L'Impost del Batalló

Tot i l'abundant bibliografia escrita sobre la Guerra dels Segadors, hi ha molt poques referències sobre les recaptacions i la hisenda municipal en aquest període de la nostra història.

Però, què és l’impost del Batalló? Per què es creà? Quina repercussió va tenir per als catalans? El coetani Francesc P. de Panno va escriure, en el seu exili, que, d’acord amb l’usatge Princeps namque:

"Forma Cataluña batallón de cinco mill ynfantes y quinientos cavallos (...) montados y amonicionados. Formóse para este efecto, en veinte y cinco de febrero de mill y seiscientos y quarenta y dos [?], una junta en la Diputación (...). Presidía en ella don Miguel de Torralla [Miquel de Torrelles i Sentmenat], con asistencia de los diputados de Cataluña, y un conseller de Barcelona. Nombróse por gobernador d'este batallón don Joseph Sacosta, y por gobernador de la cavallería a don Joseph d'Ardena(...)" .

A principis del segle XVIII, Narcís Feliu de la Penya afirmà que:

"Entrò en Barcelona dia 20 de febrero [1641] Monsieur de la Mota (...). A pocos dias despues, llegaron las Cortes del Rey de Francia a la Deputación, y Ciudad, declarando su animo de ser Conde de Barcelona (...), y disponer los pactos entre el Rey Christianíssimo, y la Provincia, reduxéronse estos después de larga conferencia à los diferentes capítulos, que se siguen: la observancia de todos los privilegios, sin immutación ò alteración alguna; dever pasàr el Rey Christianissimo à jurarles en el Principado; no poderse alojar soldados, sino en la forma dispuesta y antigua; (...) ofrecía el Principado para mantener para la Guerra, un Batallón de quatro mil infantes, y quinientos cavallos deviendo relaxar el Rey de Francia el quinto de las imposiciones acostumbradas à pagar todas las comunidades de la Provincia. Cuyos pactos remitidos al rey de Francia, los firmò à los 24 de septiembre, como se lo propusieron; y después à 7 de octubre la Junta de Braços los ratificó en forma de Provincia Libre" .

