GLOSSARI
 

ABSIS: Part de l'església situada a la capçalera. Generalment de forma semicircular i cobert amb volta de quart d'esfera.
AGULLA: Estructura arquitectònica en forma de piràmide molt apuntada, emprada com a coronament i decoració de torres, campanars i de les parts superiors de les catedrals.
ARC BOTERELL: Estructura en forma de mig arc, col.locada a la part exterior d'un edifici per a neutralitzar l'empenta de les voltes, descarregant-lo sobre els contraforts.
ARC: Característica estructura arquitectònica de forma corba, obtingut amb carreus (dovella) de pedra o maó. Al gòtic el més habitual és l'arc apuntat. També hi havia el conopial, el creuer i el toral. 
ARQUIVOLTA: Conjunt de motllures que ornamenten el front d'un arc o porta.
CAPITELL: Part superior esculpida de la columna o pilar destinada a sustentar un arquitrau o a rebre l'arrancada d'un arc. Al romànic sol ser de forma ampla i acampanada, amb rica decoració.
CIMBORI: Estructura arquitectònica de forma poligonal que tanca i emmascara cap a l'exterior la cúpula central d'una església. El seu pes contribueix a contrarestar l'empenta cap a l'exterior de la cúpula.
CLAUSTRE: Típic element de l'arquitectura religiosa constituït per un corredor cobert, generalment quadrangular, a redós d'un espai obert. Sol comunicar l'església amb els altres elements del conjunt.
CLAU: Dovella central d'un arc; peça central d'una volta.
CONTRAFORT: Engruiximent d'un mur adreçat a equilibrar l'empenta cap a l'exterior d'un arc o d'una volta.
COR: Espai d'una església que circumda l'alta major i que es troba separat de la nau per graons o un cancell.
CREUER: Nau transversal de l'església que, creuant les altres, dóna al conjunt la típica forma de creu.
CREUERIA: Conjunt de nervis en la intersecció de les voltes.
CRIPTA: Capella sota l'alta major, generalment destinada a acollir les restes d'un sant.
DÍPTIC: Obra de pintura o escultura constituïda per dues taules o cossos d'igual forma i dimensió i que sovint pot plegar-se. Si són tres taules es tracta del tríptic.
ENCAVALLADA: Estructura de fusta triangular adient per a superar grans llums o suportar fortes càrregues, i formada per dues peces inclinades, que es recolzen en una biga central (filera) i unides entre sí per un tirant horitzontal, reforçada sovint per corretges transversals.
NAU: Espai interior d'una església comprès entre dues files de pilars o columnes. Sovint es tracta d'una nau central o major i de dues naus laterals o menors, d'inferior alçada.
NERVI: Element arquitectònic -sobretot a les voltes- en forma de cordó que rep o absorbeix la càrrega d'una part de l'estructura.
OGIVAL: Arc format per dos segments de corba iguals que formen angle en la clau.
PILAR: Element de suport sovint més gros que la columna cilíndrica. Al gòtic és freqüent el fasciculat, l'envoltat d'un feix de motllures cilíndriques en forma de tiges. 
PINACLE: Fina agulla de forma cònica o piramidal col.locada com a coronament en el cim d'un contrafort; a més d'una funció decorativa també té una funció estàtica ja que afegeix pes al contrafort permetent absorbir millor l'empenta dels arcs botarells.
RETAULE: Obra de pintura o d'escultura de tema sacre col.locada sobre l'altar.
ROSASSA: Finestral circular obert a la façana de l'església.
VOLTA: Coberta amb arc d'un espai. Al gòtic hi ha la de creueria ogival, la curvatura de la qual està determinada per ogives, sostinguda per nervis (creueria).