La pintura romànica
era decorativa. En forma de frescos, miniatures, taules, fusta, talles
o mosaics, es caracteritzava per la seva naturalesa simbòlica i
per la seva manca de preocupació per les convencions o per la naturalitat
de les figures representades. Els seus personatges tenien quasi tots les
mateixes proporcions i gestos. La importància la hi donaven en el
dibuix, les siluetes i els perfils en traç negre.
S'hi denota la poca composició:
les figures es col.loquen unes al costat de les altres en un mateix pla.
Si s'hi vol ressaltar la importància d'una d'elles, s'augmenta la
seva grandària desproporcionant-la d'altres. S'hi mostra frontalitat,
sobretot si són figures importants, per a estimular el respecte
del públic envers aquestes figures.
Sovint s'empraven colors vius,
inclòs violents, creant imatges força expressives. Els colors
eren pigments, acompanyats de diversos aglutinants líquids, la majoria
a base de coles d'animals.
En el cas dels temes religiosos,
la pintura perseguia una finalitat didàctica: transmetre plàsticament
els episodis bíblics, les vides de sants o les ensenyances de l'Evangeli
a una societat fonamentalment analfabeta i inculta.
En primer lloc, l'artista
preparava el seu cartró, els dibuixos amb els contorns precisos,
i havia d'ocupar-se de situar els llums i les ombres convenientment. No
emprava altra cosa que colors naturals; els triturava i els diluïa
amb aigua, per a obtenir els tons que desitjava, i col.locava cadascun
en un recipient. Quan tot estava preparat, es procedia a calcar acuradament
el dibuix sobre el fresc emblanquinat i s'hi aplicaven els colors.
La decoració mural
es realitzava amb pintures al fresc, és a dir, estenent els
colors a l'aigua damunt d'una capa fresca de cal i sorra fina sobre la
qual, i abans que s'assequi, s'hi pintava el tema; aquesta capa absorbia
els colors. Una altra tècnica era a la greca on hi havia
diverses capes de cal, a les superiors de les quals se les afegia llard
que prolongava l'assecat. I una tercera era la pintura humitejada,
on es reblania contínuament la pintura humitejant-la lentament.
L'elaboració sobre
suport de taula, fusta o talles es feia a partir d'una fina capa de guix
mort, aglutinat amb coles animals i estès sobre la fusta allisada,
que rebia la capa de pintura normalment executada al tremp d'ou i algunes
vegades protegida per trossos de tela (lli) a les juntes de fusta
o bé per làmines de pergamí.
Les miniatures es feien sobre
pergamí. Una vegades pintades, l'il.luminador polia el fons daurat
amb un brunyidor. En alguns indrets, el blanc s'obtenia a partir
d'una preparació d'ossos calcinats; el blau fosc, amb argent tractat
amb suc de gira-sol.