En
la representació egípcia, les figures més aviat són
diagrames d'allò que mostren; el seu objectiu principal és
proporcionar informació. Basat en convencionalismes, la forma típica
en què els egipcis dibuixaven és abans un aplegament de coses
que una visió de conjunt. La representació de la figura humana
consistia a dibuixar el cap com a un perfil, en què se situa una
mitja boca; dins d'aquest perfil es col.loquen l'ull i la cella complets.
Les espatlles es mostren en tota la seva amplada, però en la part
frontal del cos la línia de l'axil·la a la cintura és
un perfil que inclou el pit. No es reprodueix cap part específica
del cos. La cintura es mostra de perfil, com ho estan les cames i els peus.
Ambdós peus es reprodueixen per la cara interna, indicant el dit
gros i l'arc plantar; aquest darrer es mostrava separant el peu sencer
del terra per formar l'arc.
El color és uniforme
en tota la figura. El repertori bàsic de colors és reduït:
negre (fum o carbó), blanc (carbonat de calci), vermell (òxid
de ferro), groc pur (trisulfit d'arsènic), groc-taronja (ocres de
l'argila), blau (atzurita) i verd (malaquita). Els colors no es mesclen
i són poques les transicions d'un a l'altre. El que hi predomina,
però, és la línia; els contorns es destaquen per mitjà
de colors contrastants.
La base de la composició
és el registre. Les figures són de peu sobre unes línies
horitzontals anomenades línies de base, que poden representar el
terra. Les escenes relacionades entre sí poden estar juxtaposades
en un sol registre, poden llegir-se en seqüències.
El tractament de l'escala
constitueix -juntament amb la iconografia- el principal recurs d'expressió
ideològica. Dins d'una figura, les parts apareixen en la seva proporció
natural; però el conjunt de les composicions s'organitza a escala
al voltant de les seves figures principals. Quan més gran és
la figura, més importància té.
La base de l'obra era el dibuix
preparatori. S'hi empraven pautes quadriculades o conjunts de línies
de guia per assegurar-se una representació acurada i precisa.
Les pautes del cos humà es fonamentaven en la grandària del
puny de la figura, que es relacionava proporcionalment amb totes les altres
parts del cos. Els dibuixos preliminars s'inscrivien dins d'aquestes pautes
fins a esdevenir un producte acabat mitjançant un llarg procés
d'elaboració. Les pintures es duien així a terme, sobre un
fons de pedra, d'argamassa o de fusta preparat i blanquejat amb una capa
fina de guix. Per a que les mescles que formaven els colors s'adherissin
al suport triat, es necessitava un aglutinant: es preparava una solució
amb què s'aconseguia una pintura al temple, a base de goma
aràbiga, clara d'ou i una mica d'aigua. Els colors es preparaven
dins de conquilles marines. El pinzell estava fet amb canya picada en un
des seus extrems. Entrava en la composició de les brotxes, mesclada
amb herbes i fines nervadures de fulles de palmera.