FORMA


És una característica essencial dels objectes. Fa referència als aspectes espacials d'aquests, als seus límits.
- Simplicitat: És l'efecte que certs fenòmens tenen sobre l'espectador. Constitueix una propietat dels objectes per si mateixos. S'aconsegueix per mitjà de l'hàbil ordenació dels elements visuals, que fa l'espectador comprengui immediatament allò essencial.
- Subdivisió: En tota obra de creació, els seus nivells s'organitzen segons un ordre jeràrquic. Les parts majors es subdivideixen en parts menors. Cal adaptar la relació entre aquestes parts i la significació que pretén transmetre. No s'ha de deixar cap element pertorbador que ens aparti del tema principal, com ara un objecte que desequilibri la composició, una taca de color... Els detalls han d'estar exposats jeràrquicament.
Una fotografia té diverses parts; la relació entre elles dependrà del tot, del seu significat. Les relacions entre les parts és el que s'anomena Lleis d'Agrupació, que es divideixen en:
- Proximitat: En general, la distància més curta entre dos elements contribueix a crear una forma estable.
- Semblança i igualtat: Similitud de forma i de grandària, de tonalitat, d'ubicació i de direcció. Els factors de similitud poden reforçar-se o contrarestar-se entre sí. Per exemple, dos individus que apareguin en una fotografia presa a distància mitja semblaran molt més allunyats del que en realitat es trobaven, ja que, en relació a l'espai més estret de la fotografia, la distància entre aquells es veu augmentada.
- Ritme: Organitzar la imatge significa mesurar i relacionar diferències visibles -to, valor, saturació, textura, posició, forma, interval, grandària-, per mitjà del moviment de l'ull. La similitud guia l'ull. La repetició ordenada d'elements visuals o la successió de similituds determina el ritme de l'organització plàstica.
Si en una composició, una de les seves subdivisions es repeteix en la seva forma, encara que variant la seva grandària, s'aconsegueix un ordre geomètric simple. L'organització rítmica de la imatge és una condició essencial per a mantenir l'atenció de l'espectador, però no n'hi ha prou per si sola per a aconseguir-ho, ja que l'excessiva regularitat pot contribuir a crear monotonia. El ritme s'aconsegueix amb un hàbil ús del color o la diferència de tonalitats (en el blanc i negre), la forma de les figures, la direcció que expressen, els intervals entre elles...


(foto: X.Ripoll)



Menú