A partir de mitjan segle XV
apareix la tècnica de la pintura a l'oli que s'incorpora a la de
tremp, a la qual pràcticament desbanca en èpoques successives.
Els daurats són obtinguts amb colrada, vernís aplicat damunt
de fulls metàl.lics. En canvi, els daurats que formen part del fons
i de l'ornamentació de la majoria de les pintures del gòtic
s'obtenen a través dels procediments tradicionals d'aplicació
de l'or, en fines làmines, sobre la superfícies de la fusta
preparada prèviament i a la qual s'afegeixen relleus i incisions
molt elaborades. La part de pintura és la darrera etapa de tot el
procés.
El tremp i el fresc eren dues
tècniques pictòriques que tenien en comú la utilització
d'aigua per a diluir els colors. La dificultat més gran radicava
a trobar una substància capaç de mantenir adherida la pintura
sobre la superfície pintada després que l'aigua s'hagués
evaporat. Els mètodes de fixació de la pintura eren diferents:
per al tremp, el fixatiu es mesclava amb els pigments, mentre que per al
fresc s'hi incorporava a la superfície que anava a ser pintada.
En la pintura al tremp, es
podia triar entre tota classe de productes per a fixar els colors: amb
goma, clara d'ou i altres substàncies amb què realitzava
proves a fi de millorar les tècniques. Aquest procediment, però,
que podia ser emprat sobre qualsevol superfície, era força
fràgil.
En el gòtic, més
que pintura mural es tractava d'il.luminació de manuscrits i de
vidrieres, i de pintura a l'oli en tela i fusta. Els temes religiosos són
la Crucifixió, el Naixement, la Verge i l'Infant; altres temes eren
les històries novel.lesques o escenes de la vida cortesana.
Es tracta d'una pintura naturalista,
emotiva, amb dibuixos expressius i colors vius i brillants. S'hi mostra
una gran atenció pels detalls i una manca de profunditat. Hi abunda
més l'escenari arquitectònic que el natural. De vegades,
es cobreix el fons amb làmines d'or. Les figures s'acompanyen amb
accessoris (animals, vegetals...) Les narracions es presenten amb escenes
disposades unes darrera de les altres. Els rostres dels personatges són
dolços, serens, agraciats, amb els trets lleugerament estilitzats
segons un model ideal.
Apareix el retrat, aspecte
que indica el sentit individualista dels homes i de l'art d'aquesta
època, la perpetuació de la pròpia imatge, del nom
del client; també el de l'artista.
Les vidrieres emprades en
l'arquitectura, s'obtenien a partir de pintar primer els vidres i introduir-los
després en un forn per a aconseguir una adherència definitiva
de la tinta. Les diferents peces les unien amb plom. Els colors que hi
predominaven eren els vermells i els blaus.
