L'Europa feudal era una Europa
rural on la immensa majoria de la gent eren pagesos. Aquests, desemparats
enfront de les incursions militars i saqueigs a mans d'altres pobles invasors,
es veieren obligats a demanar ajut als nobles dels castells (el poder reial
s'havia afeblit moltíssim) , a la vegada que s'hi sotmetien. Aquests
senyors exercien el seu poder sobre unes possessions territorials, els
feus, unitats territorials més o menys gran -els latifundis- sobre
els quals els nobles manaven i explotaven en propi benefici, i que esdevingueren
hereditàries.
Aparegué una nova relació
de poder entre els habitants: el vassallatge, una relació de tipus
personal, no institucional, un nexe. S'obeeix a l'immediatament superior
perquè se n'és el seu vassall i es jura obeir-lo com
a persona. Això creà una piràmide feudal de títols,
força jerarquitzada: Al vèrtex hi havia el Papa i l'Emperador,
seguits pels reis. Aquests tenien els seus nobles, els quals disposaven
dels seus propis vassalls. I tots tenien com a vassalls als pagesos lliures
o als serfs.
El contracte personal es duia
a terme per mitjà d'una cerimònia on el vassall prestava
homenatge al seu senyor agenollant-se al seu davant i besant-li
les mans. Era la manera d'indicar-li la seva fidelitat. Aleshores, entre
els estaments privilegiats, en l'acte d'investidura el senyor
investia al seu vassall de poder, lliurant-li una espasa si era seglar,
o un bàcul si era religiós.
A canvi de protecció,
els camperols i els serfs tenia una sèrie d'obligacions envers el
seu senyor, sovint molt dures: pagar amb una part de les seves collites
o amb diners, treballar de franc les terres propietat del senyor uns dies
al mes o a l'any, dur a moldre els seus cereals al molí del senyor
per la qual cosa l'hi havia de pagar, o quan creuava el seus ponts... El
senyor feudal era, a més, el jutge i administrador. El pagès
necessitava el seu permís per poder marxar-se o casar-se; fins i
tot el pagès havia de deixar-li la seva muller perquè passés
la primera nit amb el senyor. I moltes altres obligacions, però
mai drets.
El feu, unitat politico-econòmica
que funcionava autàrquicament, comptava amb el castell, el centre
del feu. Els monestirs també eren feus però a la vegada actuaren
com a centres agrícoles i culturals en aquella societat de monjos
i de cavallers.
