ÀBAC: Tauleta quadrada de pedra col.locada sobre la columna d'ordre dòric, sobre la qual es recolza l'arquitrau.
ACANALADURA: Estria vertical al llarg de tot el fust d'una columna. Potser de secció el.líptica o circular.
ACRÒPOLIS: Fortalesa elevada damunt d'un turó, al voltant de la qual s'establien els habitants de les primeres ciutats.
ÀGORA: Plaça. Espai obert al centre de la ciutat en què tenien lloc les reunions públiques i els mercats.
AMFIPRÒSTIL: Temple sense columnes als costats, però amb una filera de columnes en les dues façanes.
ARISTOCRÀCIA: Els nobles es fan càrrec dels poders reals i són ells qui governen. El seu poder és hereditari.
ARQUITRAU: Element horitzontal de pedra que uneix entre sí dues pilastres o bé columnes. Constitueix la part inferior de l'entaulament.
ASSEMBLEA: Reunió de tots els ciutadans per a discutir i votar els problemes de la seva ciutat-Estat.
BASE: Una de les tres parts de la columna; serveix com a suport de la columna i com a element d'unió amb l'estilobat.
CÀNON: En escultura, és el conjunt de relacions entre les diferents parts i d'aquestes amb el tot que es consideren necessàries per a obtenir l'harmonia de la figura esculpida.
CAPITELL: Part superior de la columna, sobra el qual es recolza l'arquitrau.
CEL.LA: El local més intern del temple grec, on es conservava la imatge del déu.
CIUTADÀ: Només els ciutadans prenien part en el govern o podien posseir terres de la Ciutat-estat. Una persona no podia ser ciutadà d'Atenes si els seus pares no eren ciutadans.
COLUMNA: Suport arquitectònic, perfilat en forma cilíndrica; es recolza sobre l'estilobat i sosté l'arquitrau. Es divideix en base, fust i capitell.
CORINTI: El tercer dels ordres arquitectònics grecs. Es caracteritza pel ric capitell decorat amb fulles d'acant.
CRATER: Gran vas de boca àmplia amb nanses, emprat per a mesclar-hi el vi amb l'aigua o com a recipient central per a recipients menors durant els àpats.
DEMOCRÀCIA: Tots els ciutadans masculins participen en la redacció de les lleis. Les dones, els infants i els esclaus no es consideren ciutadans.
DÒRIC: Ordre arquitectònic, caracteritzat per columnes acanalades sense base, capitell amb àbac i equí, fris amb tríglifs i mètopes.
DORIS: Tribus gregues bel.licoses que envaïren el país el segle XII aC. Els espartans ho eren.
ENTAULAMENT: Part superior d'un ordre, format per l'arquitrau, el fris i la cornisa.
FRIS: Part de l'entaulament situada sobre l'arquitrau i sota la cornisa.
FRONTÓ: Element arquitectònic triangular amb què rematen les façanes del temple clàssic.
GENOS: Nucli humà que es considerava descendent d'un avantpassat comú i retia culte als mateixos deus protectors.
HÒPLITES: Soldats d'infanteria atenenca que es reclutaven entre els ciutadans de classe mitjana, quedant reservada la cavalleria per als més rics.
ILOTES: Pagesos d'Esparta, descendents dels primitius habitants. No tenien drets i havien de treballar en règim d'esclavatge les granges dels espartans.
JÒNIC: Ordre grec caracteritzat per la columna amb base, capitell amb volutes, fust acanalat i fris esculpit amb figures.
METECS: Estrangers, bàsicament grecs, que habitaven en una ciutat.
MONARQUIA: El rei governa sol o en unió d'un consell de nobles. Ell és el suprem sacerdot, comandant de l'exèrcit i administrador de justícia.
OLIGARQUIA: Sistema de govern en què l'estat és dirigit per un número molt reduït de persones, generalment els qui tenien cert número de propietats.
PERIECS: Habitants de les rodalies. En cas de guerra estaven obligats a prestar servei militar a l'Estat espartà.
POLIS: Ciutat-estat. La ciutat i el territori pròxim.
TALASOCRÀCIA: Estats o cultures que basen el seu poder en el domini dels mars per mitjà del poder de la seva esquadra. La civilització minoica creà un imperi marítim a la Mediterrània.
TIRANIA: Govern exercit per un home que conquesta el poder per la força, sovint amb el suport del poble, contraris als aristòcrates.