Es tracta de conèixer el procés d'elaboració d'una pel·lícula i dels conceptes bàsics del llenguatge fílmic mitjançant la realització d'un curt, el seu enregistrament (en vídeo) i muntatge.

1.1.1. A partir de la visualització d'un curtmetratge de ficció.

- Quina és la "idea o tema" del film?

- En poques línies, fes-ne la "sinopsi" (explica de què va la pel·lícula).

- Resumir-ne l'argument en una pàgina: l'acció; l'època i el lloc on transcorre; presentar els personatges, les seves actituds, les relacions entre ells...

1.1.2. A partir de l'observació de fotos (de qualsevol origen) i/o de la lectura de textos (premsa, contes...)

- Imaginar una "idea o tema" per al material triat.

- Fer la "sinopsi".

- Elaborar en l'extensió d'una pàgina l'argument.

- Divisió de la classe en grups de treball, cadascun dels quals aporta tres possibles idees o temes.

- Es fa una posada en comú i se'n tria una.

- Es transforma en "sinopsi": en unes poques línies, han d'explicar de què anirà la història.

- A partir d'aquesta es desenvolupa l'argument: cal que en l'extensió d'un full redactin l'acció, i presentin els personatges i els llocs on passaran els fets.

2.1.1. A partir de la visualització del curtmetratge de ficció.

- Veure les seqüències que té el film.

- Triar-ne una i veure les escenes en què ha estat dividida. Explicar-les.

- Fer una sèrie de dibuixos que il·lustrin les escenes citades.

- Emplenar els quadres: Determinar l'arrencada de l'acció: quin

és el conflicte que es presenta, els personatges que intervenen, els seus problemes i allò que va a constituir el nucli d'atenció de tot el desenvolupament argumental.

- El desenvolupament de l'acció.

- El "clímax": el moment culminant de la narració.

- El desenllaç: conseqüència lògica de tot l'anterior, conseqüències humanes de l'acció.

- A partir dels aspectes anteriors, dibuixar la corba de l'interès.

2.1.2. A partir de l'observació de fotos (de qualsevol origen) i/o de la lectura de textos (premsa, contes...)

- Escriure una arrencada intrigant de pel·lícula, buscant la tensió emotiva de la narració.

- Determinar l'arrencada de l'acció: quin és el conflicte que es presenta, els personatges que intervenen, els seus problemes i allò que va a constituir el nucli d'atenció de tot el desenvolupament argumental.

- El desenvolupament de l'acció.

- El "clímax": el moment culminant de la narració.

- El desenllaç: conseqüència lògica de tot l'anterior, conseqüències humanes de l'acció.

3.1.1. A partir de la visualització d'un curtmetratge de ficció.

- Triar una seqüència i analitzar els diàlegs del seu guió.

- Anàlisi dels "personatges": Qui són?, què en sabem de la seva vida? Descripció física (aspecte...) i psicològica (reaccions davant dels fets, motius del seu comportament...) Caracterització dels personatges. Són personatges-arquetips d'algun gènere?

3.1.2. A partir de l'observació de fotos (de qualsevol origen) i/o de la lectura de textos (premsa, contes...)

- Elaborar un guió literari, on es detalli l'acció, les característiques dels personatges, els diàlegs, els escenaris... La narració, doncs, detallada dels fets que han d'ocórrer, dividida en seqüències. Els diàlegs han d'anar precedits pel nom del personatge.

- Elaborar un guió literari, on es detalli l'acció, les característiques dels personatges, els diàlegs, els escenaris... La narració, doncs, detallada dels fets que han d'ocórrer, dividida en seqüències. Els diàlegs han d'anar precedits pel nom del personatge.

4.1.1. A partir de l'observació de fotos (de qualsevol origen) on apareguin persones.

- Classificar les imatges segons el diversos tipus de plans, angles de càmera...

4.1.2. A partir del propi guió elaborat.

- Dibuixar un còmic -o realitzar una fotonovel·la- emprant expressament tots els tipus de plans, angles, signes de puntuació, etc.

4.1.3. Amb l'ajut d'una càmera de vídeo i d'un televisor, en circuit tancat.

- Enquadrar un dels companys-es i practicar-hi els diferents tipus d'escala, angles i, fins i tot, moviments de càmera.

4.1.4. A partir de la visualització d'un curtmetratge de ficció.

- Triar una escena i analitzar el tipus de planificació, angles i moviments de càmera...

- Veure s'hi ha signes de puntuació.

- Quins tipus d'espais ambientals apareixen. Són reals o irreals? En quin marc geogràfic?

- El temps fílmic: Un alumne narra l'acció de la pel·lícula a la resta de la classe.

