L'organització
política i social del període comprès entre l'any
1200 i el segle VIII aC. es basà en la possessió de
la terra. Cada grup dels doris i jònics, organitzat a redós
del genos (descendents d'un avantpassat comú), constituí
un estat sobirà anomenat polis; cadascuna d'elles comprenia
una ciutat i els territoris veïns i era independent en tots els aspectes
(econòmic, religiós i polític). Els qui pertanyien
al genos fundador constituïen la classe privilegiada -els aristòcrates-,
amos de la terra i posseïdors de les riqueses, i del poder militar
i polític. Es tracta de l'oligarquia. La resta de la població
estava formada per una petita pagesia, sense proteccions ni drets.
Entre els segles VIII i VII
aC. , afectades per grans canvis, en algunes polis es produí
el pas de l'oligarquia a la democràcia. En aquest període
es produeix la colonització de noves terres on el comerç
i l'artesania assolí una gran importància. També,
el naixement d'una nova classe social formada per comerciants, armadors
i artesans, com a conseqüència de l'apogeu del negoci mercantil,
afavorit per l'ús de la moneda. Aquestes classes mitjanes -juntament
amb la pagesia- aconseguiren de participar en la defensa de la polis.
Els segles VI i V aC., Esparta
i Atenes afirmen la seva superioritat com a polis. El sistema polític
d'Atenes fou la democràcia, limitada només als ciutadans,
d'origen atenenc. Al contrari, Esparta tenia una organització aristocràtica
i militar que garantia el domini de l'oligarquia. La seva economia es basava
en l'agricultura.
La dominació macedònia
i l'hel·lenisme substituïren l'època clàssica.