El meu interès per la papiroflèxia començà a l'escola. Era cap allà l'any 71-72 quan cursava segon d'E.G.B. i el Senyor Marcelino ens ensenyà a fer: "El barco del rey y la reina", un colom que movia les ales i una tartana, almenys és el que recordo. Del colom no recordo com es feia (tot i que n'he trobat altres en els llibres), però tant la tartana com del vaixell no me n'he oblidat i ja han passat... molts anys!

Posteriorment va ser a primer de B.U.P. quan vaig aprendre a fer la granota saltironant, i, no va ser fins l'any 87 quan la meva afició es desenvolupà plenament el dia de sant Jordi en comprar-me els meus primers quatre llibres de papiroflèxia. Des d'aleshores la meva col·lecció de llibres ha arribat fins als quaranta-un (vint-i-set en espanyol, nou en anglès, dos en xinès, un en rus, un en alemany i un en francès). Pensareu: Tots diferents?; doncs sí, tots diferents! La qual cosa implica més de mil sis-centes cinquanta figures diferents. (Sí, totes diferents). Ara ja fa temps que no amplio la col·lecció.

Però quan aquesta afició m'ha produït una més plena satisfacció ha estat amb la creació dels meus propis models (aquells que no es poden trobar a cap llibre perquè són únics al món). Tot comença l'any 90 amb la creació d'una girafa senzilla; fins l'any 94 res més, però de sobte trenta models més (foca, esquiador, tennista, copa de cava, caganer,...) i més...

Potser algun dia em decidiré a escriure un llibre. El comprarà algú? Això em fa pensar en l'acudit següent (Made in Eugenio, In Memoriam):

  Es troben dos amics i un li diu a l'altre:
  -Hola Josep! Com et va la vida?
  -Molt bé, Joan, saps que vaig escriure un llibre?
  -Sí, ja el vaig comprar.
  -Ah, vas ser tu!

Bé, potser ja n'hi ha prou de "rotllos". I és que la papiroflèxia va molt més enllà del "núvol" que tots fem quan arruguem un paper per llençar-lo a la paperera tot intentant fer bàsquet, ja ho veureu!