|
Presentació de les activitats
Aquestes
pàgines de Geometria tenen per objectiu posar a l'abast de professors
i alumnes una "pissarra interactiva" per presentar alguns continguts
de l'àrea de Matemàtiques, amb la possibilitat d'intervenció
de l'alumne, que pot jugar amb la "pissarra" com a activitat
d'exploració dels conceptes tractats, i amb unes propostes
perquè l'alumnat reflexioni i escrigui sobre els conceptes amb
els que ha pogut jugar. Les reflexions que l'alumnat ha d'escriure i fer
arribar al professor o professora es poden considerar a la vegada com
activitats d'aprenentatge i d'avaluació.
Continguts curriculars treballats amb aquestes activitats
Els
continguts de Geometria que es treballen amb aquestes activitats corresponen
en la seva majoria als objectius de Geometria de primer cicle d'ESO,
més una introducció als moviments en el pla, que formen
part dels objectius de segon cicle.Tot i això, el professorat
sabem per experiència la facilitat amb que l'alumnat oblida els
conceptes que no treballa habitualment. És per això que
aquestes activitats poden ser molt útils tan a primer com a
segon cicle: a primer cicle com a introducció i a segon cicle
com a repàs/recordatori abans d'entrar en la matèria pròpia
del currículum de segon cicle.
Aquestes
activitats també treballen implícitament continguts de TIC,
ja que demanen de posar en funcionament la majoria de competències
bàsiques en TIC: navegació per Internet, obligatòria
a la primera fase de l'activitat i processador de text o email en la segona
fase de cada activitat, depenent de la manera que el professor/o professora
decideixi fer treballar la classe, tal com s'explica més avall.
De
cap manera les activitats presentades pretenen cobrir el currículum
de Geometria de manera exhaustiva, tot i que l'autora té la intenció
d'ampliar-les per arribar fins on sigui possible i útil. Tampoc
es pretén treballar tots els conceptes d'una manera lineal. Això
vol dir que alguns dels conceptes més primaris com ara paral·lelisme,
igualtat de segments, igualtat d'angles, són tractats d'una forma
totalment intuïtiva sense ser definits prèviament. L'objectiu
és que l'alumne experimenti i manipuli fins arribar a interioritzar
els conceptes d'una forma natural, aprofitant les possibilitats que ens
brinda l'entorn gràfic de la WIRIS.
Pel
que fa a la seqüenciació i l'agrupament de les activitats,
cal considerar-ho com una proposta, ja que la majoria d'activitats es
podrien fer de forma gairebé independent de les altres i, per exemple,
classificar una activitat i el concepte treballat en ella com a bàsic
o elemental es fa difícil, ja que aquesta és una qüestió
que depèn en gran manera de la situació de l'alumnat. Gràcies
als avantatges de l'hipertext, el professorat podrà escollir l'ordre
i el nombre d'activitats més escaient per a la seva seqüenciació
concreta de la matèria i fins i tot podrà personalitzar
per cada alumne les activitats que més li convinguin per reforçar
algun concepte en particular.
Maneres de treballar els continguts a classe
Cada
una d'aquestes activitats s'ha concebut per entendre-la dividida en dues
parts o fases:
Una
primera fase d'observació/manipulació successiva i
reiterada de fets i conceptes, sobre el tauler gràfic de
la WIRIS.
A
l'esquerra de la pantalla, sota el menú desplegable, apareixen
en lletra petita les indicacions per a l'alumnat, per tal que
centri les seves observacions i manipulacions sobre el tauler gràfic.
Aquestes indicacions seria bo que el professor les repeteixi de viva
veu a la classe, afegint tot allò que cregui oportú per
al seu alumnat.
A
la part central de la pàgina, es troben les indicacions per la
segona fase de reflexió escrita i/o aplicació pràctica,
on es proposa a l'alumne de definir o de descriure el que ha vist en
el tauler gràfic o bé de reproduir algun dibuix o construcció
utilitzant els estris tradicionals. El professor/a pot, si vol, anar
més enllà de les activitats proposades, demanant que els
alumnes raonin algun fet com per exemple"perquè les tres
bisectrius es tallen en un punt?", donant-los les ajudes que cregui
oportunes. Aquest tipus de preguntes seria bo que les plantegessin els
mateixos alumnes.
L'alumnat
ha de fer inicialment aquesta segona part de l'activitat en la seva
llibreta de l'assignatura, amb paper i llapis i estris de dibuix, si
escau. En el cas de les respostes escrites (sense dibuix), la pàgina
presenta un botó que remet a un formulari per enviar un email
amb les respostes a la bústia electrònica que el professor/a
indiqui. El professorat pot optar per demanar als alumnes que escriguin
les respostes en un processador de textos i les desin en una carpeta
de la xarxa del centre o en un disquet. Per fer els dibuixos es pot
ensenyar als alumnes a fer servir la mateixa calculadora WIRIS, directament.
És clar que això seria una altra unitat didàctica.
A
la pràctica s'han detectat problemes amb l'enviament del formulari,
ja que
a les aules d'informàtica no sol estar permès enviar correus
amb el navegador i també perquè molts alumnes, a casa
seva, fan servir bústies gestionades via Web. Una manera de
resoldre això és demanar als alumnes que responguin les
activitats en un processador de textos i l'enviïn annexat amb el
seu WebMail.
Temporització:
cada activitat pot ser feta i acabada en pocs minuts de classe. Cap
de les activitats hauria de necessitar més d'una sessió
de classe, encara que això dependrà de les competències
de l'alumnat. Si el professor/a ho creu oportú pot indicar el temps
que disposen els alumnes per completar les activitats.
Pel
que fa a la primera fase de cada activitat només és possible
de realitzar-la si l'alumnat té accés a un ordinador amb
connexió a Internet, ja sigui a l'aula d'informàtica
del centre o a casa seva, individualment o en grups de dos o tres, encara
que seria desitjable que l'alumnat pugui experimentar de manera individual..
No
es tracta només que l'alumnat aprengui observant i manipulant amb
l'ordinador. Cal que sigui capaç de fer coses amb el que ha après,
com per exemple descriure les situacions, fets i conceptes, i que el
professor pugui tenir un resultat dels progressos de l'alumne per poder
fer una avaluació del procés d'aprenentatge. Amb aquesta
finalitat hi ha activitats proposades acompanyant cada tauler gràfic
d'observació i experimentació.
De
moment no s'han elaborat pautes d'avaluació d'aquestes activitats.
La intenció és que el professorat integri alguna o totes
aquestes activitats dins la seva programació d'aula, com una ajuda
per l'assoliment d'alguns objectius curriculars de l'àrea de Matemàtiques.
Així que les pautes d'avaluació haurien de ser les previstes
per avaluar aquests objectius dintre de la programació normal del
curs.
Espero
que aquestes pàgines us resultin d'utilitat per algunes de les
vostres lliçons i que serveixin per motivar els vostres alumnes.
|