parentiu. Moltes famílies observen un cicle estacional de caça i pesca que els duu d'un extrem a un altre del seu territori habitual; durant el trajecte, realitzen intercanvis comercials amb altres grups.