Segons la RESOLUCIÓ del Departament d'Ensenyament de 25 de juny del  2002, que dóna les instruccions per a l’organització i el funcionament dels centres docents d’educació secundària de Catalunya per al curs 2002-2003 i que han estat prorrogades per al curs 2003-2004.
En vermell hi ha les lectures que s'han de fer durant el curs. Així mateix, hi ha enllaços a la bibliografia i comentaris de l'obra seleccionada. ESO

El fet de prioritzar l’assoliment de les competències bàsiques en l’ensenyament obligatori, entre les quals destaquen especialment els aspectes comunicatius de la llengua, no implica un menysteniment de la literatura dins el currículum de l’àrea. Això es constata recordant el paper de la literatura en aquesta etapa i les línies que han d’orientar el seu ensenyament. 

En el primer cicle, la finalitat principal de la literatura ha de ser desvetllar en l’alumnat el gust per la lectura, a través de la qual es potencia l’arrelament de la persona en la tradició del país i l’obertura de la ment al món de la cultura. Caldrà triar obres que connectin amb la sensibilitat juvenil i amb les seves experiències i interessos. En el segon cicle, la literatura incorporarà autors clàssics, dels quals es llegiran obres senceres si aquestes són assequibles, o bé fragments o adaptacions. Cal alternar els autors del cànon amb altres d’actuals i si és possible encara vius que puguin fer el rol de models literaris pròxims i assequibles. En aquest cicle, al costat del gaudi de la lectura, cal formar lectors atents i millorar la seva expressió lingüística.

Cal deduir de la lectura les convencions literàries i practicar el comentari d’obra i de text, fent de la literatura un mitjà per aconseguir un aprenentatge interdisciplinari.

A cada curs de l'etapa l’alumnat haurà de llegir cada curs un mínim de dues obres de literatura catalana. Les obres a llegir seran triades pels departaments didàctics. 

Llista d’autors i autores clàssics de literatura catalana per a ESO

Ramon Llull, Ausiàs March, Joanot Martorell, Joan Roís de Corella, Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà, Narcís Oller, Joan Maragall, Víctor Català, Santiago Rusiñol, Eugeni d’Ors, Josep Carner, Joan Salvat-Papasseit, J. V. Foix, Josep Pla, Mercè Rodoreda, Carles Riba, Salvador Espriu, Joan Oliver/Pere Quart, Pere Calders.

4t d'ESO curs 2009-2010

Durant el primer trimestre, les lectures que el departament de l'IES ha escollit són les següents:

Miquel Llor, Laura a la ciutat dels Sants/FONT>
---, Narracions
Salvador Espriu, Vilaniu
 
 




Les lectures seleccionades han de constar en la programació del centre i s’han de fer públiques conjuntament amb la llista de llibres de text abans del 30 de juny anterior al començament de cada curs.


 














Batxillerat

Assignatura comuna de Llengua catalana i literatura

1r de Batxillerat. Assignatura comuna de llengua i literatura catalanes

Promoció 2003-2005

1. Àngel Guimerà, Terra baixa. (1r batx. 2003-2004)
2. Joan Maragall, Visions i cants. (2n batx. 2004-2005)
3. Josep Pla, Contraban. (2n batx. 2004-2005)
4. Carme Riera, Te deix, amor, la mar com a penyora. (1r batx. 2003-2004)
5. (A criteri del departament de llengües.) Joaquim Ruyra, Pinya de rosa (1r batx. 2003-2004)

Promoció 2004-2006
 Cal seleccionar d'aquestes: 

1. Curial e Güelfa*. (versió actualitzada)
2. Joan Maragall, Visions i cants
3. Mercè Rodoreda, La plaça del diamant
4. Quim Monzó, Olivetti, Moulinex, Chaffoteau et Maury
5. (A criteri del departament de llengües.)
 

Curs acadèmic 2004-2005

Les lectures per als alumnes que durant el curs acadèmic 2004-2005 faran l'assignatura comuna de llengua catalana i literatura de 1r de Batxillerat són:

Angel G , Xxxxxxx.
 Xxx, Te deixa.
Joaquim R.  Pde rosa.

Llista d’obres de literatures diverses que ha de servir de base per programar la literatura universal completant les lectures prescriptives dels alumnes de batxillerat

