|
|||
Caseta meteorològica |
|||
1)
Situació: El terreny ha de ser pla, sense obstacles a prop (edificis, arbres...) i envoltat d'una àrea amb gespa(a ser possible). Cal determinar la latitud, la longitud i l'alçària on es troba l'estació. 2) Instal·lacions: · Exteriors: Caseta meteorològica: Ben ventilada i de color blanc. La plataforma de la base ha d'estar a 1'20 m del terra i el lloc per col·locar els aparells de mesura de la temperatura, humitat i evaporació a 1'50 m del terra. |
|||
El termòmetre |
|||
|
El
termòmetre és un instrument que ens serveix per a obtenir
la temperatura. La majoria de termòmetres que trobem són els
de mercuri: aquests es basen en la dilatació que pateix el mercuri
dins un estret tub de vidre. La dilatació és produïda
per efecte de la calor sobre la matèria: la calor augmenta el volum
i el fred el disminueix. Això fa que el mercuri puji i baixi dins
del estret tub de vidre. No hi ha cap forma fàcil de fer-ne un a
casa, així que és més adient comprar-ne un; no són
gaire cars i hi ha molts llocs on els venen. Trobareu diversos tipus de
termòmetres (digitals, de mercuri, ...), però si el que mirem
és l'objectiu d'aquest termòtres hi ha dos tipus. El termòmetre
clàssic amb una columna de mercuri que ens indica la temperatura
actual. El termòmetre de màxima i mínima: Són uns termòmetres que tenen dos petits ferros dins el tub de forma que ens indiquen la temperatura màxima i la mínima fins al moment en que mirem el termòmetre. Aquests termòmetres tenen un dipòsit d'alcohol i tot seguit mercuri; aquests petits ferros es troben a l'extrem del mercuri de forma que quan aquest es dilata o es contrau empeny a aquests ferros fins al punt on la temperatura ha arribat a ser màxima o mínima, de forma que quan nosaltres mirem el termòmetre veiem aquests petits ferros en els límits a on ha arribat el mercuri. |
||
El baròmetre |
|||
El
baròmetre ens ajuda a mesurar la pressió atmosfèrica.
Aquest aparell és molt útil perque observant pujades i baixades
de pressió podem tenir una idea del temps que s'acosta. Generalment
el baròmetre indica la pressió en mil·libars, tot i
que podria ser possible trobar-los en altres mesures. Els baròmetres,
al contrari de la majoria d'aparells meteorològics, el podem deixar
dins de casa; no cal treure'l a l'exterior. Hi ha diversos tipus de baròmetres,
però potser els més coneguts són el de mercuri i els
aneroides. Els baròmetres de mercuri es troben basats en els experiments
de Torricelli (investigueu sobre els seus experiments si voleu saber què
va fer!). Els baròmetres aneroides es basen en la deformació
que produeix la pressió sobre una caixa metal·lica buida i
hermèticament tancada. La veritat és que els baròmetres
no són molt econòmics. Una forma de fer-vos un baròmetre
a casa és la següent: agafeu un recipient que no feu servir
que no sigui gaire gran, tapeu-lo hermèticament amb un fina capa
de plàstic o làtex que sigui elàstica. Si heu tapat
bé el recipient, les diferències de pressió que s'establiran
entre l'interior del recipient i l'exterior farà que la capa de làtex
s'infli i es desinfli depenent de si la pressió baixa o puja. Correcció
de les lectures de pressió dels baròmetres de mercuri |
|||
L'higròmetre |
|||
L'aparell
que ens mesura la humitat relativa és l'higròmetre. L'aire
accepta una determinada quantitat de vapor d'aigua, per saber quin tant
per cent d'aigua ha acceptat l'aire només ens cal l'higròmetre.
L'higròmetre més habitual és el de cabell. Es fonamenta
en la propietat que tenen els cabells de dilatar-se o acurtar-se en variar
l'humitat relativa; per a fer això cal haver desengreixat els cabells
primer amb un bany d'alcohol o éter. Poden fer-se servir cabells
humans o de cavall. Els higròmetres són més econòmics
que els baròmetres. Podem construir-nos un higròmetre de cabell
amb un ble de cabells prèviament desengreixat (tal i com s'ha explicat
abans). Enganxem una petita plomada a una banda del ble de cabells (pot
ser una petita fusta amb un clau que farem servir de indicador) i usem l'altra
banda del ble de cabells per a penjar-ho en un lloc i ho deixem en vertical.
Per a regular-ho podem fer servir aquest mètode, fiquem el nostre
muntatge en una galleda que tingui a dins un recipient amb aigua molt calenta
i tapem la galleda. Al cap d'una estona (una hora), s'haurà aconseguit
dins el cub el punt màxim d'humitat (saturació) i maracrem
el 100 en la nostra escala. Per a marcar el zero en la escala només
haurem de ficar el nostre higròmetre dins una galleda amb calç
viva molt fresca i al cap de 24 hores ja tenim el zero en l'escala. Higròmetre
o sicròmetre La humitat relativa de l'aire es pot mesurar amb un higròmetre o amb un sicròmetre. El primer té l'avantatge de que dóna directament les dades i de que és força més econòmic però no és gaire precís. El segon consta de dos termòmetres: un sec i un altre amb el dipòsit de mercuri recobert d'una roba que parteix d'un petit dipòsit amb aigua i que té la funció de mullar contínuament el termòmetre. Per saber la humitat relativa de l'aire cal conèixer la temperatura en els dos termòmetres, es fa la diferència i es mira en la taula que porta l'aparell. Encara que el primer dia la utilització del sicròmetre és més complexa que la de l'higròmetre, a la llarga compensa perquè les dades que ens dóna són molt més fiables. |
|||
El pluviòmetre |
|||
Per
a mesurar la precipitació per unitat d'espai tenim el pluviòmetre.
És important tenir en compte que el pluviòmetre recull tot
tipus de precipitació: neu, aigua, calamarsa... Hi
ha diversos tipus de pluviòmetres. El més usat és el
de Hellmann que consisteix en un recipient en forma de tub cilíndric
que te una boca bisellada i un diàmetre de 159,6 mm que correspon
a una superfície de 200 cm2. Dintre del pluviòmetre de Hellmann
hi ha un petit recipient que rep tota l'aigua que recull el pluviòmetre.
Tot just quan ha acabat de ploure és vessa l'aigua en una proveta
per saber quants militres d'aigua han caigut i es divideix per 200 cm2,
de forma que s'obté la quantitat de precipitació en militres
per centímtre quadrat. Pasar-ho a litres per metre quadrat és
molt fàcil, tenint en compte que: 1000 mililitres = 1 litre 10000 cm2 = 1 m2 Fer-se un pluviòmetre és molt fàcil! L'única cosa que hem de fer és calcular la superfície de la boca del nostre recipient on recollirem l'aigua de pluja. Després abocarem l'aigua recollida en una proveta on mesurarem el volum d'aigua que ha caigut i farem els càlculs pertinents. |
|||
El penell |
|||
Un clàssic de la meteorologia. L'anemoscopi o el penell ens indiquen la direcció d'on prové el vent. Us en podeu fer un a casa, segur que trobareu mil i una formes de fer-lo. | |||
L'anemòmetre |
|||
L'anemòmetre
ens permet saber la velocitat del vent. La tecnologia que s'usa és
la mateixa que fa cents d'anys. Es fa servir un molinet que gira en funció
de la força del vent, aquest va unit a un comptakilòmetres
ja graduat, que ens dóna la velocitat del vent. La veritat és
que fer-se un anemòmetre no és molt costós ni molt
difícil. |
|||