FORMA
És una característica essencial dels objectes. Fa referència als
aspectes espacials d'aquests, als seus límits.
- Simplicitat: És l'efecte que certs fenòmens tenen sobre
l'espectador. Constitueix una propietat dels objectes per si
mateixos. S'aconsegueix per mitjà de l'hàbil ordenació dels
elements visuals, que fa l'espectador comprengui immediatament
allò essencial.
- Subdivisió: En tota obra de creació, els seus nivells
s'organitzen segons un ordre jeràrquic. Les parts majors es
subdivideixen en parts menors. Cal adaptar la relació entre
aquestes parts i la significació que pretén transmetre. No s'ha
de deixar cap element pertorbador que ens aparti del tema
principal, com ara un objecte que desequilibri la composició,
una taca de color... Els detalls han d'estar exposats
jeràrquicament.
Una fotografia té diverses parts; la relació entre elles
dependrà del tot, del seu significat. Les relacions entre les
parts és el que s'anomena Lleis d'Agrupació, que es divideixen
en:
- Proximitat: En general, la distància més curta entre dos
elements contribueix a crear una forma estable.
- Semblança i igualtat: Similitud de forma i de grandària, de
tonalitat, d'ubicació i de direcció. Els factors de similitud
poden reforçar-se o contrarestar-se entre sí. Per exemple, dos
individus que apareguin en una fotografia presa a distància
mitja semblaran molt més allunyats del que en realitat es
trobaven, ja que, en relació a l'espai més estret de la
fotografia, la distància entre aquells es veu augmentada.
- Ritme: Organitzar la imatge significa mesurar i relacionar
diferències visibles -to, valor, saturació, textura, posició,
forma, interval, grandària-, per mitjà del moviment de l'ull. La
similitud guia l'ull. La repetició ordenada d'elements visuals o
la successió de similituds determina el ritme de l'organització
plàstica.
Si en una composició, una de les seves subdivisions es repeteix
en la seva forma, encara que variant la seva grandària,
s'aconsegueix un ordre geomètric simple. L'organització rítmica
de la imatge és una condició essencial per a mantenir l'atenció
de l'espectador, però no n'hi ha prou per si sola per a
aconseguir-ho, ja que l'excessiva regularitat pot contribuir a
crear monotonia. El ritme s'aconsegueix amb un hàbil ús del
color o la diferència de tonalitats (en el blanc i negre), la
forma de les figures, la direcció que expressen, els intervals
entre elles...
(foto: X.Ripoll)
Menú