Aquestes
regents evidencien la seva desinteressada i generosa missió en la
societat, però també la seva condició social,
ja que aquesta condició honorífica sols la concedia l'autoritat
municipal als membres de l'aristocràcia. Les regents, pintades essencialment
en blanc i negre, semblen tenir totes idèntica importància.
En una composició marcadament senzilla, l'artista hi posa de manifesta
la calma, la disciplina i la severa dignitat de les dones, reforçada
per les grans i fosques superfícies del retrat. Només per
mitjà de l'aplicació del color se'ls dóna vida.
En plena moda d'una pintura
que representa grups i confradies, que semblen resumir la lluita aferrissada
de la burgesia contra l'absolutisme, Hals convertí la típica
escena de gènere en un penetrant retrat col.lectiu. Un espai en
ombra, un desenvolupament horitzontal de la tela i diversos personatges
asseguts, evitant posats massa estudiats o teatrals. La realització
de les figures és acurada; la llum -natural, sense cap contrast
dramàtic- és disposada de manera uniforme, el que fa destacar-hi
la part més clara, el rostre, il.luminat pels amplis colls blancs.