El lusità, Francisco M. de Melo, que serví a les ordres de Felipe IV, narrà els fets des dels inicis de la Guerra dels Segadors fins a la batalla de Montjuïc, i, el tarragoní, Jaume Tió, que continuà aquesta tasca a principis del segle XIX , reprodueix "Los pactes y condicions ab que los braços generals del Principat de Catalunya, tinguts á 23 de janer prop passat posaren lo Principat i Comptats del Rosselló y Cerdanya, á la obediencia del Cristianíssim rey de França, los quals se han de posar en lo jurament que sa Magestat, y sos successors han de prestar en lo principi de son gobern" que en el punt quinzè diu:
"Lo Principat de Catalunya, y Comptats del Rosselló y Cerdanya en lloc de convocations de somatent general, host y cavalcada, y de la ques feya en virtud del usatge, Princeps namque (las quals convocations per avant nos pugan fer en ningun cas), servirà ab un batalló de cinch mil infants, y cinch cents cavalls, pagats, armats, y municionats, a gasto de la provincia, los quals haurán de servir dins la mateixa provincia, y no fora della, sempre que hi haurá necessitat, la qual se entenga, serhi sempre que la provincia estará com vuy assistida, o invadida de las armas del rey de Castella, ó en temor clar, y patent de estarho, y fora dit cas, tothora, y quant lo lloctinent general de Sa Magestat, junt ab los deputats del Principat de Catalunya, judicaran ésser necessari cridat ab ells lo conseller de la ciutat de Barcelona, al qual tocarà entrar en braços y açó sens perjudici de altre major servey, si en cas de major, y mes urgent necessitat lo voldrá fer la Província voluntàriament" .
Aquests historiadors i cronistes de l'època, juntament amb els documents consultats, van portar a Jaume Carrera a escriure el següent:
"Durante la unión de Cataluña a Francia bastó poco tiempo para que la Ciudad [Barcelona] se viese agobiada con tantos gastos y los préstamos hechos a la Generalidad. En julio de 1642 el primer Consejero explicó al Consejo de Ciento todo lo actuado por los Consejeros y Junta de arbitrios para afrontar la situación financiera. Sólo el batallón que sostenía la Ciudad costaba 72.000 libras al año" .
Posteriorment, en Josep Sanabre, amb la seva gal•lofòbia característica, tan sols ens diu que:
"En los pactos convenidos el 23 de enero de 1641, fué acordado que el ejército francés sería sostenido por el Rey de Francia; Cataluña solamente se comprometió al pago del batallón catalán. Pero este pacto, como los demás, tampoco se cumplió" .
En els darrers anys, com ja hem dit, Eva Serra, Jaume Dantí i, entre altres, Jaume Codina han estudiat l'impacte de l'impost del Batalló en determinades universitats del nostre país. Per aquest motiu, hem intentat contribuir amb l’aportació del cas de la vila d’Olesa de Montserrat intentant analitzar, seguint el camí obert recentment, la situació a nivell local dels esdeveniments i repercussions dels impostos extraordinaris, especialment el tribut del batalló.
És, potser, agosarat dir que el context local pot ajudar a aclarir la significació social i econòmica de la Guerra dels Segadors i les transformacions en les institucions derivades de la pressió del moment. D'aquí que a l'article I dels Apuntaments donats per la Junta del Batalló als molt il•lustres senyors deputats del General de Cathalunya, llegits en los braços generals tinguts en la casa de la Deputació a 12 de octubre 1641 , puguem llegir que:
"Primo que se alliste y forme un Batalló en lo present Principat de Catalunya, y a los Comtats, subrogat en lloch de les convocacions de sometent general, ost y cavalcada, y de la ques feye en virtut del usatge Princeps namque, les quals convocacions per avant nos puguen fer en ningun cas, lo qual segons los pactes ajuntats ab Sa Magestat, que Déu guarde, y la Província ha de ser de número de sinc mil infants, y sinc cents cavalls pagats, armats, y municionats a costa de dits Principats, y Comtats".
Aquesta situació va significar la presa de consciència contra els privilegis estamentals i contra els exempts a qualsevol forma de fiscalització, amb la finalitat que tothom col•labori “democràticament”, segons podem llegir als articles XXII, XXIII i XXIV dels Apuntaments… :
“Que atés que aquest Batalló, que fa de gasto com dalt està dit 45.000 lliuras cada mes, se fa per la defensa comuna de la Província y sos abitants apar demés totas las personas dels tres estaments, ço és ecclesiàstich, militar y real, contribuir en lo gasto de aquell (…).

Que se repastesca part del gasto de dit Batalló ab las ciutats, vilas y llochs del present Principat y Comtats taxant quiscuna delles lo que hauria de contribuir cada mes per ajuda y sustento de aquell, y per quant se considera, que part de las casas de ditas ciutats, vilas y llochs són heretats de militars y personas exemptas, y se desitja ajudar en quant sie posible a ditas ciutats, vilas y llochs (…).
Que attès, que alguns ecclesiàstichs y militars y altres personas tenen hazienda burgesal, o, industrial vulgarment dita de censos, censals y negosis, y haziendas que són estadas feudals y vuy són liberas, que comunament consistexen fen delmes y censos, que per rahó de ditas aziendas de voluntat sua sels fasse als sobredits en la present casa una taxa perquè ab lo que della se traurà se subvinga també a dit Batalló.”
Eva Serra afirma que el pacte entre catalans i francesos va significar per al Principat un pas decisiu de canvis en la seva estructura militar i fiscal : la creació de la Junta del Batalló redactant-se els apuntaments i formant-se el batalló de 5.000 infants i 500 cavalls; es creava un batalló permanent, tant en temps de pau com en temps de guerra, franc el primer i remunerat el segon, que costava al país, aproximadament, unes 45.000 lliures mensuals, de les quals 6.683 eren per a la cavalleria, 28.375 lliures i 10 sous per a la infanteria i altres 10.000 per "munitionar a los soldats" i per les despeses del “vehedor, pagador y provehedor”; un batalló que volia facilitar les lleves de les ciutats, viles i llocs donant-los llicència per a “servir en ell a tots los vagamundos, y gent inquieta y perniciosa”; un batalló que, a més, implicava a tots els braços . O, en altres paraules: “la imposició d'un impost de capitació que podríem considerar directe en la mesura que requeia directament sobre les universitats, segons model del fogatge, que es cobrava en teoria mensualment” i amb “la intencionalitat de limitar el privilegi fiscal del braç militar i l'Església” .