FERDINAND-VICTOR-EUGÈNE DELACROIX (Charenton, París 1789- París, 1863): Nascut al si d'una família ben situada, fou alumne de Guérin i company de Géricault. El 1822 exposà al Salon í el 1825 anà a Londres. El 1830 s'adherí als qui destronaren Carles X. El 1832 visità Andalusia i el nord d'Àfrica i, de retorn, difongué la temàtica mora en l'art europeu.
Fins el 1838 decorà a l'oli el saló del rei, al Palais-Bourbon. Fou el capdavanter del romanticisme pictòric francès i un fervent defensor de la llibertat de l'artista enfront dels cànons classicistes.
Pintà "La barca de Dant" (1822), "Noia òrfena al cementiri", "La matança de Quios" (1824), "Execució de Marino Faliero" (1826), "Grècia expirant a les ruïnes de Mesolóngion", "Mort de Sardanàpal" (1828), "Odalisca ajaguda" (1829), "Batalla de Poitiers" (1830), "Llibertat guiant el poble" (1830), "Cambra de Diputats" (1830), "Batalla de Nancy" (1831), "Assassinat del bisbe de Lieja", "Dones d'Alger" (1834), "Justícia de Trajà" (1840), "Presa de Constantinoble pels croats" (1840), "Naufragi de Don Juan" (1840), "Pietat" (1844), "Hotel de Ville" (1854), "Expulsió d'Heliodor", "Combat de Jacob amb l'Àngel".