ABADIA: Monestir dirigit per un abat. A més de l'església, tenia la sala capitular (una gran sala per a les reunions dels monjos), un o més claustres, i un acabament absidal de l'església molt més ampli de l'habitual.
ABSIS: Part de l'església situada a la capçalera. Generalment de forma semicircular i cobert amb volta de quart d'esfera.
ARC: Característica estructura arquitectònica de forma corba, obtingut amb carreus (dovella) de pedra o maó. Al romànic es tracta de l'arc de mig punt, semicircular.
ARQUIVOLTA: Conjunt de motllures que ornamenten el front d'un arc o porta.
CAPITELL: Part superior esculpida de la columna o pilar destinada a sustentar un arquitrau o a rebre l'arrancada d'un arc. Al romànic sol ser de forma ampla i acampanada, amb rica decoració.
CIMBORI: Estructura arquitectònica de forma poligonal que tanca i emmascara cap a l'exterior la cúpula central d'una església. El seu pes contribueix a contrarestar l'empenta cap a l'exterior de la cúpula.
CLAUSTRE: Típic element de l'arquitectura monàstica romànica constituït per un corredor cobert, generalment quadrangular, a redós d'un espai obert. Sol comunicar l'església amb els altres elements del conjunt (sala capitular, refectori, cel.les...)
CONTRAFORT: Engruiximent d'un mur adreçat a equilibrar l'empenta cap a l'exterior d'un arc o d'una volta.
CREUER: Nau transversal de l'església que, creuant les altres, dóna al conjunt la típica forma de creu.
CRIPTA: Capella sota l'alta major, generalment destinada a acollir les restes d'un sant.
ENCAVALLADA: Estructura de fusta triangular adient per a superar grans llums o suportar fortes càrregues, i formada per dues peces inclinades, que es recolzen en una biga central (filera) i unides entre sí per un tirant horitzontal, reforçada sovint per corretges transversals.
MAJESTAT: Representació de Crist o de la Verge en actitud triomfant.
MANDORLA: Perfil de forma atmellada en què s'emmarca la divinitat, al centre de la composició.
NERVI: Element arquitectònic -sobretot a les voltes- en forma de cordó que rep o absorbeix la càrrega d'una part de l'estructura.
PANTOCRATOR: Representació que mostra Crist triomfant, assegut, dins d'una mandorla, amb els evangelis a la mà esquerra i la dreta en actitud de beneir.
PILAR: Element de suport sovint més gros que la columna cilíndrica. El pilar cruciforme és el que du una columna adossada a cada costat.
VOLTA: Coberta amb arc d'un espai. Al romànic hi ha la de canó, semicilíndrica, constituïda pel desplaçament d'un arc de mig punt al llarg d'una recta.