# Quant de temps hi ha trigat?

# Coincideix el temps de projecció amb la narració de l'alumne?

# Quin fets hi ha seleccionat?

# Quins n'ha oblidat?

# Ha condensat el temps de l'acció o l'ha allargat? Per què? Quin tipus de temps fílmic hi és present en aquest film?

# Hi ha emprat "el·lipsis"? En què consisteix?

# Coincideix el temps de projecció amb el temps que trigarien en produir-se els fets narrats, en la realitat?

# Hi ha algun signe de puntuació per a indicar el pas del temps?

# Hi apareixen accions paral·leles?

5.1.1. A partir de l'observació de fotos (de qualsevol origen) i/o de la lectura de textos, com ara premsa, contes... (Les fotos també es poden digitalitzar o baixar-ne via internet i veure-les per mitjà del programa informàtic ACDSee):

- A partir del guió literari realitzat, elaborar el guió tècnic. Dividir un full en diverses columnes on s'indiqui la descripció de l'acció i de la imatge (tipus de pla, angle, moviments...); els diàlegs i la banda sonora; efectes visuals.

No estaria de menys en una primera columna fer un dibuix esbossat de cada pla.

6.1.1. A partir de la visualització del curtmetratge de ficció.

- Fixar-s'hi amb el vestuari, els decorats, el maquillatge, l'atretzo...

6.2.1. Una vegada preparada tota la part de guió, en tractar-se d'una ficció:

- Calcular els costos de producció (demanar a les botigues els preus de les cintes de vídeo o DVD-R, cartolines, pintura, robes, maquillatge base, etc.)

- Buscar el tipus de vestuari adient.

- Dissenyar i fer els decorats, ni que sigui amb materials habituals (cartolina, paper d'embalar, tela...), pintats. Buscar un atretzo que sigui fàcil d'obtenir.

- Cal maquillatge?

7.1.1. A partir de la visualització del curtmetratge de ficció.

- Fixar-s'hi en els tipus de tècnics que apareixen als crèdits finals.

7.2.1. L'equip.

- Formar l'equip artístic a partir d'aquells alumnes que es sentin més motivats per assumir la interpretació. A més d'aprendre's els diàlegs -que han de ser breus-, poden fer exercicis d'expressió corporal.

- Formar l'equip tècnic a partir de les afinitats de cadascú. Triar el director, el càmera, el tècnic de so, etc. Aquestes funcions també podrien ser rotatives.

7.2.2. El material.

- Si és possible, es mostra als alumnes diferents formats de pel·lícula (s8mm, 16mm, 35mm...) Hi han de fixar-s'hi amb l'amplada, el nombre de perforacions, la grandària del fotograma, la banda sonora..., i comparar-los. Fer-los veure les diferències entre el suport foto-químic de la fotografia i del cinema, i el suport electromagnètic del vídeo. Mostrar-los els diversos formats i superfície d'una cinta de vídeo, però també tipus d’emmagatzematge de suport digital (DVD-R, targeta de memòria sòlida).

- A poder ser, mostrar-los una càmera de cinema (super 8mm...) i que hi vegin el seu funcionament mecànic i òptic. Comparar-la amb la videocàmera amb què treballaran.

- Es treballarà -però- en suport vídeo, per raons d'actualització tecnològica.

- Es prepara la càmera, el trespeus, les bateries carregades, la cinta de vídeo, el micro auxiliar, els auriculars, els llums... Es verifica el material.

8.1.1. A partir de la visualització del curtmetratge de ficció.

- Fixar-s'hi en el tipus d'il·luminació.

8.2.1. Coneixement de la videocàmera.

- Pràctiques de funcionament de la càmera (botons...) Tècniques d'enregistrament (com s'enquadra, s'enfoca, es fan zooms, es fan panoràmiques, etc.)

8.2.2. Il·luminació.

- A banda dels focus professionals o semi, que es poden aconseguir per diversos mitjans (compra, lloguer, préstec...), una alternativa és fer-ne de propis, encara que el resultat òbviament mai no serà el mateix; però l'alternativa s'ha de contemplar com a un exercici més.

- Construcció d'un focus:

# S'agafa un pot rodó de detergent, buit, i se li treu la tapadora, la base i la nansa.

# En un tros de fusta no gaire dura s'hi dibuixa un cercle d'uns 70cm de perímetre (el diàmetre del cercle ha de ser igual que el del pot). Es serra el cercle.

# Es calcula el centre del cercle. S'hi col·loca la punta d'un compàs i s'hi fa una circumferència, el diàmetre de la qual ha de ser igual que el d'un portabombetes que s'haurà comprat. Es serra la circumferència.

# Es folra l'interior del pot amb paper d'alumini. L'exterior es pot folrar o pintar.

# Es fica a pressió el cercle de fusta dins del pot.

# Es fica el portabombetes al forat que té el cercle. S'hi col·loca una bombeta de 100w.

# S'hi instal·la el cable elèctric a l'extrem del portabombetes, es col·loca l'endoll al final del cable. Ja podem encendre el focus!

