PROPAGANDA POLÍTICA

ETAPA: Educació secundària.

ÀREES RELACIONADES: Ciències Socials, Educació Visual i Plàstica, Llengua.
 

Introducció:

La propaganda és una manera d'influir en l'opinió pública a fi d'aconseguir conductes col·lectives encaminades vers certes metes polítiques, socials, religioses... Difereix profundament de l'educació (que crea actituds, conviccions, creences) i es basa en eslògans, en l'ostentació i en la reiteració, cercant nous continguts de creences i actituds amagades que suposa.

En aquest sentit, actua subreptíciament, fomentant l'emotivitat, reduint el camp de la visió i amagant les seves darreres motivacions o intencions, o simplificant-les per fer-les més planeres, comprensibles i acceptables.

La seva finalitat és convèncer i aconseguir una acció immediata. En particular, la propaganda política és el mitjà més eficaç per a arribar a les grans masses.
 
 

OBJECTIUS :

Obtenir informació rellevant a partir de diverses fonts d’observació indirecta (cartells, fotos, films, TV, ràdio…) i de diferent tipus (documents escrits, internet…), analitzar-la i classificar-la.

Realitzar treballs de síntesi i interpretar totes les dades.

Analitzar la importància dels diferents mitjans de comunicació, arts visuals i la literatura com a transmissors i definidors de valors i models de conducta determinats.

Conèixer les causes històriques, polítiques, culturals, etc., de fets històrics.

MATERIAL:
 
• Televisor.

• Lector.

• Ordinadors amb connexió a internet.

• Diaris i publicacions.

• Cintes amb enregistraments de la TV i ràdio.

• Films en vídeo o DVD.

• Il·lustracions, diapos, etc., de cartells.

• Fitxes de treball.

 
 

CONCEPTES QUE ES TREBALLEN:

La simplificació i l'enemic únic:
 

Una necessitat prèvia de la propaganda política és l'esforç per precisar i resumir, per a aconseguir la simplificació. I així ho han fet diverses doctrines a través de declaracions, manifestos...
Anant capa una major simplificació trobem l'eslògan, que fa una crida més directa a les passions polítiques, a l'entusiasme, a l'odi...
També hi ha la veu d'ordre, que resumeix l'objectiu que cal assolir.

Una doctrina o un règim es resumeix en un símbol, que evoca de per si tot un conjunt d'idees i de sentiments. Pot tractar-se d'un símbol de tipus gràfic: imatge, plàstic o musical.

La propaganda no s'assigna més que un sols objectiu principal dins d'un període determinat. La forma més elemental és concentrar en una sola persona les esperances del camp al qual es pertany o l'odi que se sent pel camp advers.

La individualització de l'adversari ofereix molts avantatges. Es tracta d'atacar a individus o petites fraccions, mai a masses socials o nacions en conjunt.

En el mètode de contaminació, un partit suggereix que les divisions dels seus adversaris no són sinó artificis adreçats a enganyar al pobles, quan la realitat és que es coalitzen contra ell.

El bluff consisteix a adjudicar a l'adversari els propis errors o la pròpia violència.
 
 
 

L'exageració, la desfiguració, l'orquestració i la transfusió:
 

Un partit o un règim ressalten totes les informacions que li són favorables. A més fan un hàbil ús de cites de l'adversari, desvinculades del seu context. La propaganda política exigeix una expressió que sigui compresa per la majoria. Es presenta la idea en termes generals i de la manera més contundent, tractant de matisar i detallar el menys possible.

Els temes principals es repeteixen de forma incessant. Però com la repetició pura i simple aviat fatiga, es tracta d'insistir amb obstinació en el tema central presentant-lo sota aspectes diferents.

Una bona orquestració de la propaganda és adaptar amb molta cura el to i l'argumentació als diferents públics. La propaganda no ha de contradir-se. Es limita a guardar silenci en aquells punts en què és dèbil.

