ARQUITRAU: Part inferior de l'entaulament d'un edifici que descansa immediatament sobre el capitell de la columna.
CANOPI: Vas de terrissa porosa, la tapa del qual representa un cap. Alguns d'ells es feien servir per a conservar les vísceres del difunt.
CARTUTX: Forma oval que conté els noms del faraó.
CERÀMICA: La ceràmica egípcia és feta amb pasta a base de silicats i carbonat càlcic, poc cuita a l'interior, la superfície de la qual es vitrificava adquirint coloracions diverses segons la qualitat i quantitat d'òxids metàl.lics afegits a la pasta.
COLUMNA: La columna egípcia s'inspirava generalment en la natura, en particular en feixos de papir lligats. Els capitells repeteixen formes de flors de lotus, de papirus o de palma tancats i oberts. Les columnes presentaven diversos tipus: lotiforme, papiriforme, fasciculada. 
ESFINX: Representació plàstica d'un animal fabulós, amb parts del cos humanes.
ESTELA: Llosa de pedra de dimensió variable amb inscripcions de tema històric o religiós, lligada també al culte dels morts (esteles funeràries).
HIERATISME: Representacions plàstiques on predomina un concepte monumental, majestuós, rígid i contingut.
HIPOGEU: Sepultura subterrània formada per diverses cambres excavades a la roca.
JEROGLÍFIC: Cadascun dels signes de l'escriptura egípcia, emprats tant per a representar les imatges (ideogrames) com per a indicar sons (fonemes) corresponents al vocable representat.
MASTABA: Tomba de l'Imperi Antic en forma troncopiramidal, en què s'obria un pou al fons del qual es trobaven les cambres (una per al sarcòfag, una altra per a les imatges i objectes del mort, i una tercera per a les ofrenes.
MÒMIA: Cos del difunt tractat per a la seva conservació eterna. El procés de momificació es feia per deshidratació per mitjà de sal; els ungüents i les reïnes posteriors eren sols rituals.
OBELISC: Pilastra aïllada, alta i esvelta, de secció quadrada o rectangular, amb extrem en forma de piràmide.
PAPIRUS: Planta aquàtica del Nil de la qual se n'extreien fibres vegetals que, superposades i premsades en capes amb la direcció de la fibra alternada, permetien obtenir, després de l'assecat i allisada, fulls d'un material semblat al paper. Encolant uns quants fulls s'obtenien rotlles de longitud variable.
PILONS: Les torres que flanquejaven l'entrada del temple. En forma de tronc de piràmide rectangular, anaven guarnides sovint  amb baix relleus i inscripcions de tema històric i religiós.
PIRÀMIDE: Monument de caràcter funerari, de base quadrada o rectangular, amb quatre cares triangulars. El tipus més primitiu és l'anomenada piràmide "esglaonada", a partir de la superposició de diferents mastabes de dimensió decreixent. Originàriament, cada piràmide es trobava englobada dins d'un ampli conjunt d'edificis, compresos tots ells en un recinte.
SALA HIPÒSTILA: Sala amb sostre d'arquitrau sostingut per columnes, present en temples, palaus i casas privades.