Els
exquisits vasos àtics es decoraren durant molt de temps amb el sistema
de les figures negres, és a dir, acolorant de negre el dibuix, que
aleshores ressalta molt sobre el fons vermell de l'argila cuita. Més
que pintura, es tractava encara de dibuix acolorat: les figures venien
donades per la línia de contorn farcida de color, sense cap profunditat
o perspectiva.
Cap al 500 aC., l'esquema
decoratiu es va invertir: el fons és ara negre i la figura es ressalta
en vermell sobre aquest fons homogeni. La intenció fou que en realitzar
la figura reservant una part del fons vermell, natural, que podia enriquir-se
amb traços negres, constituïa el punt de partença per
a donar moviment a la simple silueta per mitjà de línies
que suggereixen volums.
Un cop elaborat el vas, per
a realitzar-hi la decoració, el pintor havia de procurar que l'assecat
no es prolongués massa temps per a que no es produïssin esquerdes
a l'argila.
La pàtina obscura i
brillant dels vasos s'aconseguia així: Primer, el terrissaire mesclava
argila finament molta amb aigua. La barreja donava una espècie de
gelea de to marró, amb la qual el pintor -després d'haver
traçat un esbós amb carbó de fusta- feia el dibuix.
En el vermell natural de l'argila se siluetegen els personatges sobre un
fons de vernís negre. Els detalls, abans gravats a burí,
es dibuixen mitjançant fines pinzellades.
Una vegada acabada la decoració
i després d'un nou assecat, el terrissaire col.locava el vas al
forn, que escalfava fins als 800 graus C. L'argila atenenca conté
molt de ferro; aquest absorbia oxigen de l'aire, amb la qual cosa el recipient
prenia un color vermellós. Tancava el pas de l'aire, situat a la
part alta del forn, que s'omplia de vapor. Seguidament elevava la temperatura
a 945 graus C. L'oxigen se separava així del ferro i el vas restava
ennegrit. Finalment, en obrir de nou el pas de l'aire , l'oxigen tornava
a entrar-hi. Les parts que no havien estat pintades es tornaven de nou
vermelles; però les parts pintades seguien negres.