A mitjan segle XV, Florència
és una ciutat-república amb un govern de tipus comunal. Una
ciutat d'artesans, empresaris, mercaders i banquers. Un gran centre industrial
i comercial dins d'una Europa que continua sotmesa al sistema feudal. A
la societat urbana es manifestà un fort ascens de la burgesia, desitjosa
de casar els seus filles o filles amb nobles.
Una família de banquers,
els Médicis, converteixen la ciutat en un centre cultural; esdevenen
en uns autèntics mecenas. S'envoltaren d'una élite d'intel.lectuals
i d'artistes pagats per ells.
Aparegueren els primers humanistes,
com ara Erasm de Rotterdam. Entre els investigadors europeus de l'època
destacaren De Vinci, Copèrnic, Vesalio, Paracelso, Servet, Paré...
Les seves idees i descobertes foren difoses gràcies a la impremta
de Gutenberg.
L'ideal d'home nou renaixentista
és el cortesà, només assolible per una minoria rica.
Maquiavelo proposà la monarquia autoritària; per a mantenir-la,
el monarca ha de disposar d'un exèrcit permanent, de consells, de
funcionaris i d'una experta diplomàcia. Apareix l'Estat modern com
marc territorial i polític, sota l'única sobirania del rei.
