La ciutat esdevé centre
de producció, comercial, cultural... Amb l'augment demogràfic,
sobra mà d'obra al camp i les ciutats passen a ser punts d'atracció
d'aquest excedent rural. D'altra banda, les ciutats concentren l'elaboració
industrial-artesanal: s'hi va a comprar i, a la vegada, s'hi porta l'excedent
de producció del camp. S'enceta una economia de mercat, precapitalista.
Entre els burgesos, cal distingir
l'alta burgesia (banquers rics) i la petita burgesia (artesans i d'altres).
Els burgesos desenvoluparen una cultura pràctica, realista.
Els gremis dirigeixen la producció
industrial-artesanal, agrupats per oficis. Són associacions que
procuren defensar els associats i els clients.
El comerç a llarga
distància fa augmentar la importància de les ciutats. Els
comerciants hi apareixen com la classe social que acapara fortes fortunes
en diners. En algunes ciutats aparegueren fires o grans mercats on anava
la gent del territori. Certes ciutats -sobretot si comptaven amb un port-
esdevingueren importants i rics centres industrials-comercials d'exportació.
Hi apareixen les primeres formes capitalistes i els primers banquers. Les
ciutats adquiriren la seva pròpia forma de govern: el municipi.
A ciutat, en general
les cases eren petites, amuntegades en desordre, en carrers estrets i tortuosos,
plens de brutícia, focus d'infeccions i epidèmies, entre
les quals cal destacar les de la pesta. Les ciutats, en créixer,
es veuen forçades a ampliar-se fora de les primeres muralles: són
els burgs.
