ELS ESTATS GENERALS

(5-VII-1.789-17-VI-1.789)

v És el nom que rep la reunió dels 3 estaments (Corts) a França –noblesa, clergat i camperolat-.

v No s’havien reunit des de 1.614.

v 8-VIII-1.788. El rei Lluís XVI convoca els Estats Generals per a l’1 de maig de 1.789

v Nécker, ministre d’hisenda, aconsegueix que el 3r Estat tingui tants diputats com noblesa i clergat junts.

v Març de 1789: Eleccions per a representants als Estats Generals. En el 3r estat només hi ha membres de la burgesia. Cap membre de l’artesanat ni del camperolat.

v Dins de la noblesa, hi ha reformadors (Lafayette, el duc d’Orleans, Condorcet, Mirabeau...)

v Hi havia 1139 diputats.

v 5 de maig de 1.789. Sessió d’apertura dels Estats Generals

v El 3r Estat demana al Rei:

o L’abolició dels drets feudals

o L’abolició del delme.

o Una constitució a l’estil anglès

v Els privilegiats volen seguir com a l’Antic Règim

v La discussió se centra en el sistema de votació.

o Els privilegiats demanen 1 vot per estament

o El 3r Estat demana un vot per cada diputat

v 17 de juny de 1789. Davant de la negativa del Rei del vot per cap, el 3r Estat convoca a part a tots els diputats i es proclama l’ASSEMBLEA NACIONAL. Deixen d’existir definitivament els Estats Generals.