Al·literació |
Repetició
de sons iguals o semblants en un mateix vers o una mateixa
oració. |
Alexandrí |
Vers amb cesura
format per dos hemistiquis de sis síl·labes. |
Antítesi |
Combinació
de dos significats oposats
en una mateixa oració. |
Art major |
Es diu
d’aquells versos de més
de vuit síl·labes. |
Art menor |
Es diu
d’aquells versos de vuit o menys
síl·labes. |
Asíndeton |
Supressió
de les conjuncions que
serien gramaticalment necessàries en una oració. |
Codolada |
Alternança
indeterminada de versos
de quatre i de vuit síl·labes amb una rima
apariada. |
Comparació |
Vide Símil |
Decasíl·lab
català clàssic |
Vers de
deu síl·labes amb
cesura format per un hemistiqui de quatre versos i un de sis. |
Decasíl·lab
italià |
Vers de
deu síl·labes sense
cesura. |
El·lipsi |
Supressió
de paraules gramaticalment
necessàries en una oració. |
Elisió |
Supressió
d’un so vocàlic
a la frontera de mot. |
Encadenament |
Es
diria, per exemple, que hi és
en un tercet en què el primer vers rimés amb el
tercer. |
Encavalcament |
Unitat
sintàctica i semàntica
trencada entre dos versos. |
Estrofa |
Conjunt
de versos que es relacionen mitjançant
la mètrica, el sentit i, generalment, la rima. |
Hiat |
Pronunciació
de dos nuclis sil·làbics
en contacte a la frontera de mot. |
Hipèrbaton |
Alteració
de l’ordre gramatical
d’una oració. |
Història |
Esdeveniments
d’una narració ordenats
cronològicament. |
Interrogació
retòrica |
Pregunta
que no reclama resposta. |
Metàfora |
Substitució
d’un significat per
un altre aprofitant la similitud semàntica entre dues
paraules. |
Metonímia |
Utilització
d’una paraula per una altra aprofitant una relació
lògica
entre els seus distints significats. |
Nadala |
Cançó
amb una temàtica
relacionada amb la celebració del solstici
d’hivern. |
Narració |
Transmissió
d’informació
per mitjà d’un intermediari. |
Onomatopeia |
Paraula
que vol imitar amb la seva fonètica
el soroll d’allò a què es refereix. |
Paranomàsia |
Combinació
de paraules diferents
amb una fonètica semblant. |
Personificació |
Atribució
de qualitats humanes
a qualsevol referent que no en pugui tenir. |
Polisíndeton |
Addició
de més conjuncions
de les que serien gramaticalment necessàries en una
oració. |
Relat |
Esdeveniments
d’una narració ordenats
com el receptor se n’assabenta o com els subministra el
narrador. |
Retòrica |
Art de
convèncer mitjançant
el llenguatge. |
Rima |
Analogia
de sons entre dues o més
paraules. |
Rima assonant |
Es diu
d’aquelles rimes que suposen la
igualtat de sons vocàlics entre dues o més
paraules a partir
de l’últim nucli sil·làbic
tònic. |
Rima consonant |
Es diu
d’aquelles rimes que suposen la
igualtat de sons entre dues o més paraules a partir de
l’últim
nucli sil·làbic tònic. |
Ritme |
Distribució
ordenada de síl·labes
àtones i tòniques. |
Símil
o comparació |
Relació entre
dues paraules, mitjançant un nexe implícit o
explícit,
aprofitant la igualtat entre un o més trets
semàntics dels
seus significats. |
Sinalefa |
Diftong
que es produeix a la frontera
de mot. |
So |
Unitat
mínima de parla (el soroll més petit que els
humans articulen per parlar). |
So vocàlic (v) |
So nucli (N), és el principal; es
defineix per l’obertura de les cordes vocals (on es produeix
la vibració) i la posició bucal –de la
llengua a la cavitat bucal (on la vibració
s’amplia): (vegeu la filmació
artroscòpica del moviment de les cordes vocals quan parlem). |
So consonàntic (c) |
So
marginal (m), es defineix pel punt d’articulació,
la manera d’articular i la influència de les
cordes vocals (vegeu la il·lustració de
l’aparell fonador). |
Sonet |
Poema
de catorze versos format generalment
per dos quartets i dos tercets. |
Soroll |
Vibració ampliada
(v/a) [té una longitud i una amplada d’ona] que estimula
el nervi auditiu (vegeu l’aparell auditiu a la
il·lustració). |
Vers
blanc |
Es diu
d’aquells versos que, tot i no
tenir rima, sí que estan subjectes a la mètrica i
al ritme. |
Vers lliure |
Es diu
d’aquells versos que no tenen rima
ni regularitat mètrica. |
 |
 |
|
|