El segle XVIII perviu i culmina
la societat de l'Antic Règim: Arriben al seu màxim desenvolupament
les formes econòmiques (mercantilisme), socials (societat estamental)
i polítiques (monarquies absolutistes) dels segles anteriors. S'hi
inicien, però, canvis importants que preparen una nova societat.
Així, es formulen noves teories polítiques (divisió
de poders, contracte social) que minaren les bases teòriques de
l'absolutisme. Apareixen noves teories econòmiques (fisiocràcia
i lliurecanvisme) que s'oposaven directament als principis mercantilistes
absolutistes.
Les grans nacions europees
mantingueren o augmentaren els seus imperis colonials, gràcies als
quals les metròpolis s'enriquiren. La burgesia comercial o empresarial
assolí cada cop més riquesa i força, fins al punt
d'arribar a tenir el poder econòmic que la va dur a aspirar a aconseguir
també el poder polític. La monarquia, però, per a
salvar l'absolutisme, acabà acceptant i promovent les reformes des
del poder, que reforçaren el centralisme. La monarquia augmentà
el seu poder i establí un sistema típic d'aquest segle: el
despotisme il.lustrat.
Un fenomen destacable és
l'augment extraordinari -en poc temps- de la població europea. A
Anglaterra apareixen nous sistemes de producció: la revolució
agrícola -a causa de la revolució demogràfica- i la
revolució tècnica (la màquina de vapor) i industrial.
El gremi restà superat; la fàbrica s'imposà. Es tracta
del sistema de producció capitalista amb què es comencen
a superar els mètodes agrícoles feudals o artesans.
