Notícies de Jafre

El treball, anomenat "Pedres que parlen", és un inventari de 101 llindes de Jafre.
De l'estudi se'n desprèn que les llindes del nostre poble no gaudeixen de bona salut.

Jafre, 24 de juny de 2007. Xavier Vila

El divendres 15 de juny es van lliurar els premis promoguts pel consell social de la Universitat de Girona i el Col·legi d'Arquitectes.
El treball de recerca de batxillerat anomenat "Pedres que parlen" d’Èlia Bantí va rebre el Premi d’àmbit comarcal Baix Empordà. En la realització d'aquest estudi, aquesta alumna de segon de batxillerat fou assessorada per la professora d'història, Carme Guardado. El treball és un estudi de les 101 llindes del poble de Jafre i bàsicament ha consistit en catalogar i fotografiar aquest recurs arquitectònic i analitzar cada una de les inscripcions. També s'ha valorat el seu estat de conservació.
La majoria de llindes són dels segles XVII i XVIII, tot i que les més antigues daten del segle XVI. Les llindes estan escrites en llatí, castellà i algunes en català. La recerca vol ser un acostament a la història de Jafre.
Una de les principals conclusions de l'estudi és el mal estat de conservació que presenten la majoria de les llindes identificades. Malauradament, n'hi ha que es troben en un estat de degradació tal que ja no es podran recuperar mai més.

L'Apunt
Les inscripcions les trobem a les grans pedres que emmarquen les obertures de les cases, sobretot a les llindes de portes i finestres de la façana principal i a les dovelles dels grans portals de les masies.
Els textos més modestos corresponen a la simple xifra de l'any en què es feia l'obra o al nom del propietari. A partir d'aquí els textos s'allarguen amb dia i mes o professió de qui encarregà l'obra. Són freqüents les creus més o menys treballades i els anagrames de Jesucrist. N'hi ha de singulars amb enigmàtiques inscripcions de les quals passats els anys resulta difícil escatir el significat, com a les finestres de can Pou.

A continuació us oferim algunes de les llindes que apareixen al treball premiat.

Èlia Bantí, l'autora del treball

Llinda de Can Norat amb la inscripció : BALDIRI QVER DE CRESPIA RECTOR DE JAFFRA 1663.

Llinda interior del Mas de la Salvetat on trobem algunes de les peces més importants d'aquest gènere.

Llinda de Can Quim Blau. En aquesta llinda de 1776 hi figura el text "JOSEP CONDOM I BIDAL ME FECIT", acompanyat d'un martell, tenalles, enclusa i dues ferradures, que deixen ben clar l'ofici de ferrer del qui en fou propietari.

Llinda de l'antic Mas Castelló. És una de les peces més valuoses: FRAN/CISCVS CAS/TELLO Any: 1729 Idioma: Llatí

Llinda d'una finestra de l'antic Mas Pou. La inscripció data del segle XVIII i mostra el tarannà del militar: NO AY PARIENTE MAS SERCANO NI A/MIGO DE VERDAT COMO EL DINERO EN MA/NO EN QUALQUIERA NECESIDAD.

Llinda d'una altra finestra de l'antic Mas Pou. El text fa al·lusió al privilegi de fidelíssim, obtingut del rei, i resulta del tot enigmàtica si no se'n coneixen els antecedents: UNA VILLA CON CATORSE LUGARES ME / A RESARON POR ANY 1691 FIEL AL REY.

Una llinda de Can Tomaset. La inscripció diu : LA PORTA DE LA CVYNA. En l'actualitat és la llinda d'una finestra.

Llinda de Ca la Geronima: ANTONIVS SEGVER ME FECIT IO MARTIY Idioma: Llatí Any: 1648

Aquesta llinda és un exemple de l'estat de degradació en què es troben alguns d'aquests elements arquitectònics. És tracta d'una de les peces més singulars. Es troba en una de les finestres del pis de la rectoria que dóna al carrer Major. S'hi podia llegir fins no fa pas gaire la inscripció : SI SOC MUSSOL NO SÓC PAS SOL. Fou la resposta del rector per les discrepàncies que mantenia amb els seus parroquians. Malauradament tot s'ha perdut.

La llinda de Cal Tit és de les poques que està escrita en català. La inscripció diu "PERE AMAT PAJES A COMPRAT CASA PER CECISSIO DE CORT DIA 25 SETEMBRA DE 1734"

Llinda del Mas Seguer. El famós bandoler Joan de Serrallonga assaltà aquest mas el 15 de febrer de 1623. Per fer-ho comptà amb l'ajuda dels germans Borrullet, veïns de Jafre, els quals foren penjats més tard a Verges.

Joan Isglésies, antic rector de Jafre, va immortalitzar-se en la llinda de la porta de migdia de la que fou la seva casa. Va deixar-hi escrit JOAN ISCLESIES DE CRESPIA / RECTOR DE JAFFRA 1621. Com es pot apreciar, és tracta d'un altre cas de deteriorament greu.

Llinda de can Raliu, amb la inscripció: 1686 / Fancesch Tonyà. Aquesta llinda es va traslladar des de la finestra del primer pis a la nova carnisseria de la planta baixa.

Llinda d'una finestra de Can Xaliacu. Aquesta és una de les llindes més recents de Jafre, data de 1995 : JOSEP DARNES ALABAV