Volem conèixer els principals suports de la informació utilitzats en l’entorn informàtic.
Tot suport, en si mateix, no pot gestionar la informació. Li calen altres elements que anomenem perifèrics.
Els dispositius perifèrics es classifiquen de diferents maneres i s’utilitzen divisions segons el tipus de processament: entrada, sortida i entrada/sortida.
Interesen les característiques principals i també els paràmetres que s’han de valorar a l’hora d’aplicar-los o adquirir-los.

1. SUPORTS DE LA INFORMACIÓ

El suport de la informació és l’element físic que permet emmagatzemar la informació i les dades de tal manera que l’ordinador hi pugui accedir.
L’ordinador, per a poder manipular els continguts dels diferents suports informàtics, necesita els dispostius perifèrics, també coneguts com perifèrics d’E/S o unitats d’entrada/sortida.
Un dispositiu perifèric és una unitat capaç de manipular el suport de les dades i que permet comunicar la informació a l’usuari i a l’ordinador.
En general, tot perifèric controla o gestiona un suport.
Els objectius de tot suport són:
- Emmagatzemar la informació que serà manipulada i tenir la capacitat per a guardar-la durant períodes de temps més o menys llargs.
- Ser un mitjà de comunicació entre els usuaris i l’ordinador, de manera que les dades d’entrada siguin intel•ligibles per a l’ordinador i les dades de sortida ho siguin per a les persones.

Classificació dels suports de la informació
Els suports es poden classificar de diverses maneres, però les més utilitzades són les que tenen en compte els criteris següents:

1) Per la utilització que se’n faci:
a) REUTILITZABLE: podem fer servir el suport més d’una vegada per a guardar informació (per exemple, els disquets, els disc dur, la cinta magnètica, etc.).
b) NO REUTILIZABLE: només el podem utilitzar una vegada per a guardar la informació (per exemple, el paper, la fitxa perforada, etc.).
2) Per la forma d’accés a la informació:
a) SEQÜENCIALS: per a poder accedir a una determinada informació del suport, cal passar per tota la informació anterior (p ex: les cintes magnètiques).
b) DIRECTES: permeten accedir a la informació de manera directa o immediata (p.ex: els disquets)
3) Per les característiques físiques del suport:
a) PERFORATS: són els que codifiquen i mantenen la informació per mitjà de perforacions en el suports (p.ex: les fitxes perforades de 80 columnes i les de 96 columnes, les cintes perforades, etc.)
b) MAGNÈTICS: mantenen la informació codificada per mitjà de mitjans magnètics (p.ex: els disquets,...)
c) ÒPTICS: els continguts d'aquests suports són manipulats mitjançant l'aplicació de tècniques especials com la reflexió de la llum (per exemple, l'escàner, el CD-Rom, el DVD,...)
d) ALTRES TIPUS: formen part d'aquest grup tots els suports que no podem situar en cap dels grups anteriors i que es limiten a presentar els resultats d'un procés (per exemple, el monitor).
4) Per la seva situació:
a) LOCALS: el suport està situat en el mateix lloc on es manipularà.
b) REMOTS: el suport està situat en un lloc diferent del qual es produirà el tractament de la seva informació.

2. PERIFÈRICS

Els perifèrics han d'estar connectats a l'ordinador.

Classificació dels perifèrics
Com en els suports d'informació, els perifèrics també es poden classificar segons un seguit de criteris:
1) Segons la funció que tinguin:
a) Perifèrics d'entrada: la seva funció és l'entrada de dades des de l'exterior fins a la memòria principal de l'ordinador (p. ex: el teclat, el ratolí, l'escàner, ...)
b) Perifèrics de sortida: la tasca d'aquests dispositius és la de treure les dades de la memòria principal a l'exterior (p. ex: el monitor, les impressores, el plòter, ...)
c) Perifèrics d'entrada/sortida: són els dispositius que tenen la capacitat de poder fer les dues funcions anteriors, en una mateixa màquina (per ex: les unitats de discos magnètics, les unitats de cintes magnètiques,...)

2) Per la situació que tenen respecte a la CPU:
a) Locals: estan situats molt a prop de la CPU.
b) Remots: situació allunyada de la CPU; per tant, per a poder gestionar-los cal sistemes complementaris (p. ex: les comunicacions, com els routers, els mòdems, ...)