La pintura romànica era decorativa. En forma de frescos, miniatures, taules, fusta, talles o mosaics, es caracteritzava per la seva naturalesa simbòlica i per la seva manca de preocupació per les convencions o per la naturalitat de les figures representades. Els seus personatges tenien quasi tots les mateixes proporcions i gestos. La importància la hi donaven en el dibuix, les siluetes i els perfils en traç negre.
S'hi denota la poca composició: les figures es col.loquen unes al costat de les altres en un mateix pla. Si s'hi vol ressaltar la importància d'una d'elles, s'augmenta la seva grandària desproporcionant-la d'altres. S'hi mostra frontalitat, sobretot si són figures importants, per a estimular el respecte del públic envers aquestes figures.
Sovint s'empraven colors vius, inclòs violents, creant imatges força expressives. Els colors eren pigments, acompanyats de diversos aglutinants líquids, la majoria a base de coles d'animals.
En el cas dels temes religiosos, la pintura perseguia una finalitat didàctica: transmetre plàsticament els episodis bíblics, les vides de sants o les ensenyances de l'Evangeli a una societat fonamentalment analfabeta i inculta.
En primer lloc, l'artista preparava el seu cartró, els dibuixos amb els contorns precisos, i havia d'ocupar-se de situar els llums i les ombres convenientment. No emprava altra cosa que colors naturals; els triturava i els diluïa amb aigua, per a obtenir els tons que desitjava, i col.locava cadascun en un recipient. Quan tot estava preparat, es procedia a calcar acuradament el dibuix sobre el fresc emblanquinat i s'hi aplicaven els colors.
La decoració mural es realitzava amb pintures al fresc, és a dir, estenent els colors a l'aigua damunt d'una capa fresca de cal i sorra fina sobre la qual, i abans que s'assequi, s'hi pintava el tema;  aquesta capa absorbia els colors. Una altra tècnica era a la greca on hi havia diverses capes de cal, a les superiors de les quals se les afegia llard que prolongava l'assecat. I una tercera era la pintura humitejada, on es reblania contínuament la pintura humitejant-la lentament.
L'elaboració sobre suport de taula, fusta o talles es feia a partir d'una fina capa de guix mort, aglutinat amb coles animals i estès sobre la fusta allisada, que rebia la capa de pintura normalment executada al tremp d'ou i algunes vegades protegida per trossos de tela (lli) a les  juntes de fusta o bé per làmines de pergamí.
Les miniatures es feien sobre pergamí. Una vegades pintades, l'il.luminador polia el fons daurat amb un brunyidor. En alguns indrets, el blanc  s'obtenia a partir d'una preparació d'ossos calcinats; el blau fosc, amb argent tractat amb suc de gira-sol.