(VISITEU LA PÀGINA DE DESCÀRREGUES)
NUPCIALITAT I MATRIMONI
Recentment, en una ponència del V Congrés de la ADEH, Vicente Pérez Moreda definia la nupcialitat com l’expressió demogràfica del matrimoni i concretava que l’estudi d’aquesta nupcialitat suposava l’estudi demogràfic dels casaments. Si bé ambdós conceptes no es poden considerar com intercanviables, sí que es pot parlar de complementarietat entre ells. La nupcialitat esdevé una variable estadística que mostra el comportament d’una població respecte a la freqüència del matrimoni i a la seva incidència per edats, en una o més generacions. El matrimoni, d’altra banda, a nivell concret, és l’acte que suposa la unió -legitimada per la societat- de dues persones que constitueixen el nucli sociofamiliar estable per excel•lència en context d’Antic Règim. L’anàlisi, doncs, de la nupcialitat, a partir dels registres de matrimonis, esdevé un mecanisme regulador de la dinàmica de les poblacions antigues, fonamental per a una societat que no practica el control de natalitat, tal i com els demògrafs europeus han subratllat reiteradament:
“Efectivament, determinats actes socials conscients, com ara l’edat dels cònjuges en contraure el primer matrimoni o la proporció de solters, donaven a la societat preindustrial un cert control sobre el ritme de creixement,..., i permetien activar els mecanismes de recuperació després d’una crisi de mortalitat –reducció de la proporció de soldats”.
Altres fonts incideixen en el coneixement del context sociològic i cultural dels comportaments matrimonials per entendre la importància de la nupcialitat en els règims demogràfics del passat:
“¿Cómo podemos entender, por ejemplo, los factores que hacían del matrimonio tardío y de la soltería el mecanismo autoregulador en la demografía inglesa si aislamos la nupcialidad de su contexto sociocultural, de los valores del sistema familiar y del individualismo del mercado impersonal?. O ¿cómo podremos entender las diferencias entre ese mismo matrimonio tardío inglés y el modelo matrimonial de la zona circumpirenáica, basado él también en el matrimonio tardío y en la soltería definitiva, pero en el contexto de un sistema familiar completamente distinto, si en el proceso de construcción del concepto nupcialidad hacemos abstracción de todo lo que respecta a esos contextos tan distintos?.”
En un altre sentit, Jaume Dantí afirma que la nupcialitat és el factor regulador i alhora d’adequació a les diferents conjuntures econòmiques.
L’interès, doncs, de la demografia envers els matrimonis se centra
en alguns aspectes fonamentals com són: el celibat, l’edat en
contraure el matrimoni, la tipologia de les noces o els corrents migratoris.
Respecte al celibat i a l’edat de contraure les noces, hom no pot precisar
quin comportament exercia la població del Baix Llobregat, degut a la
utilització del mètode de recomptes anònims. Sense efectuar
la reconstrucció de famílies, les possibilitats que ofereix
l’estudi de la nupcialitat són més limitades. No s’ha
pogut comptabilitzar, tampoc, la taxa de fecunditat, ni el nombre de fills
per matrimoni, ni els intervals protogenèsics i intergenèsics.
Tal i com exposa Louis Henry, en cap acta de matrimonis dels segles XVI i
XVII consta l’edat dels esposos i, en conseqüència, no es
pot deduir el celibat definitiu [HENRY, LOUIS: Manual de demografia històrica,
1983, p. 81-97]. Per aquest motiu, ha calgut limitar-se, a la classificació
dels casaments segons l’estat matrimonial anterior dels esposos i llur
residència prèvia.
Diversos autors sostenen que el celibat era molt freqüent a l’Edat
Moderna ja que hi havia molts òbits de solters, la qual cosa relaciona
la mortalitat amb la nupcialitat, quan la defunció sovint arribava
abans de poder-se casar. Al respecte, Ciro F. Cardoso i Héctor Pérez.
