- La
composició de la imatge
- És
l'harmònica distribució dels objectes dins del quadre.
L'enquadrament
és l'espai delimitat pel rectangle que s'interposa entre l'ull humà
i els objectes o personatges que volen ser captats amb la càmera.
Les seves finalitats són:
descriptiva: es pretén presentar la realitat amb una visió
objectiva, introduir-nos en el món en què es desenvolupa
l'acció. Els enquadraments descriptius cerquen plans llargs i moviments
apropiats.
narrativa: es vol donar els elements necessaris per a que s'entengui objectivament
l'acció. Són enquadraments funcionals i la seva durada ha
de ser l'estrictament necessària.
expressiva: es busca introduir més a l'espectador en el món
d'allò narrat o fer-li entendre el punt de vista del director. Són
enquadraments més subjectius. Cal que es subordinin a la narració
del film.
simbòlica: es busca introduir dins de l'enquadrament uns elements
que subratllin, expliquin, donin profunditat psicològica, etc.,
a l'acció, personatges o objectes presentats.
La
finalitat que ha d'aconseguir la composició de la imatge en un enquadrament
és que la mirada de l'espectador trobi amb rapidesa i precisió
l'objecte important, i en comprengui de forma suficient el significat.
La composició ha d'establir, doncs, un centre d'atenció.
Allò
que crida més l'atenció en un enquadrament és:
les figures o objectes en moviment, o amb un moviment més ràpid
que els altres.
les figures o objectes que veiem en una perspectiva favorable.
allò que és més proper a la càmera.
allò que està il·luminat.
alguna cosa obscura envoltada d'una gran claredat.
Una altra finalitat important de la composició és l'equilibri de línies, superfícies, volums i espai en torn al centre d'atenció, excepte que, per raons dramàtiques, expressives o simbòliques, interessi el desequilibri.
Formes
més usuals de composició de l'enquadrament:
En triangle: s'emplacen les figures de tal manera que formin un triangle
amb vèrtex al marge superior i amb base sobre l'inferior.
En triangle doble: les figures formen dos triangles els vèrtexs
dels quals coincideixen en un punt i les bases es recolzen sobre els marges
laterals.
En diagonal: les figures es col·loquen a un costat o a l'altre de
la diagonal del rectangle.
Amb resultants de línia trencada o corba.
Mitjans
emprats per a la composició:
Les línies, superfícies, volums dels objectes enquadrats.
la divisió d'una recta, d'una superfície o un volum en parts
iguals manca d'interès.
la divisió en parts desiguals atrau l'atenció, manca de monotonia.
les línies i plans horitzontals produeixen un efecte de calma.
les verticals produeixen un efecte d'estrenyiment que cohibeix.
les línies obliqües obertes cap amunt en forma de V produeixen
exaltació.
les obliqües en forma de V invertida produeixen depressió.
les línies circulars entrecreuades amb verticals i horitzontals
poden endolcir un conjunt.
Estrenyiment del camp de la càmera (a través d'una finestra,
porta...)
Interposició d'elements del decorat (reixes, troncs, mobles...)
més propers a la càmera, en emmarcar el centre d'interès,
poden donar-li més força.
