JOAQUIM ROMAGUERA I RAMIÓ (Barcelona, 1941-2006)
Investigador,
historiador, documentalista... cinematogràfic. Sempre va defensar els formats
alternatius, el cinema industrial i amateur, les publicacions
cinematogràfiques, i el cinema català.
Infatigable en la recerca i en la consecució dels seus objectius, meticulós en
la feina, va ser un animador cultural cinematogràfic de primer ordre. Amb la
seva empenta, humor i honestitat, engrescava i animava la gent..., orientava i
donava suport...
Però, sobretot, acabava esdevenint un amic, sempre disposat a comptar amb tu i
a donar-te un cop de mà.
(del Diccionari
de Cinema a Catalunya):
Estudià a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona, i
muntà els cineclubs Condal, Layetano i Club Fòrum Cinematogràfic. Codirigí la
revista “Otro Cine” (1966-67). També portà el Cineclub de l’Escola d’Enginyers
(1966-69), premi St.Jordi de Cinematografia 1967. Fundà el Cineclub de
l’Associació d’Enginyers (1969-1981) i creà el Seminari Universitari de
Cinematografia (1967-68).
Paral·lelament, treballà a l’Ed.Labor, on coordinà i redactà una part de la monumental Enciclopedia Ilustrada del Cine (1968-71). A continuació cofundà la Llibreria-Disqueria-Quiosc Viceversa SA de Serveis Culturals (1972-74), i treballà per a l’Ed.Gustavo Gili (1974-93). El 1999 entrà a treballar com a historiador i documentalista cinematogràfic a BTV.
D’altra banda, entre el 1969-81 formà part de l’equip responsable de la Setmana Internacional de Cinema (en color) de Barcelona. També fou delegat a Catalunya de l’entitat Joven Crítica Cinematográfica (Madrid 1967-69); ocupà càrrecs en la Confederació de Cineclubs de l’Estat Espanyol (1970-73), assumí la direcció i coordinació de serveis de la Federació Catalana de Cineclubs (1982-87), i llançà la publicació “Cinematògraf. Història de la Catalunya Cinematogràfica”.
El 1994 creà la Mediateca de l’ESCAC, i el 1996 fundà el Grup de Recerca Cinematogràfica, dins l’Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i Arqueologia Industrial de Catalunya, que realitzà el seu primer congrès el 2000 i publicà el volum I Jornades sobre 100 anys d’inventiva tecnològica en imatge i so en el cinema espanyol (2001).
També ha col·laborat en mitjans escrits com ara els diaris “Avui” i “Diari de Barcelona”, el setmanari “El Món” i les revistes “Imagen y Sonido”, “Pel·lícula”, de la qual fou redactor en cap, “L’Avenç”, “Muntanya” i “Revista de Catalunya”. Ha dirigit els “Annals de la Universitat Catalana d’Estiu” (1983-84); “Treballs de Comunicació” de la Societat Catalana de Comunicació/Institut d’Estudis Catalans (1991-97); “Cinematògraf. Jornades sobre Recerques Cinematogràfiques”, de la mateixa entitat (1992-2000) i “Cinematógrafo. Actas de los Congresos de la Asociación Española de Historiadores del Cine” (1988-90), entitat que fundà el 1987 i presidí fins el 1991. Codirigí la col·lecció “Orphea” (1990-2001), de la Fundació ICC, de la qual fou secretari (1992-95); i la Coordinadora d’Investigadors de l’Audiovisual de Catalunya, de la SCC/IEC (1996-97).
Com a investigador, és autor, entre altres, del Diccionario de actores/actrices (1973); Textos y Manifiestos del Cine. Estética. Escuelas. Movimientos. Disciplinas. Innovaciones (1980; 3a ed. 1998), amb H.Alsina; La Historia y el Cine (1983), amb E.Riambau; Catàleg de films disponibles parlats o retolats en català (1982 i 1987); Un mecenatge cinematogràfic. Vida i obra de Delmiro de Caralt (1987); Historia del cine documental de largometraje en el Estado español (1988); El lenguaje cinematográfico. Gramática, géneros, estilos y materiales (1991); Quan el cinema començà a parlar en català (1927-1934) (1992); Diccionario filmográfico universal de directores de España, Portugal y Latinoamérica (1994); El patrimoni cinematogràfic a Catalunya (1995), editor; Tísner, l’escenògraf. Teatre, cinema, televisió, publicitat (1995); Cine: curso básico (1996; en català 1997: El cinema), amb X.Juncosa; Història i catàleg de la Cinemateca Municipal. Història i relació dels premis de cinematografia i Audiovisuals “Ciutat de Barcelona” (2002); Magí Murià, periodista i cineasta. “Memòries d’un exiliat, 1939-1948” (2002); Presencia de los deportes en el cine español. Una primera aproximación, un primer inventario (2003), amb C.Còdol; i Història del cinema a Girona i comarques (2004). La seva obra principal fou el Diccionari del Cinema a Catalunya (2005), que va dirigir. També va escriure la Historia crítica y documentada del cine independiente en España: 1955-1975 (2006), amb Ll.Soler.
També és
autor dels treballs inèdits: El primer
cinema parlat en català a Barcelona,
premiat als II Encuentros Cine/Historia de la Fundació Cultural CAM d’Oriola
(1993), i Contribucions científiques i
invents tecnològics d’intel·lectuals i tècnics espanyols, del precinema al
cinema en relleu i la televisió (1846-1954), que rebé el premi a la investigació sobre comunicació de
masses 2001, del Consell de l’Audiovisual de Catalunya. Medalla d’Or de la
UNICA (1992), fou membre d’honor de la Federació Catalana de Cineclubs (2001). També
treballà en el camp audiovisual com a assesor i documentalista en programes de
recuperació de material cinematogràfic en formats subestàndard i d’autors
videogràfics a BTV; a TV3 en la sèrie Crónica d’una mirada (2003) i en
films com Salvador (2006).
D'altra banda, fou un entès en jazz.