La composició de la imatge
      És l'harmònica distribució dels objectes dins del quadre.

      L'enquadrament és l'espai delimitat pel rectangle que s'interposa entre l'ull humà i els objectes o personatges que volen ser captats amb la càmera. Les seves finalitats són:
      descriptiva: es pretén presentar la realitat amb una visió objectiva, introduir-nos en el món en què es desenvolupa l'acció. Els enquadraments descriptius cerquen plans llargs i moviments apropiats.
      narrativa: es vol donar els elements necessaris per a que s'entengui objectivament l'acció. Són enquadraments funcionals i la seva durada ha de ser l'estrictament necessària.
      expressiva: es busca introduir més a l'espectador en el món d'allò narrat o fer-li entendre el punt de vista del director. Són enquadraments més subjectius. Cal que es subordinin a la narració del film.
      simbòlica: es busca introduir dins de l'enquadrament uns elements que subratllin, expliquin, donin profunditat psicològica, etc., a l'acció, personatges o objectes presentats.

      La finalitat que ha d'aconseguir la composició de la imatge en un enquadrament és que la mirada de l'espectador trobi amb rapidesa i precisió l'objecte important, i en comprengui de forma suficient el significat. La composició ha d'establir, doncs, un centre d'atenció.
      Allò que crida més l'atenció en un enquadrament és:
      les figures o objectes en moviment, o amb un moviment més ràpid que els altres.
      les figures o objectes que veiem en una perspectiva favorable.
      allò que és més proper a la càmera.
      allò que està il·luminat.
      alguna cosa obscura envoltada d'una gran claredat.

      Una altra finalitat important de la composició és l'equilibri de línies, superfícies, volums i espai en torn al centre d'atenció, excepte que, per raons dramàtiques, expressives o simbòliques, interessi el desequilibri.

      Formes més usuals de composició de l'enquadrament:
      En triangle: s'emplacen les figures de tal manera que formin un triangle amb vèrtex al marge superior i amb base sobre l'inferior.
      En triangle doble: les figures formen dos triangles els vèrtexs dels quals coincideixen en un punt i les bases es recolzen sobre els marges laterals.
      En diagonal: les figures es col·loquen a un costat o a l'altre de la diagonal del rectangle.
      Amb resultants de línia trencada o corba.

      Mitjans emprats per a la composició:
      Les línies, superfícies, volums dels objectes enquadrats.
      la divisió d'una recta, d'una superfície o un volum en parts iguals manca d'interès.
      la divisió en parts desiguals atrau l'atenció, manca de monotonia.
      les línies i plans horitzontals produeixen un efecte de calma.
      les verticals produeixen un efecte d'estrenyiment que cohibeix.
      les línies obliqües obertes cap amunt en forma de V produeixen exaltació.
      les obliqües en forma de V invertida produeixen depressió.
      les línies circulars entrecreuades amb verticals i horitzontals poden endolcir un conjunt.

      Estrenyiment del camp de la càmera (a través d'una finestra, porta...)
      Interposició d'elements del decorat (reixes, troncs, mobles...) més propers a la càmera, en emmarcar el centre d'interès, poden donar-li més força.

       
       Menú