El segle XVII, a Itàlia,
Espanya, àustria o els Països Baixos espanyols, on triomfa
el catolicisme de la Contrareforma dirigit pels jesuïtes, apareix
un art diferent del que s'hi fa a la França de Lluís XIV,
un rei absolutista que cerca l'exaltació de la seva personalitat,
o del que s'hi fa a Holanda burgesa i calvinista.
La cultura barroca d'aquest
segle i en aquests indrets suposa la reacció de les arts, la literatura,
la música, la ciència i el pensament en front de les normes
clàssiques, esdevenint l'art en una manifestació dinàmica,
grandiosa, complexa i exaltada.
El barroc és l'art
de la Contrareforma: l'Església necessitava un art que exalcés
la seva glòria, unitat i força. Desitjava un art ampul.lós,
ric, espectacular, que actués psicològicament sobre els fidels,
embadalint-los, sotmetent-los..., en oposició als temples austers
protestants.
El Barroc és un art
de contrastos: D'una banda, religiositat, exaltació de l'esperit
místic, riquesa, teatralitat, idealisme; d'una altra, realitat exagerada,
misèria, gust per les escenes tremendes de martiri, de vellesa o
de la mort. Caravaggio crea un estil nou: el tenebrisme; les figures
apareixen envoltades d'un ambient fosc, gairebé negre, del qual
en ressalten gràcies a forts raigs de llum que les delimiten nítidament.
Als Països Baixos, tècnicament
els pintors començaren imitant el tenebrisme
del Caravaggio; però el superaren. Les figures ressalten sobre fons
més o menys fosc. Capten la penombra, més que les ombres,
i les coses que hi ha. Encerten a plasmar l'ambient, l'atmosfera que envolta
als seus personatges i la lluminositat de l'ambient esdevé cada
cop més suau.
A més de Hals,
hi destacaren Rembrandt, Rubens, Hobbema, Ruysdael, Jordaens, Vermeer,
Van Dyck...
