FERDINAND-VICTOR-EUGÈNE
DELACROIX (Charenton, París 1789- París, 1863): Nascut al
si d'una família ben situada, fou alumne de Guérin i company
de Géricault. El 1822 exposà al Salon í el 1825 anà
a Londres. El 1830 s'adherí als qui destronaren Carles X. El 1832
visità Andalusia i el nord d'Àfrica i, de retorn, difongué
la temàtica mora en l'art europeu.
Fins el 1838 decorà
a l'oli el saló del rei, al Palais-Bourbon. Fou el capdavanter del
romanticisme pictòric francès i un fervent defensor de la
llibertat de l'artista enfront dels cànons classicistes.
Pintà "La barca de
Dant" (1822), "Noia òrfena al cementiri", "La matança de
Quios" (1824), "Execució de Marino Faliero" (1826), "Grècia
expirant a les ruïnes de Mesolóngion", "Mort de Sardanàpal"
(1828), "Odalisca ajaguda" (1829), "Batalla de Poitiers" (1830), "Llibertat
guiant el poble" (1830), "Cambra de Diputats" (1830), "Batalla de Nancy"
(1831), "Assassinat del bisbe de Lieja", "Dones d'Alger" (1834), "Justícia
de Trajà" (1840), "Presa de Constantinoble pels croats" (1840),
"Naufragi de Don Juan" (1840), "Pietat" (1844), "Hotel de Ville" (1854),
"Expulsió d'Heliodor", "Combat de Jacob amb l'Àngel".