Brignoli manifesten que:
“(...) el celibato era algo muy raro en el campo, pero más frecuente en las ciudades, en particular entre los empleados domésticos, entonces muy numerosos. El celibato eclesiástico no pesaba considerablemente sobre las tasas de conjunto. En el total, en Francia la frecuencia del celibato se puede comparar a la de hoy en día.”
Pierre Goubert ens parla d’un celibat escàs a
l’Edat Moderna, però superior al del segle XIX per al conjunt
del territori francès, aspecte que contradiu, en part, Joseph Goy,
quan afirma que una de les raons de la disminució de la natalitat a
França és l’augment del celibat definitiu.
Al conjunt del territori peninsular el percentatge de persones solteres és
relativament alt al segle XVIII: 11,9% des de 1787 a 1797. A Galícia
les dades són idèntiques, mentre que al País Valencià
el celibat representa el 10%; a Castella sobrepassa lleugerament el 8% i al
voltant del 7% es dóna al Principat de Catalunya. A la Barcelona de
1637, i extrapolant les dades del cens de francesos, Jordi Andreu i Antoni
Simon observen un 15% de solters.
Quant a l’edat d’accés al matrimoni, Jordi Nadal assenyalava que els catalans es casaven abans que els pobles ibèrics: els homes amb 27 anys i les dones amb 22,5l. Antonio Moreno i altres, analitzant el cens de Floridablanca, arriben a la conclusió que l’edat de les primeres noces era de 25,51 anys per als homes i de 23,8 per a les dones, en el conjunt del territori espanyol, mentre que a Catalunya, aquests valors eren lleugerament inferiors: 24,8 i 23,4, respectivament.
Dins de la comarca, a Abrera, Pilar García i altres estableixen a la primera meitat del segle XVII que l’edat de les primeres núpcies era de 22,2 per a les dones i 27,8 per als homes, mentre que a la segona meitat de la centúria era de 22,9 i 28,7, respectivament. Per a la Conca de Barberà, Valentí Gual observa, en concret a la Plataforma Segarrenca, una edat d’accés a les primeres noces de 25,25 per als homes i 18,50 per a les dones, al segle XVI; 25,69 i 21,51, respectivament, al segle XVII, mentre que per al divuit, l’edat s’incrementa als 29,16 en els hòmens i 22,48 per a les dones. A l’Alt Gaià, al segle XVI, els homes es casen amb 24,0 anys i les dones als 17,35; al segle XVII, 27,88 i 21,33, respectivament i, per acabar, al segle XVIII, les edats se situen en 27,84 per als homes i 22,21 per a les dones.
És en el sentit que postulava Pérez Moreda, que l’anàlisi
de la nupcialitat cal fer-la a partir de l’estudi demogràfic
dels matrimonis, que s’insereix el present estudi. La nupcialitat feineja
com mecanisme autoregulador ?amb el suport de la natalitat?, per ajudar la
població a recuperar-se dels greus estralls que la pesta, la fam i
les guerres provocaven.
FAMILIA I MATRIMONI
Hom sembla conèixer i acceptar que el paper i l’estatus que la dona tenia en el context de les societats preindustrials estava reservat a l’àmbit privat-familiar. La societat patriarcal exercia una discriminació prou evident sobre la dona per motiu del seu sexe –independentment de l’estament social al qual pertanyés- i continuava imposant la tradició, els costums i les jurisdiccions territorials a fi i efecte de concentrar l’exercici del poder i l’autoritat en els homes, mentre que les dones tenien el seu espai de desenvolupament dins de la família. L’home era l’encarregat d’allò que era públic, d’actuar davant de les dificultats, de proveir el substent econòmic familiar, de la defensa activa de la societat i de la política. Per contra, la dona s’havia de dedicar a “governar bé la casa” i a cuidar fills i vells. La finalitat bàsica i primordial que assignava la societat a aquesta dona era el matrimoni, que permetia formar una nova família, dins de la qual s’assegurava la descendència –veritable epicentre de la seva vida- i es garantia la reproducció i la continuïtat de les estructures socials i mentals de la societat.
Tornar
a anàlisi demogràfica
Anar a descàrregues
|