Pel que fa al Baix Llobregat, els sacramentaris que conserven dades, respecte a l'època moderna, en concret per als segles XVI, XVII i XVIII, es troben en els arxius parroquials de: Abrera (APA), Begues (APB), Castellví de Rosanes (APCR), Cervelló (APC), Corbera de Llobregat (APCLL), Martorell (APM), Olesa de Montserrat (APOM), Pallejà (APPallejà), Papiol (APP), Sant Andreu de la Barca (APSAB), Sant Boi de Llobregat (APSB), Sant Climent de Llobregat (APSC), Sant Just (APSJ), Santa Coloma de Cervelló (APSCC) i Torrelles de Llobregat (APT). D'altra banda, a l'Arxiu Diocesà de Barcelona (ADB) es troben algunes sèries originals o microfilmades d'Olesa, Sant Feliu, Sant Boi i Torrelles.

Sovint, els registres de defuncions s'inicien amb una fórmula del tipus "Òbit de...", que introdueix el nom i el cognom del difunt. En el cas de les dones casades, tal i com succeïa en els llibres de baptismes, es feminitza el cognom del marit. Quan l'òbit es referia a un infant de menys de 12 anys (aproximadament), s'anotava la partícula "albat", que designava una criatura "virginal i angelical". Freqüentment, s'identificava els albats amb els nens que no han fet la Primera Comunió, encara que aquesta apreciació no té una fàcil comprovació; a més, en context d'Antic Règim, la Primera Comunió no depenia d'una determinada edat. En relació a aquests registres d'albats, s'ha detectat clarament l'existència de subanotacions, que en casos d'extraviament poden sesgar els recomptes de defuncions. Al respecte, hom determina que el 50% de la població era albada, per la qual cosa cal anar en compte a l'hora d'establir conclusions finals, si s'observa una manca alarmant d'aquests tipus de defuncions. Generalment, les partides de decessos incloïen la data de l'òbit; altres vegades, el rector encapçalava l'acta amb el seu nom i càrrec i seguia amb el lloc on es realitzava l'ofici litúrgic. Amb freqüència, també sol aparèixer el nom dels pares del difunt i el lloc de naixement d'aquests. Més irregularment, però, es pot trobar l'estat civil, el nom del cònjuge, l'edat i l'ofici. La causa de la mort no és una informació anotada regularment; només és expressada quan el capellà no ha pogut administrar algun dels sagraments de la Santa Mare Església (penitència, eucaristia, la unció de malalts) i, en aquests casos, no sempre s'escrivia la causa directa, sinó que, sovint, s'apuntava un conjunt de símptomes o generalitzacions que poc ajuden a determinar el motiu del decès (expressions del tipus "basca", "mal de gola"...). Més concretes són les tipologies violentes, que poden informar del nivell de delinqüència, dels accidents més comuns o dels efectes catastròfics de la guerra ("morí de una escopetada", "morí en caure duna olivera" o "lo mataren los castellans"). Les morts d'epidèmia s'expressen mitjançant frases o paraules com "morbo", "sospita", "contagi" o "mort de pesta".

La informació que apareix en aquests llibres no és homogènia, tot i que presenta una estructura similar a la següent: data (dia, mes i any); en certes oportunitats apareix el dia de la setmana; parròquia i/o sufragània; nom i cognom del rector; nom i cognoms del nuvi i, per ordre, estat matrimonial anterior (fadrí o vidu), professió, lloc de naturalitat i/o residència, nom i cognoms dels pares, ofici dels pares, si són vius o morts i la mateixa informació per al cas de la núvia, excepció de l’ofici.
A mesura que es retrocedeix en el temps aquesta informació, que és la màxima possible, decau en els punts més diversos, a voltes manca el segon cognom del nuvi, en ocasions el seu estat matrimonial anterior; en d’altres el lloc on és nat. Cal entendre, però, que els rectors no especificaven res quan es tractava de fadrins o donzelles nats a la parròquia.
A més, les partides de matrimoni ofereixen tot un seguit d’informació complementària com ara: Dates de publicació de les amonestacions —tres i en dies de festa consecutius—; dispenses per grau de consanguinitat massa proper o per estrangeria d’un dels contraents; data dels capítols matrimonials, als quals, al segle XVII i bona part del XVIII, el matrimoni rarament excedia en dos mesos; data de la missa de benedicció i testimonis particulars i generals.

Avui, es disposa de censos i padrons municipals que ens permeten conèixer l'estat de la població més o menys perfectament. En canvi, en l'Antic Règim, aquests registres dels efectius d'un lloc són escassos o, si es vol, "inexistents". Per tant, donada la mancança d'aquestes fonts cal recórrer a d'altres, com els recomptes, els fogatges o els quadres. En conjunt, per a la Catalunya dels Àustria, es poden assenyalar els següents: fogatge de 1497 i cens de 1515 -ambdós anteriors a la proclamació de Carles I-, fogatge de 1553, cens de 1626 -només per al bisbat de Vic-, descripció del 1708 i, tot i que queda fora de termini, la numeració de 1716.

El fogatge de 1497 [5] , ha estat transcrit i estudiat per en J. IGLÉSIES [6] . Està format per diferents quaderns en folis numerats, bona part il·legibles i força malmesos. En conjunt, però, les poblacions del Baix Llobregat s'han conservat prou bé.

El recompte de 1515 és per a J. IGLÉSIES [7] poc rigorós i dóna uns resultats no gaire fiables.

El fogatge de 1553 [8] , en canvi, és més fiable que l'anterior i recull la nòmina de ciutats, viles, parròquies i altres llocs del Principat i la Catalunya del Nord. Això no obstant, segons J. IGLÉSIES, cal tenir en compte l'omissió ostentosa de Barcelona en aquest fogatge, ja que, segons ell, el nombre de focs de la ciutat disminueix [9] .

El cens de 1626 és un recompte de població encomenat per les Corts que tan sols s'ha pogut trobar al bisbat de Vic. A. PLADEVALL [10] l'estudià i J. NADAL l'emprà per extrapolar les dades per al conjunt del Principat [11] .

La descripció de Josep Aparici és un recompte inèdit "destinat a renovar la línia dels fogatges" que s'inicià el 1702 i es datà al 1708, però s'esmenaren algunes poblacions el 1714 [12] . Amb tot, i seguint la tesi de J. IGLÉSIES, cal atribuir-li la data del 1708, ja que és la que encapçala el text. D'aquí que la seva fiabilitat sigui dubtosa.

Per la seva banda, J. IGLÉSIES [13] ha analitzat una numeració de l'any 1716: la "Cathaluña numerada en sos termes, en sas casas y personas. Any 1719". Es tracta d'un recompte redactat en català, "distribuït per vegueries" i "còpia" d'una relació anterior, ja que "les xifres que s'anoten foren recollides abans «per raó del catastre», segons diu el mateix copista a l'«Advertència e intel·ligència al català lector»", i, per aquest motiu, cal "situar el cens en el 1716".

La característica comuna de tots aquests recomptes de població és la seva escassa fiabilitat. Els registres d'interès demogràfic fins al segle XVI són establerts per focs. En el segle XVIII ho són per cases, per veïns o per habitants. Bàsicament, tots ells responen a imposicions extraordinàries acordades per les Corts per a subvenir campanyes bèl·liques, donatius a reis o subvencions i tributs per satisfer despeses determinades. Les conegudes mancances que presenten aquestes fonts fan recomenable contrastrar la trajectòria suggerida per aquestes xifres amb d'altres indicadors alternatius.