L'Estat policial
Juntament amb un gran impuls de la industrialització i les comunicacions, durant els anys 30 Stalin emprén una política de col.lectivitzacions en què els grans propietaris foren les primeres víctimes.

Centenars de pobles restaren abandonats, per por a les tropes stalinistes i perquè ningú ja no sembrava ni tans sols hi havia res per a menjar, a causa al caos de la col.lectivització.

Molts camperols emigren, sobretot a Sibèria. S'hi imposa el Terror com a instrument per a canviar el país. Fam, infants esquelètics, víctimes... Hi moriren entre 3 i 4 milions de persones.

D'altra banda, Stalin feia matar a qualsevol que posés en dubte la seva autocràcia. Ningú no es podia sentir segur a l'URSS; fins i tot els fills denunciaven als pares dissidents.

Judicis ridículs on els acusats confessen crims -no comesos- després de tortures i rentats de cervell. S'hi generalitzen els afusellaments, els camps de treballs forçats ("gulags").

160 mil presoners van construir el Canal de Fregano en 45 dies. Un de cada tres hi perdé la vida. Milions de persones moriren en les presons o en els camps.

La vella élite militar de la Revolució és liquidada. També els líders opositors. La nova élite sòcio-econòmica és formada pels dirigents del partit, els funcionaris i els militars fidels a Stalin. S'ha traït la Revolució d'Octubre.


Bibliografia:
"El libro negro del comunismo". DD.AA. Planeta-Espasa. Madrid, 1998.