A
l'escena, la vinya està ordenada en una línia regular,
en què apareix pintat el raïm i les fulles, un al costat de
les altres, com a elements juxtaposats. Tots tenen igual importància.
Els dos homes situats sota la bóta grossa, un al darrere, l'altre
en la mateixa direcció, executen un gest automàtic que només
n'és un símbol: un d'ells cull el raïm i l'altre el
du a la premsa.
Pel damunt de la bóta
grossa, ha estat representada la massa sucosa, encara amb la seva polpa,
que els pagesos premsaran. Aquests, distribuïts en dos grups, un davant
l'altre, trepitgen el fruit, agafant-se amb una sola mà i en el
mateix lloc, a unes cordes rígides, fet que li dóna a l'obra
un clima humà.
Entre els dos quadres, i pel
damunt de la bóta grossa en què cau el suc, quatre gerres
ocupen un registre superior.
En general, i malgrat l'abundància
de detalls, les figures tenen certa rigidesa ritual.