- Se’ls motiva per a que cerquin la informació apareguda als diversos mitjans de comunicació (escrits, digitals, radiotelevisius).
- Proporcionar-los diversos diaris de l’endemà dels fets, el 12 de setembre, amb la finalitat que hi facin una anàlisi de contingut en grup, especialment de les portades, fixant-s‘hi sobretot en el grau d’espectacularitat en què es presenta la notícia clau. Globalment, s’hi poden fixar en el nombre de pàgines dedicades al succés, la grandària dels titulars i de les imatges, el tractament de la notícia, etc.
- Seguidament, fer-ne una estadística i interpretar-la. Comparar les diferents portades. (També es pot fer extensiu a altres publicacions setmanals o mensuals).
- A partir de les hemeroteques de la premsa online i de bibliografia cercar les possibles causes històriques, polítiques, culturals, econòmiques… en relació amb els fets, i elaborar un quadre-resum.
- Comparar el tractament de la notícia en les diverses cadenes, incidint sobretot en el seu nivell d’objectivitat o d’espectacularitat. Com les imatges procedien de cadenes nordamericanes, comparar les informacions en directe emeses per les televisions d’aquí amb l’estil de les donades pels americans. (També es pot fer extensiu a reportatges i especials informatius posteriors a aquell dia).
- Veure-hi quantes pàgines s’hi podrien consultar. Entrar-hi en algunes.
- En grup, analitzar-ne les sinopsis, situacions, grau de violència en les imatges, grau de possible realitat dels fets presentats, existència de similituds amb els atacs del 11-S…
- Comparar la realitat amb la ficció cinematogràfica. Fer un col·loqui sobre la possible influència dels arguments fílmics en la realitat; ¿el cinema és un reflex de la realitat -com de vegades es diu-, o el cinema influeix en la realitat?
- Seguidament, fer-ne una estadística amb les diverses situacions i interpretar-la. Comparar realitat amb ficció. ¿Hi hagueren en els fets de l’11-S herois que dominessin la situació?, ¿o en foren també víctimes?
- Demanar quants alumnes coneixen videojocs amb situacions argumentals d’atac (com ara Mortal Kombat). Fer-ne un col·loqui sobre aquest mitjà lúdic. L’activitat es podria ampliar al tema dels simuladors de vol.
- Comparar realitat i ficció, els fets narrats i els succeïts l’11-S. Fer un col·loqui sobre la influència o no de la ficció literària en la realitat quotidiana (pot arribar a donar "idees"?)
Fer-los visionar en grup un recull en vídeo amb les imatges televisives
dels esdeveniments del dia 11 en les diverses cadenes.
|
Connectar-se a internet i, en petits grups, a través d’un cercador potent buscar webs on es parl’hi dels fets.
Visionar en vídeo fragments de llargmetratges i/o un títol sencer sobre terrorisme.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Pánico en las torres (A.J.Levi, 1993, telefilm).
|
|
Proporcionar-los còmics publicats en èpoques diferents i analitzar en grup aquelles historietes on apareguin edificis o ciutats amenaçats o atacats per algun poder maligne exterior; sovint, es tracta de situacions salvades per algun superheroi. |
Proporcionar-los fragments de la novel·la Órdenes ejecutivas (Tom Clancy, 1996), on uns terroristes islàmics estavellen un avió contra el Capitoli i ataquen els nordamericans fins al punt d’assassinar el president i la seva família.
Veure en grup pintures amb elements que recordin els fets que es tracten: edificis alts, atacs, foc, destrucció… Analitzar-les:
A partir de les imatges que se't presenten i de les informacions de què disposes en llibres, cal omplir l'esquema següent per a cada pintura: |
Quadres que se suggereixen:
Detall de l’infern d’El jardí de les delícies (el Bosco, s.XV): L’indret on el Maligne turmenta als qui gaudiren del plaer. Edificis en flames i caos versus Torres Bessones de Manhattan en flames.
Lot i les seves filles (Lucas de Leyden, s.XVI): L’ira de Déu en forma de doll de foc cau sobre Sodoma. El foc ve del cel, de Déu versus atac aeri ordenat per Al·là.
La torre de Babel (Brueghel el vell, s.XVI): Símbol de la vanitat humana, havia d’arribar fins al cel. Confusió de les llengües. Torre de Babel versus gratacels.
La nit (Max Beckmann, 1919): El terrorisme dominà Berlín després de la I Guerra Mundial. Les figures hi expressen l’horror i la brutalitat versus l’horror dels ciutadans dels EE UU enfront les conseqüències dels atacs.
Capbussada sobre la ciutat (Tulio Crali, 1939): un avió encarat a una gran ciutat versus avions segrestats a punt d’impactar.
Anschluss-Alícia al país de les meravelles (Oskar Kokoschka, 1942): Europa en flames durant la II Guerra Mundial; nens amb màscares antigas. Paisatge de pànic bèl·lic versus atacs aeris i bacteriològics.