Espai web del professor Coromina .

Definicions i terminologia lingüístiques i literàries Conceptes, figures retòriques, mètrica, fonètica, sintaxi... A, B, C, D, E, F, G, H, I, J, K, L, M, N, O, P, Q, R, S, T, U, W, V, X, Z Al·literació Repetició de sons iguals o semblants en un mateix vers o una mateixa oració. Alexandrí Vers amb cesura format per dos hemistiquis de sis síl·labes. Antítesi Combinació de dos significats oposats en una mateixa oració.  Art major Es diu d’aquells versos de més de vuit síl·labes. Art menor Es diu d’aquells versos de vuit o menys síl·labes. Asíndeton Supressió de les conjuncions que serien gramaticalment necessàries en una oració. Codolada Alternança indeterminada de versos de quatre i de vuit síl·labes amb una rima apariada. Comparació Vide Símil Decasíl·lab català clàssic Vers de deu síl·labes amb cesura format per un hemistiqui de quatre versos i un de sis. Decasíl·lab italià Vers de deu síl·labes sense cesura. El·lipsi Supressió de paraules gramaticalment necessàries en una oració. Elisió Supressió d’un so vocàlic a la frontera de mot. Encadenament Es diria, per exemple, que hi és en un tercet en què el primer vers rimés amb el tercer. Encavalcament Unitat sintàctica i semàntica trencada entre dos versos. Estrofa Conjunt de versos que es relacionen mitjançant la mètrica, el sentit i, generalment, la rima. Hiat Pronunciació de dos nuclis sil·làbics en contacte a la frontera de mot. Hipèrbaton Alteració de l’ordre gramatical d’una oració. Història Esdeveniments d’una narració ordenats cronològicament. Interrogació retòrica Pregunta que no reclama resposta. Metàfora Substitució d’un significat per un altre aprofitant la similitud semàntica entre dues paraules. Metonímia Utilització d’una paraula per una altra aprofitant una relació lògica entre els seus distints significats. Nadala Cançó amb una temàtica relacionada amb la celebració del solstici d’hivern. Narració Transmissió d’informació per mitjà d’un intermediari. Onomatopeia Paraula que vol imitar amb la seva fonètica el soroll d’allò a què es refereix. Paranomàsia Combinació de paraules diferents amb una fonètica semblant. Personificació Atribució de qualitats humanes a qualsevol referent que no en pugui tenir. Polisíndeton Addició de més conjuncions de les que serien gramaticalment necessàries en una oració. Relat Esdeveniments d’una narració ordenats com el receptor se n’assabenta o com els subministra el narrador. Retòrica Art de convèncer mitjançant el llenguatge. Rima Analogia de sons entre dues o més paraules. Rima assonant Es diu d’aquelles rimes que suposen la igualtat de sons vocàlics entre dues o més paraules a partir de l’últim nucli sil·làbic tònic. Rima consonant Es diu d’aquelles rimes que suposen la igualtat de sons entre dues o més paraules a partir de l’últim nucli sil·làbic tònic. Ritme Distribució ordenada de síl·labes àtones i tòniques. Símil o comparació Relació entre dues paraules, mitjançant un nexe implícit o explícit, aprofitant la igualtat entre un o més trets semàntics dels seus significats.  Sinalefa Diftong que es produeix a la frontera de mot. So Unitat mínima de parla (el soroll més petit que els humans articulen per parlar). So vocàlic (v) So nucli (N), és el principal; es defineix per l’obertura de les cordes vocals (on es produeix la vibració) i la posició bucal –de la llengua a la cavitat bucal (on la vibració s’amplia): (vegeu la filmació artroscòpica del moviment de les cordes vocals quan parlem). So consonàntic (c) So marginal (m), es defineix pel punt d’articulació, la manera d’articular i la influència de les cordes vocals (vegeu la il·lustració de l’aparell fonador). Sonet Poema de catorze versos format generalment per dos quartets i dos tercets. Soroll Vibració ampliada (v/a) [té una longitud i una amplada d’ona] que estimula el nervi auditiu (vegeu l’aparell auditiu a la il·lustració). Vers blanc Es diu d’aquells versos que, tot i no tenir rima, sí que estan subjectes a la mètrica i al ritme. Vers lliure Es diu d’aquells versos que no tenen rima ni regularitat mètrica.