EDISON: PIONER DEL CINEMA
El segle XIX és una època de força invents pel que fa al
pre-cinema. La fotografia, la persistència de la visió i
la projecció desembocaran en el cinema. Edison s'interessà per
la possibilitat de produir un equivalent òptic de
l'enregistrament sonor i de reproduir el fonògraf, inventat
per ell, el 1887. Es sentí estimulat pel treball de
Muybridge, i el febrer de 1888, discutí amb ell la
possibilitat d'ajuntar el projector Zoopraxiscopi al
fonògraf.
Però el projecte no continuà a causa d'unes declaracions
fetes per Edison i el seu col.laborador escocès Dickson per
qüestions de disputes legals sobre els ginys.
Durant la tardor de 1888 es treballa en el projecte del Fonògraf
òptic: La idea inicial d'Edison era la d'enregistrar una sèrie
de fotografies formant una espiral contínua al voltant d'un
cilindre o d'una placa, de la mateixa manera que el so era
enregistrat pel fonògraf. S'hauria pogut així arribar a
enregistrar 180 fotografies -cadascuna al voltant de 1/32 de
polzada d'amplada- per cada revolució del cilindre, el que faria
42 mil per a tot el cilindre. Aquest tindria la mateixa
grandària que el del fonògraf i podria estar fet de qualsevol
material emmotllable; n'hi hauria prou de recobrir-lo de
col.lodió com una placa fotogràfica
ordinària. Però en l'època de les plaques humides, això
hauria estat considerat dubtós per a qualsevol fotògraf expert.
Però com animar amb un moviment intermitent regular un cilindre
semblant al de cera del fonògraf? D'altra banda, calia
trobar la manera d'enregistrar les fotografies
microscòpiques que devien gravar-se successivament sobre el
corró.
Dickson fabricà aleshores una petita càmera-microscopi emprant
diversos objectius o llentilles provinents d'un dels
seus microscopis. L'espectador individual podria veure les
imatges a través d'una mena de microscopi a la vegada que
escoltar el so des d'un fonògraf. Cada cilindre podria
contenir 28 minuts d'imatges.
Però aviat s'adonà que la convexitat de la superfície d'un
cilindre no permetia obtenir fotografies perfectament en el
punt desitjat. Davant d'aquestes dificultats, el febrer de 1889
Edison es dóna pressa d'aportar una solució. Calia obtenir un
tipus de superfície sobre la qual gravar les fotografies
preses amb el microscopi. A més, el cilindre seria de vidre
i enrotllat amb pel.lícula fotogràfica. Diverses emulsions
foren provades, però o bé eren pobres quant a sensibilitat a la
llum o bé donaven gra excessiu per a les imatges
microscòpiques.
Aquest segon projecte resulta igualment impracticable com també
un de tercer presentat pel maig: En aquest, Edison
planeja il.luminar el motiu a fotografiar amb una successió
de raigs lluminosos.
A la tardor, Dickson havia pogut obtenir algunes fotografies
microscòpiques successives, però aquest primer Kinetoscopi
de cilindre no permetia projectar-les. Així que decidiren
abandonar aquesta direcció de les recerques i canviar
totalment els procediments emprats, utilitzant ara les
petites fotografies separadament i engrandides, per
disposar-les a continuació en la circumferència d'un disc que
girava lentament. Les fotografies
eren aleshores il.luminades successivament per un
efecte estroboscopi, a l'estil del Taquiscopi d'Anschütz. A
finals de 1889 projecten experimentalment les imatges animades
sobre una pantalla.
Més tard, Edison conegué a Marey -l'inventor del fusell
fotogràfic-, durant l'Exposició Universal a París, l'agost
del 1889, i va veure per primera vegada la seva càmera
seqüencial, amb pel.lícula enrotllable.
La Companyia Eastman havia anunciat la venda de bobines de
pel.lícula transparent adreçats als aparells fotogràfics
tipus Kodak.
A finals d'aquest mateix any, Edison pensa en la possibilitat de
replantejar-se el seu invent, no a partir de l'aparell, sinó
del suport. Es així com planeja emprar una llarga banda de
pel.lícula sensible i transparent, en lloc del cilindre. Aquest
cel.luloide es desenrotlla d'una bobina a una altra passant
davant d'una obertura quadrada. La banda duu a cada costat
una filera de perforacions, situades exactament les unes en
front les altres, que s'engranen en una doble filera de dents
d'una rodeta, com en el telègraf automàtic de Wheatstone.
