Presentació de les activitats

Aquestes pàgines de Geometria tenen per objectiu posar a l'abast de professors i alumnes una "pissarra interactiva" per presentar alguns continguts de l'àrea de Matemàtiques, amb la possibilitat d'intervenció de l'alumne, que pot jugar amb la "pissarra" com a activitat d'exploració dels conceptes tractats, i amb unes propostes perquè l'alumnat reflexioni i escrigui sobre els conceptes amb els que ha pogut jugar. Les reflexions que l'alumnat ha d'escriure i fer arribar al professor o professora es poden considerar a la vegada com activitats d'aprenentatge i d'avaluació.

Continguts curriculars treballats amb aquestes activitats

Els continguts de Geometria que es treballen amb aquestes activitats corresponen en la seva majoria als objectius de Geometria de primer cicle d'ESO, més una introducció als moviments en el pla, que formen part dels objectius de segon cicle.Tot i això, el professorat sabem per experiència la facilitat amb que l'alumnat oblida els conceptes que no treballa habitualment. És per això que aquestes activitats poden ser molt útils tan a primer com a segon cicle: a primer cicle com a introducció i a segon cicle com a repàs/recordatori abans d'entrar en la matèria pròpia del currículum de segon cicle.

Aquestes activitats també treballen implícitament continguts de TIC, ja que demanen de posar en funcionament la majoria de competències bàsiques en TIC: navegació per Internet, obligatòria a la primera fase de l'activitat i processador de text o email en la segona fase de cada activitat, depenent de la manera que el professor/o professora decideixi fer treballar la classe, tal com s'explica més avall.

De cap manera les activitats presentades pretenen cobrir el currículum de Geometria de manera exhaustiva, tot i que l'autora té la intenció d'ampliar-les per arribar fins on sigui possible i útil. Tampoc es pretén treballar tots els conceptes d'una manera lineal. Això vol dir que alguns dels conceptes més primaris com ara paral·lelisme, igualtat de segments, igualtat d'angles, són tractats d'una forma totalment intuïtiva sense ser definits prèviament. L'objectiu és que l'alumne experimenti i manipuli fins arribar a interioritzar els conceptes d'una forma natural, aprofitant les possibilitats que ens brinda l'entorn gràfic de la WIRIS.

Pel que fa a la seqüenciació i l'agrupament de les activitats, cal considerar-ho com una proposta, ja que la majoria d'activitats es podrien fer de forma gairebé independent de les altres i, per exemple, classificar una activitat i el concepte treballat en ella com a bàsic o elemental es fa difícil, ja que aquesta és una qüestió que depèn en gran manera de la situació de l'alumnat. Gràcies als avantatges de l'hipertext, el professorat podrà escollir l'ordre i el nombre d'activitats més escaient per a la seva seqüenciació concreta de la matèria i fins i tot podrà personalitzar per cada alumne les activitats que més li convinguin per reforçar algun concepte en particular.

Maneres de treballar els continguts a classe

Cada una d'aquestes activitats s'ha concebut per entendre-la dividida en dues parts o fases:

Una primera fase d'observació/manipulació successiva i reiterada de fets i conceptes, sobre el tauler gràfic de la WIRIS.

A l'esquerra de la pantalla, sota el menú desplegable, apareixen en lletra petita les indicacions per a l'alumnat, per tal que centri les seves observacions i manipulacions sobre el tauler gràfic. Aquestes indicacions seria bo que el professor les repeteixi de viva veu a la classe, afegint tot allò que cregui oportú per al seu alumnat.

A la part central de la pàgina, es troben les indicacions per la segona fase de reflexió escrita i/o aplicació pràctica, on es proposa a l'alumne de definir o de descriure el que ha vist en el tauler gràfic o bé de reproduir algun dibuix o construcció utilitzant els estris tradicionals. El professor/a pot, si vol, anar més enllà de les activitats proposades, demanant que els alumnes raonin algun fet com per exemple"perquè les tres bisectrius es tallen en un punt?", donant-los les ajudes que cregui oportunes. Aquest tipus de preguntes seria bo que les plantegessin els mateixos alumnes.

L'alumnat ha de fer inicialment aquesta segona part de l'activitat en la seva llibreta de l'assignatura, amb paper i llapis i estris de dibuix, si escau. En el cas de les respostes escrites (sense dibuix), la pàgina presenta un botó que remet a un formulari per enviar un email amb les respostes a la bústia electrònica que el professor/a indiqui. El professorat pot optar per demanar als alumnes que escriguin les respostes en un processador de textos i les desin en una carpeta de la xarxa del centre o en un disquet. Per fer els dibuixos es pot ensenyar als alumnes a fer servir la mateixa calculadora WIRIS, directament. És clar que això seria una altra unitat didàctica.

A la pràctica s'han detectat problemes amb l'enviament del formulari, ja que a les aules d'informàtica no sol estar permès enviar correus amb el navegador i també perquè molts alumnes, a casa seva, fan servir bústies gestionades via Web. Una manera de resoldre això és demanar als alumnes que responguin les activitats en un processador de textos i l'enviïn annexat amb el seu WebMail.

Temporització: cada activitat pot ser feta i acabada en pocs minuts de classe. Cap de les activitats hauria de necessitar més d'una sessió de classe, encara que això dependrà de les competències de l'alumnat. Si el professor/a ho creu oportú pot indicar el temps que disposen els alumnes per completar les activitats.

Pel que fa a la primera fase de cada activitat només és possible de realitzar-la si l'alumnat té accés a un ordinador amb connexió a Internet, ja sigui a l'aula d'informàtica del centre o a casa seva, individualment o en grups de dos o tres, encara que seria desitjable que l'alumnat pugui experimentar de manera individual..

No es tracta només que l'alumnat aprengui observant i manipulant amb l'ordinador. Cal que sigui capaç de fer coses amb el que ha après, com per exemple descriure les situacions, fets i conceptes, i que el professor pugui tenir un resultat dels progressos de l'alumne per poder fer una avaluació del procés d'aprenentatge. Amb aquesta finalitat hi ha activitats proposades acompanyant cada tauler gràfic d'observació i experimentació.

De moment no s'han elaborat pautes d'avaluació d'aquestes activitats. La intenció és que el professorat integri alguna o totes aquestes activitats dins la seva programació d'aula, com una ajuda per l'assoliment d'alguns objectius curriculars de l'àrea de Matemàtiques. Així que les pautes d'avaluació haurien de ser les previstes per avaluar aquests objectius dintre de la programació normal del curs.

Espero que aquestes pàgines us resultin d'utilitat per algunes de les vostres lliçons i que serveixin per motivar els vostres alumnes.