HOMENATGE AL CINEMA MODERN DE JAFRE
El passat divendres 12 de novembre i dins del programa d'actes de la festa Major d'enguany, es celebrà un acte de homenatge al desaparegut Cinema Modern de Jafre. L'esdeveniment, que es dugué a terme en el Local Social i que comptà amb la presència de nombrós públic, va començar amb la projecció de la pel·lícula "Cine Paraiso". A continuació es succeïren els parlaments dels diferents convidats. El primer en intervenir fou Josep Hugas que, com a fill del fundador del Cinema Modern, repassà de forma breu els més de 30 anys de història d'aquest cinema i explicà algunes de les anècdotes divertides que en ell havien succeït. En segon lloc prengué la paraula Josep Casas que havia estat convidat per doble motiu: per haver estat un dels primers operadors i per haver fet la restauració de l'antiga màquina de projecció d'aquest cinema. Josep Casas rememorà els seus inicis com a operador a Jafre però hagué d'interrompre el seu parlament perquè l'emoció no li va permetre continuar. Per acabar, prengué la paraula el Sr. Espinet que ressaltà la importància de l'acte pel que significava de recuperació de la memòria històrica local i de reconeixement a les persones que el van fer possible. A continuació es va fer la cerimònia de lliurament de plaques commemoratives de l'esdeveniment als treballadors del cinema que encara resten vius. Van rebre el guardó Josep Hugas, Josep Casas, Eduard Padrosa, Martí Domènech, Ferriol Puell i Joan Payet. L'acte es va cloure amb la projecció d'un vídeo on es mostrava el procés de restauració de l'antiga màquina de fer cine, que es trobava exposada en el mateix local, feta per Josep Casas. Redacció del web 13/11/04
Text íntegre del parlament fet per Josep Hugas
Com a fill de Quim Boira, fundador i propietari del Cinema
Modern de Jafre, vull dir-vos unes paraules amb motiu d'aquest acte tan
entranyable en memòria dels 28 anys de cinema al poble.
M'agradaria fer-ho explicant-vos breument una mica la història, amb algunes
anècdotes i uns records.
Una mica de història
El Cinema Modern era una petita sala que hi havia sobre del Cafè de Can Boira que s'habilità com a cinema. L'aforament era de 170 butaques i 40 cadires. La inauguració tingué lloc el dia 12 de març de 1943, amb la projecció de les pel·lícules "El rayo lento" i "El hijo de la armada", amb el corresponent NODO. És tancà definitivament el 31 de maig de 1971 amb "El alegre amanecer", NODO i "Bahia de Palma". Les sessions es feien totes les festes i festetes, aprofitant tots els dies possibles, com ara Sant Antoni, La Candelera, La Mare de Déu de març, etc. Es tancava temporalment els mesos d'estiu. A cada sessió es projectaven dues pel·lícules, el noticiari NODO i algun trailer de tant en quant.
El preu de les entrades era assequible: es va començar amb tres pessetes i es va acabar amb divuit. Normalment el cinema s'omplia, i si la pel·lícula tenia renom es feien dues sessions, una a la tarda i l'altra a la nit. Amb "Los últimos de Filipinas" es va batre el rècord d'assistència a una sola sessió: 260 seients venuts i 725 pessetes de recaptació.
Així va passar un cert temps, fins que el Sr. Espinet va arrendar el cinema. A partir d'aquell moment va funcionar conjuntament amb el Cinema Sonora de Camallera. Les dues pel·lícules es passaven de forma simultània als dos pobles. Se'n començava una a cada un i es feia el canvi de bobines a mitja pel·lícula, en bicicleta, i sense interrompre la projecció.
La gent continuava venint, i el Sr. Espinet va proposar de fer també alguna sessió en dies feiners si la pel·lícula disponible era prou atraient. Vàrem decidir de que sí, i la veritat és que la iniciativa fou tot un èxit. Bé, llevat d'algun fracàs, com la vegada que es va projectar un film acabat d'estrenar a Barcelona, que venia precedit de gran fama, "Help", dels Beatles. La sala plena de gom a gom, es va anar buidant progressivament mentre se sentien comentaris com "quina llauna, avui ens han enganyat!" La gent encara no coneixia la música del conjunt de Liverpool ... En canvi, amb "El cardenal" passà tot el contrari: a petició popular es va projectar tres dies seguits, cosa impensable en un poble tant petit.
