L'emmurallament de la Barcino del pla


Entre el 268 i el 305 aC., els emperadors romans tractaven de consolidar l'Imperi i aturar els bàrbars, i calgué comptar amb Barcino, ja que el seu emmurallament ferm i ben torrejat és dels pocs que hi hagué d'una tal estructura dins el món romà. Es degué tenir en compte que per la situació entre la Costa Brava i Tarraco, amb un Pla nodridor i en un enclavament amb comunicacions, constituïa una bona base defensiva.

Fou convingut que la ciutat del turó havia de ser fortament emmurallada; l'obra tingué un circuit d'1,500 km, que encloïa un espai de 9 hectàrees i on s'encabiren els nous vinguts; molts solars degueren ser compartits, la vialitat adaptada; la mà d'obra no hi mancava. Es bastí una muralla de 2 metres de gruix amb una setentena de torres ben fermes. Hi hagué un fòrum en la cruïlla de les dues vies axials urbanes, als extrems de les quals s'obrien les quatre portes del recinte.

Quan el perill got es presentà amb invasions organitzades, s'aixecaren pisos a les torres, amb corredors que les unien de manera que es pogués anar de l'una a l'altra per a millor defensa. Així s'augmentà el poder protector i defensiu del circuit. Barcino s'havia convertit en una plaça forta.