La propaganda opera sempre sobre un substrat pre-existent, es tracti de prejudicis tradicionals o d'una mitologia nacional.

Un principi és el de no contradir frontalment a la gent, començant per declarar-se d'acord amb ella. El ressentiment i l'amenaça deuen descartar-se.
 

 
 
 
 

La unanimitat i el contagi:
 

Un mecanisme bàsic de la propaganda política és crear la impressió d'unanimitat i utilitzar-la com un mitjà d'entusiasme. Per a crear aquesta impressió, els partits s'adrecen a les idees d'amistat, salut i alegria. L'ús de personalitats-pilot també és important.

El mitjà de contagi més divulgat és la manifestació de masses, en forma de mítings, desfilades... També, l'ús de banderes, estendards i ornaments creen un decorat imponent.

Els emblemes i insígnies produeixen un doble efecte: el fisiològic immediat de fascinació i el quasi religió. Les inscripcions i divises que condensen els temes del partit en eslògans. En segons quins règims polítics, els uniformes dels militants creen una atmosfera d'heroisme. La música anega l'individu dins la massa i crea una consciència comuna.

 

DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT:

Guió per a analitzar propaganda:
 

Propaganda gràfica:

 

Títol........................................................            Nacionalitat............................     Any:

Què veiem:

    1. Elements de la imatge que destaquen:
 

• Enquadrament.
• Tipus de plans.
• Situació dels elements.
• Colors que destaquen.

    2. El text:
 

• Eslògan.
• Situació del text.

Què interpretem:

    1. Quin significat es deriva dels elements que s'observen en la imatge?

    2. Quina és la funció del text?
 

• Eslògan.

• Text informatiu.

    3. Quina relació hi ha entre la imatge i el text?

    4. Quin recursos expressius s'han emprat per persuadir el receptor?

    5. A quin públic s'adreça?

    6. Què ens transmet?

 

Film de propaganda:
 

Títol.........................................................           Nacionalitat...........................    Any:

Durada:

Fitxa tècnica:
 

Què veiem/què escoltem:

    1. Elements de la imatge que destaquen:

• Nombre de plans.
• Tipus de plans que predominen.
• Tipus d'angulacions.
• Tipus de muntatge.
• Efectes observats.
• Colors que destaquen.
• Persones i objectes que hi apareixen.

    2. Text que llegim o escoltem:

• Eslògan.
• "Off" que acompanya les imatges.

    3. Sons:

• Tipus de música.
• Altres sons (efectes...)

Què interpretem:

    1. Significats que es desprenen de la lectura de les imatges:

• Ritme aconseguit.
• Funció dels efectes, colors...
• Funció dels individus o situacions que es presenten.

    2. Funcions del text:

• Intenció del eslògan i característiques.
• Intenció del text informatiu.
• Relació entre el text i les imatges.
• Recursos expressius emprats per a persuadir.

    3. Funció de la música i dels sons:

• Evocar, acompanyar, remarcar...

    4. Estructura: diferents parts i què s'explica en cadascuna.

    5. A quin públic s'adreça.

    6. Què ens transmet?
 
 
 
 
 
 

Bibliografia:
 

AA.DD. "Rendeix-te! Octavetes i guerra psicològica el S.XX". Catàleg de l'exposició homònima. Barcelona: CCCB, 1999.

Barnicoat, J. "Los carteles: su historia y lenguaje". Barcelona: G.Gili, 1972.

Brown, J.A.C. "Técnicas de persuasión". Madrid: Alianza, 1963.

Domenach, J.M. "La propaganda política". Barcelona: Eds.62.

Ellul, J. "Histoire de la Propagande". París: PUF,1967.

Enel, F. "El cartel: lenguaje, funciones, retórica". Valencia: Fdo.Torres, 1977.

Martí, S. i G.I. "Los discursos de la calle. Semiología de una campaña electoral". Barcelona: Ruedo Ibérico. 1978.

Pastor, D. "La guerra psicológica en las dictaduras". Barcelona: Tangram, 1994.