# És important complementar-ho amb trespeus que puguin sostenir els focus. Es pot fer a partir de pals, durs i ben adreçats, o de vares metàl.liques o de plàstic dur, clavades a la part inferior del focus, fent-hi uns forats, i que facin una inclinació.

# Unes viseres de cartró dur enganxades davant del focus serviran per poder adreçar la direcció de la llum.

8.2.3. Com s'il·lumina?

- Pràctica d'il·luminació amb els focus construïts, fent-se servir del decorat preparat i de la videocàmera connectada a un televisor en circuit tancat:

# Llum natural.

# Llum directa i indirecta.

# Diversos efectes de llum a mesura que es va canviant un focus de lloc: frontal (normal, picat, contrapicat), lateral, de contra (silueta).

# Esquema bàsic d'il·luminació: llum principal, secundària, de contra, de fons.

- Ja tenim els decorats preparats i els exteriors localitzats, els equips formats i entrenats, i el material verificat. Seguint les pautes del guió tècnic, ha arribat l'hora de la filmació!

10.1.1. A partir de la visualització d'un curtmetratge de ficció.

- Analitzar el tipus de muntatge, el ritme. Fixar-s'hi en la durada dels plans; en el sentit de la direcció dels vehicles, els personatges i les seves mirades; en el camp-contracamp...

- Fer el mateix amb diversos fragments de llargmetratges de la història del cinema, molt assenyalats pel seu tractament del muntatge, com ara:

El robatori d'un tren, El naixement d'una nació, Intolerància, Metròpolis, El cuirassat Potemkin, La diligència, Psicosi, A la recerca de l'Arca perduda, etc.

10.1.2. A partir de l'observació de fotos (de qualsevol origen).

- A partir d'una fotografia (reportatge, publicitat...), amb l'ajut d'una plantilla amb "finestres" de mides diferents que s'ha d'haver construït prèviament, seleccionar i separar els enquadraments que semblin més significatius. Una vegada feta aquesta tria, ordenar-los diferentment. Cada vegada que es faci, en mostrar la foto d'una forma parcial, fragmentada, però amb un fragment darrera l'altre, s'imposa una manera de veure-la, una lectura determinada. Aquest "argument" canvia en canviar de fragments o en variar l'ordenació amb els mateixos trossos. Aquesta pràctica també es pot fer amb eines de retoc digital d’imatges (Paint Shop Pro).

- Prèviament, cal fer un desglossament de les escenes filmades i triar-ne les bones, fer el guió de muntatge definitiu i acabar de filmar les coses restants (títols, crèdits...)

- Emprant la tecnologia vídeo (lineal o no), es monta la pel·lícula seguint el guió. Cal tenir en compte, però, que -una vegada acabat el muntatge- en vídeo no es poden afegir "físicament" nous plans o escenes entre els ja muntats; és a dir, no es poden fer servir les "tisores", si es monta en vídeo lineal. Com a molt, es poden substituir plans o escenes ja existents per d'altres que tinguin la mateixa durada. No és així si l’editatge es fa en vídeo no-lineal (per ordinador) on no hi ha cap problema d’edició.

11.1.1. A partir de la visualització del curtmetratge de ficció.

- Analitzar la banda sonora: la música, els efectes sonors, els diàlegs...

11.1.2. A partir del fragment d'una pel·lícula amb una situació de diàleg, però que se li ha tret el so, s'han d'elaborar diàlegs nous, inventats, així com cercar la música i crear els efectes que calguin.

11.1.3. La banda sonora.

- Si és possible, mostrar als alumnes dos trossos de cel·luloide cinematogràfic, un que porti incorporat la banda òptica de so i l'altre la magnètica. Explicar-los les diferències i el funcionament.

- Escoltar bandes sonores corresponents a pel·lícules de gèneres diferents (que siguin músiques molt típiques). Els alumnes han d'endevinar el gènere al que correspon cada música. Finalment, se'ls passa els fragments amb les imatges del film.

- Amb l'ajut de la tecnologia vídeo, sonoritzar la pel·lícula incorporant-li a la història filmada música i efectes. Es necessitaran dos vídeos de sobretaula -un d'ells amb funció "audiodub"- i un mesclador d'àudio (si el vídeo s’edita, però, en ordinador, la majoria d’aquestes funcions es poden fer des d’aquest). També seran necessaris un un CD, pletina, auriculars... En el cas en què els diàlegs no s'hagin enregistrat directament, caldrà un micro per tal de poder doblar els "actors".

- Un cop acabat el film, se'n poden fer còpies igualment en vídeo i doblar-lo en les altres llengües que s'estiguin estudiant.

