Per tal d'eixamplar Barcelona, l'ajuntament anomenà el 1859 una comissió especial, que convocà un concurs de projectes. Malgrat que el guanyà el presentat per l'arquitecte Rovira i Tries, una Reial Ordre del Ministeri del Foment aprovà el projecte d'Ildefons Cerdà, enginyer de camins que, feia uns anys, havia alçat el pla topogràfic del Pla de Barcelona i era autor d'un detallat estudi demogràfic i urbanístic de la ciutat.
El seu Pla proposava un eixample ilimitat que s'extenia entre Montjuïc i el Besòs, a partir d'un traçat octogonal, constituït per carrers rectilinis de 20 metres d'amplada, orientats en direcció NO-SE, tallats per altres en direcció SO-NE, paral.lels a la costa i a la serra de Collserola. D'aquesta manera quedaven delimitades unes illes quadrades urbanitzables de 113,3 metres de costat. Dins de la trama destacaven cinc vies més amples, els creuements de les quals donaven lloc a grans places.
El projecte preveia l'edificació de les illes només en dos dels costats, generalment els oposats. La resta estava adreçada a jardins i espais lliures. Els edificis havien de tenir una alçada màxima de 16 metres i una fondària edificable de 10 a 20 metres. Per tal d'assegurar-los sol i ventilació, les estances donaven directament a l'exterior. Els interiors de les illes havien d'estar ajardinats. Amb això es cercava convertir Barcelona en una ciutat jardí.
Cada barri havia de disposar d'un centre cívic, amb llar d'infants,
escola, església i asil. I cada districte, un mercat; i cada sector,
un parc. Cerdà també va preveure un parc arborat prop del
Besòs i un hipòdrom. Dins de la trama urbana situava instal.lacions
de caire administratiu i industrial, i fora de l'eixample hi hauria un
cementiri, hospitals i un escorxador.
Una ciutat concebuda, doncs -per un home que simpatitzava amb el socialisme
humanista-, com un organisme social i igualitari. L'aprovació del
seu Pla encetà una gran pol.lèmica que enfrontà a
govern i ajuntament. I és que els burgesos propietaris del sòl
i els especuladors veien amb mal ull uns espais tan "poc aprofitats"; els
seus interessos topaven amb el projecte.
Malgrat que el consistori acabà acceptant part del Pla, aquest
acabà fent-se però restà mutilat en la seva globalitat.