Homer, L’Odissea.
Sòfocles, Antígona.
Aristòfanes, Els núvols; La pau.
Virgili, Eneida; Les bucòliques.
Horaci, Odes.
Dante, Divina comèdia (Infern).
Petrarca, Poesia.
Boccaccio, Decameró.
Rabelais, Gargantua i Pantagruel.
Shakespeare, Hamlet; Romeu i Julieta; Somni d’’una nit d’estiu.
Molière, Tartuf; El misantrop; L’avar.
Voltaire, Càndid.
Schiller, Don Carlos; Maria Stuart; Guillem Tell.
Goethe, Werther; Faust; Wilhelm Meister.
Keats, Antologia poètica.
Hölderlin, Antologia poètica.
Baudelaire, Les flors del mal.
Stendhal, El roig i el negre.
Balzac, Un assumpte tenebrós; Eugénie Grandet; Les il·lusions perdudes.
Zola, Germinal; Nana.
Flaubert, Madame Bovary.
Puskin, La filla del capità.
Tolstoj, Anna Karenina.
Dostojevskij, El jugador; L’idiota.
Dickens, David Copperfield.
Emily Brontë, Cims rúfols.
Henry James, Washington Square; Les bostonianes; Una altra volta de cargol.
V. Hugo, Cromwell; Hernani.
Ibsen, Una casa de nina; Hedda Gabler; Un enemic del poble.
Txèkhov, L’oncle Vània; Les tres germanes; Contes.
Valéry, Antologia poètica.
Rilke, Antologia poètica.
T.S. Eliot, Antologia poètica.
Pessoa, Antologia poètica.
Kavafis, Antologia poètica.
Proust, A la recerca del temps perdut.
Kafka, La metamorfosi.
Joyce, Dublinesos; Retrat de l’artista adolescent.
Thomas Mann, Els Buddenbrook; Mort a Venècia.
Faulkner, El so i la fúria.
V. Woolf, Els anys; Orlando.
Brecht, Vida de Galileu.
Beckett, Tot esperant Godot.

Les lectures seleccionades han de constar en la programació del centre i s’han de fer públiques conjuntament amb la llista de llibres de text abans del 30 de juny anterior al començament de cada curs.


 






2n de Batxillerat. Assignatura comuna de llengua i literatura catalanes

Promoció 2002-2004

1. Joanot Martorell i M.J. de Galba, Tirant lo Blanc (en versió completa, els capítols seleccionats)
2. Jacint Verdaguer, Antologia.
3. Josep Pla, Contraban.
4. Joan Oliver, La fam.
5. (A criteri del departament de llengües.) Josep Carner, Nabí; Joaquim Ruyra, Pinya de rosa.

Promoció 2003-2005

1. Àngel Guimerà, Terra baixa.
2. Joan Maragall, Visions i cants.
3. Josep Pla, Contraban.
4. Carme Riera, Te deix, amor, la mar com a penyora. 
5. (A criteri del departament de llengües.) Joaquim Ruyra, Pinya de rosa.

Curs acadèmic 2003-2004

Les lectures per als alumnes que durant el curs acadèmic 2003-2004 faran l'assignatura comuna de llengua catalana i literatura de 2n de Batxillerat són:

Josep Pla, Contraban.
Joan Oliver, La fam.
Joaquim Ruyra, Pinya de rosa
 



2n de batxillerat. Literatura catalana

Amb independència de les matèries comunes de Llengua catalana i literatura, continuarà impartint-se la matèria de modalitat d’humanitats i ciències socials de Literatura catalana 

Aquesta matèria de modalitat tenia i continua tenint una llista de  6 lectures prescrites que es va renovant periòdicament. Per a les promocions d’alumnes 2002-2004 i 2003-2005 les lectures obligatòries de les literatures de modalitat són les que figuren a continuació:

Promoció 2002-2004

2n de Batxillerat curs acadèmic 2003-2004

1. Ramon Llull, Llibre de les bèsties.
2. Curial e Güelfa (capítols seleccionats:

 
Llibre primer:
1-15: Presentació de la cort de Montferrat.
19-24: Desgreuges a la duquessa duts a terme per Jacob de Cleves, Curial i altres cavallers.
27-29: Enamorament i declaració de Laquesis a Curial. Marxa de Curial.
32-38: Presentació de Boca de Far i gelosia de Curial perquè pretén Güelfa.
43-45: Torneig amb Boca de Far i presència del rei Pere d’Aragó.

Llibre segon:
4-5: Retrets de Güelfa per les noves d’Alemanya i decisió que Arta acompanyi Curial.
11-13: Cavaller que pretén Arta (Festa).
14-21: Torneig amb B. del Chastel.
34-37: Prop de Melú, Tura li porta notícies de Laquesis.
40: Torneig de vespres, rei d’Aragó.
43: Laquesis.
44: Festa.
46-47: Desqualificació del duc d’Orleans.
62: Laquesis parla de Curial al rei de França.
66-68: El rei d’Aragó se’n va. Melcior de Pando: noves de Güelfa.

Llibre tercer
41-56: Esclavatge a Tunis i coneixença de Camar.
61-65: Camar desvela a Joan el secret del tresor de l’hort. Camar besa apassionadament Curial.
69-72: Suïcidi de Camar i alliberament de Curial (escena dels lleons).
77-80: Retorn a Montferrat i rebuig de la Güelfa.
88-92: Torneig del rei de França. Curial venç el turc Critxí.
100-107: Torneig final i festes de noces.

la numeració dels capítols segueix l’edició de les MOLC, a cura de Marina Gustà.)


3. Jacint Verdaguer, Canigó.
4. Santiago Rusiñol, L’alegria que passa.
5. Josep Maria de Sagarra, Cançons de rem i de vela.
6. Mercè Rodoreda, La plaça del diamant.