12.1. Visionar el film elaborat i comentar-lo.

12.2. Si és possible, projectar en cinema (super 8mm., 16 mm.) a l'escola qualsevol curt. Veure el funcionament del projector; els engranatges, el so. Diferents formats, la necessitat d'una superfície blanca... Comparar-ho amb el vídeo de sobretaula connectat al televisor (o projector de vídeo) amb què es veurà el film elaborat pel grup. Comentar-ne les diferències.

12.3. Assistir a una projecció cinematogràfica d'alguna sala comercial.

13.1. Es tracta de donar a conèixer la realització del film fet per una classe a la resta de l'escola. Es comunica un dia i hora concrets per al seu visionament a la sala d'actes; o també per email, fórum, xat…

- Retallar diversos cartells de pel·lícules en les cartelleres de diferents diaris (o bé baixar-se’ls via internet). Analitzar el seu disseny. Fer-ne una lectura d'imatge dels mateixos. Classificar el text.

- Elaborar el cartell propi del film fet a l'escola, sobre cartolina blanca format doble foli, on també hi aparegui el títol, algun dibuix sobre el contingut, l'eslògan, l'equip artístic i tècnic, el nom de la casa productora (l'escola o un d'inventat), el seu logotip... Fer-ne fotocòpies (fins i tot de color), reforçar-les amb cartolina i penjar-les en diferents indrets del centre. També es pot fer amb eines digitals (Word…) i donar-ho a conèixer via email per mitjà d’un presentador (Power Point).

- Visionar films amb tècniques d'animació diferents.

- Animació d'objectes: Emprant -actualment- una videocàmera (i si disposa de tret a tret i/o d'intervalòmetre, millor) i trespeus, es va desplaçant el motiu uns pocs centímetres i seguidament es filmen uns frames; així repetidament. A l’hora del visionament, el motiu es desplaça sol. Amb les càmeres digitals amb funció "Photo" es pot gravar una imatge i emmagatzemar-la en una targeta de memòria.

- Animació de ninots (de plastilina, articulats...): Seguint la tècnica anterior, es van movent lleugerament els membres i el cap del ninot, i es va filmant. Es poden combinar ambdós efectes i aconseguir que el ninot es desplaci alhora que gesticula. L'experiència es pot completar amb la fabricació d'un fons per al motiu, així com el doblatge del que suposadament diu el ninot.

- Animació de dibuixos: a partir de:

# figures retallades: sobre paper o cartolina, fins i tot amb membres articulats. Per a la filmació, la càmera ha de instal·lar-se verticalment i les figures situar-les damunt d'una superfície (el millor es disposar d'una taula de reproduccions fotogràfiques amb columna i focus incorporats, i una premsa de vidre). S'ha d'anar movent a poc a poc el cos i els membres.

# acetats: damunt dels quals es fan els dibuixos. Els fons es dibuixen sobre una

cartolina. Per a cada moviment de l'individu s'ha de fer un dibuix. S'ha de filmar emprant el material del cas anterior.

# Càmera detinguda: Es tracta de la substitució, per la qual un motiu present en

l'enquadrament desapareix de sobte o, a l'inrevés, apareix; també, quan un motiu

és canviat per un altre. S'obté aturant la filmació i es fan els canvis pertinents.

Una variant són les aparicions i desaparicions graduals en lloc del canvi sobtat; com actualment es treballa en vídeo, aquest efecte s'haurà de fer en la majoria dels casos amb l'ajut d'un generador d'efectes digitals especials, per mitjà de la funció "mix"; o per edició per ordinador.

# Sobreimpressió: Dues imatges diferents són superposades.

# Escombrat: En el moment de la filmació, es fa una panoràmica rapidíssima.

# Transparències: Darrera dels actors i dels objectes presents s'hi projecten sobre una superfície transparent escenes que s'han fotografiat o filmat en un altre lloc anteriorment. Poden ser diapositives, transparències, cinema en s/8mm., imatges elaborades per ordinador, vídeo. Òbviament, cada suport demanarà el seu aparell: projector de diapositives, retroprojector, projector de cinema, projector d'imatges d'ordinador i vídeo...

# Maquetes: S'utilitzen petites reproduccions per a representar grans escenaris.

Gràcies a la perspectiva s'aconsegueix l'ajust de la maqueta amb l'escenari real on es mouen els actors. Si col·loquem, per exemple, una maqueta -sencera o parcial- d'un edifici i, molt al fons, els personatges, semblarà que formen part d'un mateix conjunt. En el cas de la videocàmera domèstica, el zoom ha d'estar en posició gran angular per a que restin enfocats el màxim d'elements.

# A partir dels efectes que proporciona el generador digital citat: encadenats, foses, cortinetes, sobreimpressions, congelats, estrobos, etc; o per edició per ordinador.

X.Ripoll