Els dies 3, 4 i 5 de setembre de 1713 l'exèrcit borbònic va entrar a Terrassa. Estava format per un destacament d’un miler d’homes a cavall i entre 3.000 i 4.000 soldats a peu, molts d’ells francesos, comandades pel general don Feliciano de Bracamonte. L’acompanyaven el duc de Pópuli, capità general de l’exèrcit a Catalunya i el Coronel Pou de Jafre.
Alguns terrassencs, al veure l’arribada borbònica intentaren aturar-los a les portes de la ciutat, però, al veure que no podien frenar l’avenç filipista, s’amagaren alguns cap a dins de la vila i d’altres al convent de Sant Francesc. Durant la primera nit es comptaren una dotzena de ferits i una vintena de morts, disset dels quals van ser resistents terrassencs.
A les nou del vespre, els ocupants ja havien pres tota la vila, i començaren a saquejar i cremar algunes cases. En una d’elles hi trobaren el canonge i famós jurista Josep Deona, que havia estat jutge de cort de i que s’havia refugiat a Terrassa, per abstenir-se en el conflicte entre les dues corones. Els assaltants el trobaren malalt i al reconèixer-lo, el mataren a baionetades dins el llit, per que creien que no havia estat prou fidel al rei Borbó.
Durant la nit uns soldats van entrar a l’església del Sant Esperit i van robar molts objectes que estaven allí dipositats, 50 quarteres de gra, una cinquantena de llençols i forces objectes de gran valor.
L’endemà dia 4, a part de cremar algunes cases més, aquell dia foren les esglésies de Sant Pere les que van patir els atacs. Allí hi van robar la custòdia amb el Santíssim Sagrament de l’Altar. Les formes sagrades ja no van aparèixer mai més. El dia 5 van marxar al matí, després d’incendiar i saquejar algunes cases més.
La crònica de l’entrada, ocupació, saqueig i incendi de la vila de Terrassa es troba en una llibreta que duu per títol Llibreta de notas curiosas de Anton Rodó y Martinez trets de altre llibreta que li deixa un Amic. És una crònica signada pel Pare Garriga, era el predicador i guardià del convent de Sant Francesc durant aquella època. Està datada del 1843. Es conserva en l’Arxiu Històric Comarcal de Terrassa. En la crònica del Pare Garriga s’esmenta que "ab tot, posaren foch en algunes cent y quatre casas de las quals lo dany considerable fou la meitat".
Segons una carta adreçada per la Vila a Jose Aparicio el 9 de gener de 1714, s’esmenta que "la vila ha padecido en el saqueo y quema de ciento y seis casas por las tropas del Mariscal Bracamonte". (Arxiu Històric Comarcal de Terrassa. Documents Històrics 1701-1716). Un acte aixecada pel notari terrassenc Joan Puig reconeix que es van cremar totalment setanta-tres cases d’un total de dues-centes noranta cinc cases que té la vila.

(Arxiu Històric Comarcal de Terrassa).