Promoció 2003-2005

2n de Batxillerat curs acadèmic 2004-2005

1. Joanot Martorell, Tirant lo Blanc  (capítols seleccionats:
 

X. La resposta definitiva que l’ermità féu al Rei.
XI. Les gràcies que lo rei d’Anglaterra fa a l’ermità.
XII. Com lo rei anglès donà llicència a l’ermità que anàs a fer les magranes compostes.
XXVIII. Com lo rei d’Anglaterra se casà ab la filla del rei de França, e en les bodes foren fetes molt grans festes.
XXIX. Com Tirant manifestà son nom e son llinatge a l’ermità.
XXX. Com Tirant demanà a l’ermità en què pensava. 
XXXI. Com Tirant pregà a l’ermità que li volgués dir quina cosa era l’orde de cavalleria.
XXXII. Com l’ermità llegí un capítol a Tirant, del llibre nomenat Arbre de batalles.
*XXXIII. Com l'ermità llegí a Tirant lo segon capítol.
*XXXIV.Com l'ambaixador del Papa menaçà al capità del Gran Trurc dions Contestinoble.
LX. Les paraules que Tirant dix al cavaller qui es combatia, com lo tingué vençut.
LXI. La resposta que Tirant féu al senyor de les Vilesermes quan li demanà lo fermall que la bella Agnès li havia dat.
LXII. Lletra de batalla tramesa per lo senyor de les Vilesermes a Tirant lo Blanc.
LXIII. Com Tirant demanà de consell a un rei d’armes sobre la lletra del senyor de les Vilesermes.
LXIV. Lo consell que Jerusalem, rei d’armes, donà a Tirant lo Blanc.
LXV. Com lo senyor de les Vilesermes devisà les armes.
LXVI. Lo raonament que lo rei d’armes, com a jutge de la batalla, féu als dos cavallers.
LXVII. Com fon feta la batalla de Tirant ab lo senyor de les Vilesermes.
LXXXV. Com fon instituïda la fraternitat de l’orde dels cavallers de la Garrotera.
XCVIII. Com Tirant ab sos companyons partiren de l’ermità e tornaren en llur terra.
XCIX. Com lo Mestre de Rodes, ab tota la religió, fon delliurada per un cavaller de l’orde.
*CV.Com Tirant arribà en Rodes ab la nau e la socorregué.
*CVI.Com Tirant féu cremar la nau del capità dels genovesos, qui fon causa que tots los moros se n'anaren de l'illa.
*CX. Lo raonament que Tirant féu a la infanta de Sicília sobre lo matrimoni, e com la infanta féu moltes experiències per conèixer a Felip.
CXVIII. Com Tirant fon ferit en lo cor ab una fletxa que li tirà la deessa Venus perquè mirava la filla de l’Emperador.
CXXVI. Com Tirant satisféu en les raons que l’Emperador li demanava.
CXXVII. Com la Princesa conjurà a Tirant que li digués qui era la senyora qui ell tant amava (fins a Llavors ella hagué plena notícia que per ella se faïa la festa, e fon molt admirada que sens parlar pogués hom requerir una dama d’amors" —pàg. 405).
CLVII. Com lo Soldà ordenà les sues hosts, e com començà la batalla.
CLXIII. Lo somni que Plaerdemavida féu. 
CLXIV. Lo consell que los mariners donaren a Tirant.
CLXXXIX. Les grans festes que l’Emperador féu fer per amor dels ambaixadors del Soldà (fins a "L’Emperador prorrogà lo torneig per a l’endemà."—pàg. 630).
CCXXXI. Com Plaerdemavida posà a Tirant en lo llit de la Princesa.
CCXXXIII. Rèplica que fa Tirant a Plaerdemavida. 
CCLX. Resposta feta per l’Emperadriu a Hipòlit. 
CCLXI. Com Hipòlit mostra de paraula la contentació que té de sa senyora.
CCLXII. Rèplica que fa l’Emperadriu a Hipòlit (fins a "...que si aquest delit li llevam seria poca admiració no aumentàs la sua malaltia en major grau que no és." —pàg. 760).
CCLXXXIII. Ficció que féu la reprovada Viuda a Tirant (fins a "...e la ignorància de la Princesa donà lloc a la malícia de la Viuda." —pàg. 805).
*CCCXII. La resposta que féu lo crestià catiu a Tirant.
*CCCXIII. Lo raonament que l'albanès féu al rei Escariano.
*CCCXIV. Lo conhort que fa lo rei Escariano a la sua dama.
*CCCV. Resposata que fa la reina al rei Escariano en estil de lamentació.
*CDX. De la bona ventura que hagué lo cavaller Espèrcius.
CDXXXIV. Com Tirant anà a Contestinoble per parlar ab l’Emperador.
CDXXXV. Gràcies d’amor que fa Tirant a la Reina.
CDXXXVI. Com Tirant vencé la batalla e per força d’armes entrà en lo castell.
CDXXXVII. Reprensió d’amor que fa la Princesa a Tirant.
*Aquests capítols han estat trets de la selecció de les promocions anteriors.
2. Jacint Verdaguer, Canigó.
3. Àngel Guimerà, Terra baixa.
4. Salvador Espriu, Narracions.
5. Mercè Rodoreda, La plaça del diamant.
6. Miquel Martí i Pol, Què és poesia.