Gràcies a les perforacions, Edison podia resoldre el problema de
l'avenç regular de la pel.lícula, permetent obtenir en la
presa de vistes, imatges perfectament equidistants, condició
essencial per obtenir una reproducció satisfactòria del
moviment.
Al llarg, però, de 1890, les experiències sobre fotografies
animades passaran a segon terme en les preocupacions d'Edison
i de Dickson, fins que a finals d'aquest any Dickson les
reprèn i obté una sèrie d'imatges -conegudes com a
"monades"- d'un personatge gesticulant amb el Kinetògraf de
rotlle, derivat del fonògraf. Es tractava d'un cilindre
revestit amb una làmina de cel.luloide que contenia una emulsió
fotogràfica.
El maig de 1891 Edison estrena davant les delegades de la
Federació Nacional de Clubs Femenins, que visiten el
seu laboratori a West Orange, New Jersey, el prototip
del Kinetoscopi, un aparell destinat a la visió individual de
bandes d'imatges sense fi però que no permetia la seva
projecció sobre una pantalla. Era una caixa de fusta vertical
amb una sèrie de bobines sobre les que corrien 14 m. de
pel.lícula en un bucle continu.
La pel.lícula, en moviment constant, passava per una làmpada
elèctrica i per sota d'un vidre magnificador col.locat a la
part superior de la caixa. Entre la làmpada i la pel.lícula hi
havia un obturador de disc rotatori perforat amb una
ranura estreta, que il.luminava cada fotograma tan
breument que congelava el moviment de la pel.lícula,
proporcionant unes 40 imatges/segon. Les pel.lícules emprades
feien 3/4 de polzada (19mm.) i eren transportades per
mitjà d'un mecanisme d'alimentació horitzontal. Les imatges
eren circulars. El visor individual es posava en marxa
ficant-hi una moneda que activava el motor elèctric i oferia
una visualització d'uns 20 segons.
Els nous models foren exhibits el 1893, quan comença la seva
fabricació generalitzada.
El primer saló Kinetoscopi s'obre a Nova York l'abril de 1894;
comptava amb 10 aparells cadascun dels quals oferia un
programa diferent. Els temes són diversos: un forçut, lluita
lliure, una barberia, danses escoceses, trapezi... S'havien
filmat als nous estudis coneguts com a "Black Maria".
Posteriorment apareix el Kinetòfon, un híbrid del kinetoscopi i
el fonògraf, que aportava el so a través d'uns auriculars.
El Kinetoscopi s'exhibí a París l'agost de 1894 i a Londres
l'octubre. L'octubre de 1892 es dissenya un nou Kinetògraf,
en la qual la pel.lícula s'introduïa verticalment en lloc
d'horitzontalment. El nou disseny accepta una tira de
pel.lícula més ampla, de 35 mm., amb quatre perforacions
més o menys rectangulars a cada banda. Fou la primera càmera
en emprar pel.lícula perforada de cel.luloide per a captar amb
precisió les imatges i per a un transport efectiu a través
de la màquina. Estava impulsada per un motor elèctric, mentre
que la majoria de les altres càmeres eren manuals.
El mecanisme de la càmera Kinetògraf podria haver-se adaptat per
a projeccions, però no arribà a fer-se. De fet, al
principi Edison no creia que la projecció en públic arribés a
tenir èxit.
La família Latham sí es va sentir interessada per la projecció.
L'abril de 1895 Dickson abandona a Edison i comença a
col.laborar amb els Latham sobre una versió del kinetoscopi.
L'Eidoloscopi s'exhibeix el maig a Nova York, però la feble
definició de les
imatges i la seva poca lluminositat feren que l'invent no
es popularitzés.
De fet, la primera exhibició de pel.lícules als EE.UU. basada en
la projecció intermitent d'una tira de cel.luloide fou obra
de Jenkins i Armat, a través del Phantascopi. Després se
separaren. Armat tornà a redissenyar la màquina i la batejà com
a Vitascopi.
El febrer de 1896 Edison va veure una demostració d'aquest i
signà un acord amb Armat per al subministrament de projectors
que serien promocionats i venuts sota el nom d'Edison. La
primera exhibició pública del Vitascopi es realitzà en el
"music hall" Koster i Bial de Nova York, el 23 d'abril de 1896.
A primers de segle apareix el kinetoscopi de projecció.