ARC: Característica estructura arquitectònica de forma corba, obtingut amb carreus (dovella) de pedra o maó. Al Renaixement és de mig punt.
CAPITELL: Part superior esculpida de la columna o pilar destinada a sustentar un arquitrau o a rebre l'arrancada d'un arc. El Renaixement emprà els estils dòric, jònic, corinti, toscà i compost.
CINQUECENTO: Veu italiana usada per a referir-se al moviment artístic i literari italià del segle XVI.
CÚPULA: Estructura arquitectònica emprada per a la cobertura d'un edifici. Sovint, a la seva part superior s'obre un templet circular -la llanterna- pel qual entra la llum.
ENCOIXINAT: Mur bastit amb carreus ben escairats de manera que les juntes queden refoses.
ESFUMAT: Tècnica pictòrica que consisteix en difuminar els contorns de les figures amb la qual cosa s'aconsegueixen efectes atmosfèrics.
ESTERGIT: Tècnica que permet -en la pintura al fresc- transferir el dibuix preparatori del cartró a l'arrebossat, fent-hi passar pols de carbó per una sèrie de petits forats realitzats -en correspondència amb les línies del dibuix- al cartró.
GROTESC: Motiu decoratiu del Cinquecento basat en el trenat de figures vegetals i animals de tipus fantàstic.
PERSPECTIVA: Sistema geomètric que permet la representació sobre un pla d'un objecte tridimensional, un cop establert el punt des del qual observar-la.
PLATERESC: Estil arquitectònic i decoratiu típic del Renaixement espanyol.
QUATTROCENTO: Veu italiana emprada per a referir-se al moviment artístic i literari italià del segle XV.
VOLTA: Coberta amb arc d'un espai.