Cal cercar després
de la Revolució Francesa i del Règim napoleònic l'expressió
d'una inquietud, a la vegada que la repulsa envers una existència
prosaica i aburgesada. Encara que durant el darrer terç del segle
XVIII es desenvolupa el prerromanticisme literari i musical, es considera
que el romanticisme és el moviment cultural que s'estén per
Europa durant la primera meitat del XIX, conreat per la burgesia. Aquesta
es mou entre dos pols contraposats: la llibertat i l'ordre. La burgesia
exigeix llibertat per a expressar les seves idees, per a organitzar els
seus negocis i per a intervenir a la vida política; però
també vol ordre per a protegir la propietat privada i evitar els
conflictes que puguin perjudicar-los econòmicament. La burgesia
limità el poder reial. Cal distingir entre liberals moderats (defensaven
que la sobirania rau a les Corts i el rei, i acceptaven el sufragi censitari)
i progressistes (defensaven la sobirania nacional i l'ampliació
del sufragi).
Les forces lliberals -hereves
de la Revolució Francesa-, oprimides per l'absolutisme, provocaren
diversos aixecaments. Pel que fa als nacionalismes, hi ha de dos tipus:
el centrípet, que buscava la reunificació nacional sota un
Estat (Alemanya i Itàlia); i el centrífug, que buscava
l'alliberament de nacions sotmeses per un imperi (Grècia, Hongria,
Balcans).
Esdevé una evolució
de les idees al compàs dels progressos científics.
De gran transcendència és la renovació de la universitat
com a centre d'ensenyança i d'investigació. Neix la figura
del savi, que rep el suport institucional.
El pensament filosòfic
de fons romàntic, subjectiu i pessimista, aviat fou superat pel
positivisme de Comte, que considera la necessitat ineludible de basar-se
en la dada científica per a aconseguir el progrés tècnic.