A Jafre faltava un operador, i el meu pare va oferir la feina a Josep Casas, de Torroella de Montgrí. Aquest, amb el permís del seu pare, ja que només tenia 17 anys, es presentà al poble.
- Quant vols guanyar ?. Va preguntar-li el meu pare.- No ho sé .... Vós mateix, respongué en Josep. Si us serveix de referència, el meu pare a Torroella cobra 40 pessetes...
- Són molts diners replicà en Quimet... Mira comença i ja en parlarem més endavant.
Així va fer-ho, i tanta mala sort que aquell mateix dia s'avarià la màquina. Va demanar alguna eina per solucionar el problema i només li deixaren unes velles alicates, amb les quals va desmuntar la part avariada, i va comprovar que l'embragatge de la bobina patinava.
- Porteu-me un joc de cartes del cafè - va demanar.
Amb tres o quatre cartes d'aquelles va solucionar el problema i la màquina funcionà així durant un mes, fins que va poder canviar la peça malmesa per una que ell mateix havia fet.
A l'hora de cobrar en Quimet Boira li digué: - Quant em vares dir que cobrava el teu pare a Torroella ?.
- 40 pessetes respongué.
- Doncs té, aquí en tens 50!
Amb 17 anys cobrava 10 pessetes més que el seu pare. Va ser operador del cinema de Jafre durant 11 anys.
En aquell temps les cintes eren inflamables. A Jafre la cabina es cremà dues vegades accidentalment. En una d'elles el programa semblava fet per encàrrec: les pel·lícules del dia eren "Sucedió sin querer" i "Londres en llamas".
Un diumenge calgué parar la projecció durant dues hores: no apareixia el de Camallera que havia de portar la part de la pel·lícula del canvi que abans he esmentat, i que ja es feia en cotxe. El varen buscar durant una bona estona tement un accident, i el varen trobar finalment tranquil·lament adormit a casa seva a Saus.
Una altra vegada s'hagué de parar a causa del desmai d'un dels espectadors per la impressió que li causaren les imatges: un metge ateu operava a vida o mort del cor a un fil seu que era capellà. De sobte un broll de sang sortí de la ferida tacant brutalment el cos i la cara del metge i es produí la mort del malalt. Eren Arturo de Córdova i José Maria Rodero a "La herida luminosa".
Una tarda un operador va adormir-se a la cadira que tenien darrere de la màquina per reposar. Al cap d'una estona es trencà la cinta de la pel·lícula i, com si fos viva, va sortir per la porta de la cabina, que era oberta, cap a fora. Quan se n'adonaren i despertaren l'operador hi havia metres i metres de cinta al carrer.
Records
No vull cansar-vos més, ja acabo, però no sense recordar abans totes aquelles persones que varen fer possible aquest fet històric i cultural a Jafre. Segur que m'oblido d'algú i no us els dic per ordre cronològic, però si que ho faré amb el nom popular amb el què se'ls coneixia al poble.
A la cabina, com a operadors: L'avi Ferrer, L'Angel dels llums, en Casas, en Ferriol Vellana, en Resclosa, en Xico Bayón, en Genoher i l'Eduard Padrosa.
Entrades, acomodament i passi: En Joan Batlle, en Quim Grauet, en Tassis, en Lluís Matas, en Jepet, en Joan Patiua, en Joan Tassis, en Joan Jenoher, en Martí Magí-Matas, en Ciset Navarro, en Martí Bacaina i un servidor.
Menció especial a una persona entranyable i part fonamental de tot plegat. el Sr. Espinet, un senyor en tots els conceptes.
Per acabar dono les gràcies a l'Ajuntament de Jafre per promoure i organitzar aquest acte.
A Josep Casas, que ha fet possible veure la màquina tal com era, ja que estava tant deteriorada que sembla impossible, tot i les moltes hores de dedicació, que hagi aconseguit aquesta transformació.
També al Sr. Pere Espinet per la seva inestimable col·laboració.
I a tots vosaltres per la vostra assistència.
Moltes gràcies !
