En la representació egípcia, les figures més aviat són diagrames d'allò que mostren; el seu objectiu principal és proporcionar informació. Basat en convencionalismes, la forma típica en què els egipcis dibuixaven és abans un aplegament de coses que una visió de conjunt. La representació de la figura humana consistia a dibuixar el cap com a un perfil, en què se situa una mitja boca; dins d'aquest perfil es col.loquen l'ull i la cella complets. Les espatlles es mostren en tota la seva amplada, però en la part frontal del cos la línia de l'axil·la a la cintura és un perfil que inclou el pit. No es reprodueix cap part específica del cos. La cintura es mostra de perfil, com ho estan les cames i els peus. Ambdós peus es reprodueixen per la cara interna, indicant el dit gros i l'arc plantar;  aquest darrer es mostrava separant el peu sencer del terra per formar l'arc.
El color és uniforme en tota la figura. El repertori bàsic de colors és reduït: negre (fum o carbó), blanc (carbonat de calci), vermell (òxid de ferro), groc pur (trisulfit d'arsènic), groc-taronja (ocres de l'argila), blau (atzurita) i verd (malaquita). Els colors no es mesclen i són poques les transicions d'un a l'altre. El que hi predomina, però, és la línia; els contorns es destaquen per mitjà de colors contrastants.
La base de la composició és el registre. Les figures són de peu sobre unes línies horitzontals anomenades línies de base, que poden representar el terra. Les escenes relacionades entre sí poden estar juxtaposades en un sol registre, poden llegir-se en seqüències.
El tractament de l'escala constitueix -juntament amb la iconografia- el principal recurs d'expressió ideològica. Dins d'una figura, les parts apareixen en la seva proporció natural; però el conjunt de les composicions s'organitza a escala al voltant de les seves figures principals. Quan més gran és la figura, més importància té.
La base de l'obra era el dibuix preparatori. S'hi empraven pautes quadriculades o conjunts de línies de guia per assegurar-se  una representació acurada i precisa. Les pautes del cos humà es fonamentaven en la grandària del puny de la figura, que es relacionava proporcionalment amb totes les altres parts del cos. Els dibuixos preliminars s'inscrivien dins d'aquestes pautes fins a esdevenir un producte acabat mitjançant un llarg procés d'elaboració. Les pintures es duien així a terme, sobre un fons de pedra, d'argamassa o de fusta preparat i blanquejat amb una capa fina de guix. Per a que les mescles que formaven els colors s'adherissin al suport triat, es necessitava un aglutinant: es preparava una solució amb què s'aconseguia una pintura al temple, a base de goma aràbiga, clara d'ou i una mica d'aigua. Els colors es preparaven dins de conquilles marines. El pinzell estava fet amb canya picada en un des seus extrems. Entrava en la composició de les brotxes, mesclada amb herbes i fines nervadures de fulles de palmera.