El romanticisme és
un ampli moviment cultural que exalta l'individualisme, els caràcters
nacionalistes i la llibertat d'inspiració. A l'art, es caracteritza
pel retorn cap a l'arquitectura medieval (neogòtic) i cap a les
formes dramàtiques en escultura i pintura. Mentre que l'art neoclàssic
es dirigia a la raó, el romàntic crida a la imaginació,
a la sensibilitat. Prefereix allò indefinit de contorn imprecís,
la penombra a la claredat, el misteri a l'evidència. Els neoclàssics
cercaven els seus temes en l'Antiguitat; els romàntics s'inspiren
en l'Edat Mitjana i en el mediterrani exòtic. La reacció
no sols s'adverteix en els temes, sinó també en les formes
i en les tècniques. El color triomfa sobre la línia, el clarobscur
apaga la fredor neoclàssica.
L'escultura significa l'eliminació
progressiva dels temes clàssics, per a cercar un major naturalisme,
sobre temes d'història nacional o de la vida senzilla. S'hi
reflecteix sentiment, així com moviment i proporcions colossals.
Com en la literatura és
en la pintura on més clarament es veu el nou estil: violents contrastos
de color, moviment de les figures i sentiment tràgic. El paisatge
cobra nova importància. Hi destaquen Géricault, Delacroix,
Constable, Turner, Madrazo, Alenza, Lucas...
