- El
muntatge
- És
l'ordenació narrativa i rítmica dels elements objectius del
relat. El procés d'escollir, ordenar i empalmar tots els plans rodats
segons una idea prèvia i un ritme determinat.
L'expressió del muntatge és l'element més important de tots els anteriors i fruit de tots ells. L'elecció, el ritme, la mesura van a la recerca de donar-nos una significació. Perquè imatges soltes poden adquirir en unir-se agrupades un nou significat.
Dos classes de muntatge:
l'intern de l'enquadrament.
l'extern o muntatge dels diversos plans: és la juxtaposició
dels diversos plans ja internament muntats. D'uns fragments de la pel·lícula
rodats, en seleccionem els fotogrames que composin plans més aconseguits
en funció de tota la seqüència i de tot el film, i els
ordenem amb la mesura i situació convenent.
L'espai i el temps fílmics hi entren en joc: L'el·lipsi és la supressió dels elements tant narratius com descriptius d'una història, de tal forma que malgrat estar suprimits es donen les dades suficients per a poder-los suposar com a existents. L'el·lipsi ve motivada per la necessitat d'escurçar temps real, per raons narratives (provocar l'interès, sensacions...), per raons tècniques de rodatge o interpretació que impossibiliten la filmació de certs fets (accidents, catàstrofes...) i per raons ètiques que impedeixen la representació d'afers incòmodes (morts reals, execucions...)
Normes
sobre muntatge:
Escala: Els talls de cada escena, que suposen supressió de fotogrames,
d'un moviment, no poden ser arbitraria. Un petit canvi d'imatge produeix
una incomoditat visual, es tracta d'un salt d'imatge.
Angulació: Quan l'anterior error s'aplica a l'angulació,
es tracta d'un salt d'eix, efecte òptic que es produeix quan
es creuen els eixos de l'acció i, per tant, es dóna una perspectiva
falsa en la continuïtat dels plans correlatius.
Direcció dels personatges o objectes: Es tracta de produir la impressió
correcta en el cas de la direcció dels personatges en preses diverses.
Els moviments de direcció diferent han de prendre's amb direccions
oposades, i els moviments d'igual direcció, amb direccions iguals.
L'error és el salt d'eix. Hi ha d'haver "raccord" o continuïtat.
A més, en les accions estàtiques la direcció de les
mirades dels personatges determinen l'eix d'acció, que és
la línia imaginària al llarg de la qual es desenvolupa l'acció
dels personatges en l'espai.
Muntatge en moviment: En tot muntatge en moviment, les figures que se segueixen
han de ser semblants, només diferents en la seva magnitud i posició.
Velocitat: Es pot variar la rapidesa dels plans en un moment donat per
a augmentar o disminuir l'interès. La velocitat del muntatge ha
de respondre al desenvolupament de l'episodi, no a la seva velocitat física
o a la seva rapidesa dramàtica.
Distància focal: Cal mantenir-la sense variar. Si no, es produeix
un salt de distàncies.
Com
es fa la separació o unió dels plans i seqüències
en un film? Per mitjà de diverses formes d'articulació i
puntuació:
 |
|
Per fosa en negre: l'escena s'enfosqueix fins no veure res. L'inrevès
és l'obertura en negre.Potser també en blanc, en color o
en iris.
 |
|
 |
|
 |
Per escombrat: Ràpida panoràmica que esborra la nitidesa d'una imatge i dóna pas al pla següent. |
Globalment, les formes de pas indiquen una mesura (un pas de temps o un canvi d'espai) i una expressió (una idea, un símbol, un efecte...)
Tipus
de muntatge:
Segons l'escala i la durada del pla:
Analític: A base d'enquadraments que contenen plans curts i en general
de curta durada. Es presta més a allò expressiu i psicològic.
S'analitza la realitat estudiant-la per parts. Es crea un ritme ràpid
en la successió.
Sintètic: A base d'enquadraments que contenen plans llargs i amb
freqüent ús de la profunditat de camp. Es dóna una visió
més completa de la realitat, sense voluntat d'anàlisi. Com
hi apareixen més objectes i més fets, exigeix enquadraments
de més durada per poder tenir prou temps de lectura.
Segons amb vistes a la totalitat del relat cinematogràfic:
Narratiu: Pretén narrar una sèrie de fets. Pot ser:
Linial: El que segueix una acció única desenvolupada per
una successió d'escenes en ordre cronològic.
Invertit: S'alterna l'ordre cronològic del relat a partir d'una
temporalitat subjectiva d'un personatge o cercant més dramatisme.
Paral·lel: Dues o més escenes, independents cronològicament,
es desenvolupen simultàniament creant una associació d'idees
en l'espectador. La finalitat és fer sorgir un significat arran
de la seva comparació. Una característica seva és
la indiferència temporal,on no importa que les diferents
accions alternades succeeixin en temps diferents o molt distants entre
si.
Altern: Equival a l'anterior, basat en la juxtaposició de dos o
més accions, però entre aquestes existeix correspondència
temporal estricta i solen unir-se en un mateix esdeveniment al final del
film o de la seqüència.
Expressiu: Intenta sobretot una interpretació artística o
ideològica de la realitat cinematogràfica que vol mostrar
en el transcurs d'un film. Pot ser:
Mètric: Es basa en la longitud dels fragments.
Rítmic: En funció tant de la longitud dels plans com de la
composició dels enquadraments. Intenta subratllar l'impacte psicològic
amb una segona sensació confiada al ritme del film. Es deforma la
realitat d'alguna manera, el ritme real d'un succès es retarda o
accelera segons allò que l'autor vol provocar.
Tonal: Hi intervenen components com el moviment, el so emocional i el to
de cada pla.
Harmònic: Resultat del conflicte entre el to principal del fragment
i l'harmonia.
Ideològic: Cerca un sentit més intel·lectual en la
narració dels fets en crea o evidenciar diferents tipus de relacions
entre successos, objectes, persones... Relacions temporals, espaials, causals,
consecutives, d'analogia, de contrast...
