Núvols |
|||
Imatges
de diferents tipus de núvols
|
L’aigua que forma part dels rius, llacs, bassals i, sobretot, de la mar s’evapora contínuament, a un ritme que depèn de la seva temperatura i de la humitat relativa de l’aire. També entra vapor d’aigua a l’aire a través de la transpiració de la vegetació. El vapor ingressat a l’aire es va estenent, però és tan transparent com l’aire mateix i no es fa gens visible, encara que se n’acumuli molt.
La
manera més habitual de fer pluja és el refredament de l’aire:
una certa quantitat de vapor d’aigua, si la temperatura baixa prou, no cap dins
l’aire, per tant, s’ha d'eliminar i ho fa per condensació, de manera que torna
a l’estat líquid (o al sòlid).
1.-El refredament es pot produir localment o per ascens.
2.-El vapor d’aigua necessita un suport per condensar-se en aigua líquida (o
gel). Aquest suport poden ser superfícies sòlides extenses (com en el cas de
la rosada o gebrada) o micropartícules (nuclis de condensació: cristalls de
sals, pols, etc., sempre presents). Entorn dels nuclis es formen minúscules
gotes de núvol, líquides (o sòlides), tan petites que no poden caure.
3.-El que fa visibles els núvols és la seva aigua líquida o sòlida, no
el vapor.
4.-Si el procés continua, les minúscules gotes (o cristalls) de núvol
s’agrupen i creixen, fins a ser prou grans com per vèncer la resistència de
l’aire i caure: això és la pluja (o la neu).
Els núvols tenen diferents formes segons el mecanisme amb què es formen i la composició (predomini d’aigua o de gel).
Classifiquem els núvols...
Si són... |
Els hem d’anomenar... |
|||
com cotó fluix |
|
|||
llargaruts i fan capes |
|
|||
com rissos de cabells |
|
|||
grans i grisos plens de pluja |
|
Núvols amb nom i llinatges
Núvols
estratificats en capes
|
Altitud |
Composició |
Tipus de núvols | Observacions | ||
Núvols
alts
6.000 m o més |
Cristalls
de gel
|
|
Prims,
com filaments o plomes. No provoquen precipitació. Es formen per
ascens de laire a capes altes. La forma pot ser deguda al vent.
|
|||
|
Capa llisa que pot cobrir el cel sencer i tenir un gruix d’un parell de milers de metres. Són relativament transparents, de manera que el Sol o la Lluna es poden veure a través seu. Poden formar halo. | |||||
|
Prims
i sedosos, però amb petits arrodoniments més densos. Núvols
individuals molt petits i similars. No produeixen precipitació. Es
formen per convecció i inestabilitat interna, normalment a partir
de cirrus i cirrostratus. |
|||||
Núvols
mitjans
2.000 – 6.000 m |
Gotes
d’aigua i cristalls de gel.
|
|
Poden aparèixer bandes paral·leles o masses rodones, una part de les quals es presenta ombrejada. | |||
|
Llisos, blancs o grisos. Poden formar corona. Aspecte d'un vel dens, estriat i fibrós, d'un color gris o blavenc. Capa de núvols sense ombres pròpies. El sol els atravessa dèbilment. Poden ocasionar pluges.. | |||||
|
Són llisos i obscurs (pel gran gruix) i van acompanyats de precipitacions. | |||||
Núvols
baixos
Fins a 2.000 m |
Gotes
d’aigua
|
|
Són una capa baixa plena de grums. El color varia des del gris clar a l’obscur, tenen formes arrodonides amb espais a través dels quals es veu el cel clar. | |||
|
Capa llisa, baixa, a vegades fragmentada irregularment, sense grums arrodonits definits. | |||||
Núvols
de desenvolupament vertical
|
La
dimensió vertical és igual o fins i tot major que la dimensió horitzontal.
|
Gotes
d’aigua
|
|
Semblen boles de cotó amb la base plana i els contorns definits. | ||
Gotes
d’aigua per baix i cristalls de gel per dalt
|
|
Torres amb base plana i obscura a baix nivell, però que s’enfilen fins a gran altitud. Vénen acompanyats de fortes precipitacions. |