És també molt habitual, com molt bé sabeu, recórrer a una sola presa per aconseguir trucatges cinematogràfics, bé sigui per cinema o per televisió. Els procediments són molt senzills, n'hi ha prou amb distribuir adequadament els diferents elements que apareixen en un pla, triar un punt de vista o altre segons l'objectiu que es pretengui, moure o desplaçar la càmera de lloc, contemplar les diverses potencialitats que ofereix l'aplicació del recurs lluminós en els plans, etc. El cert és que tant si s'apliquen amb caràcter individual com de manera combinada, es poden aconseguir imatges variades i sorprenents efectes màgiques.

A l'igual que en els anteriors exemples, aquest tipus de trucatges es duen a terme per primera vegada en el cinema a principis del segle XX, gràcies a la imaginació de personatges tan erudits i enginyosos com Georges Méliès i Segundo de Chomón. La diferència entre els dos radica en què Méliès sempre va treballar amb càmera fixa i amb decorats. Chomón, en canvi, va ser el primer en introduir la màgia de les imatges cinematogràfiques en exteriors i escenaris naturals, a més de descobrir la manera de poder desplaçar la càmera per a enregistrar escenes, afegint una simple plataforma metàl·lica amb rodes sota el trípode. Aquest invent va ampliar considerablement el ventall de possibilitats comunicatives a través de la imatge; de fet, és un dels recursos formals que contribuïren a convertir el cinema en una forma d'expressió diferenciada.

En aquests casos, recórrer a l'edició a tall sols és necessari si en el principi i/o al final de cada presa s'han enregistrat imatges que no interessen, perquè hi ha hagut un excés de filmació i el guió exigeix un temps menor d'exposició, perquè els primers i darrers fotogrames sols s'han enregistrat per poder disposar d'unes imatges de seguretat, etc.

COMPOSICIÓ DEL PLA

Quant més llunyà estigui un referent de l'objectiu d'una càmera, menor és la seva percepció davant l'espectador. Conseqüentment, quant més a prop estigui, major la seva proporció. Partint d'aquest principi i en funció de la distribució intencionada que es realitzi dels diferents elements dintre un mateix pla, situant-los prop o lluny de la càmera, pot donar lloc a efectes com els que es mostren a continuació. En definitiva, s'aplica el principi proporcional de l'escala.

PUNT DE VISTA

L'angle de visió és una variable formal més que ajuda a potenciar el valor expressiu en el pla que s'enregistra i un recurs més per aconseguir efectes visuals.

Variant l'angle d'enregistrament de la càmera, inclinant-la, lateral o totalment, s'aconsegueixen efectes com caminar per una paret, buidar un líquid dintre d'un recipient al revés, lliscar per una paret, arrossegar-se o caminar pel sostre d'un edifici, escalar una muntanya, etc., quan en realitat l'acció es produeix en terra pla.

Quan s'enregistra a un nivell elevat respecte un referent, el valor expressiu que s'obté, i conseqüentment l'efecte visual, és la sensació de debilitat, d'inferioritat, de temor, de submissió, opressió, indefensió, disminució del personatge. També la de transmetre a l'espectador una impressió de punt de vista privilegiat, de control, de domini de la situació per part del personatge en relació al referent.

Si s'enregistra des d'un nivell inferior, el que s'aconsegueix és reforçar, emfatitzar, engrandir, solemnitzar, donar la sensació de superioritat, de domini, etc., del referent. També la de transmetre a l'espectador una impressió de punt de vista d'inferioritat, de submissió, de subjecció de la situació per part del personatge en relació al referent.

En una mateixa presa i en contrapicat, és pot fer créixer un personatge i empetitir un altre. Cal que els protagonistes es moguin mantenint la verticalitat del cos mentre la càmera es manté fixa, i que es compti amb algun referent (en aquest exemple, un núvol).

Col·locant locant la càmera en un angle completament vertical (zenital) en relació al referent, s'obtenen trucs com el següent, on un noi és capaç d'aguantar el pes de quatre companys. La possibilitat que ofereix el zenital són immenses. Imagineu-vos, per exemple, que un personatge ha de saltar d'un arbre a un altre, n'hi hauria prou en posar unes branques a banda i banda del pla, deixant una distància adequada i realitzar l'acció. Contempleu la possibilitat d'aplicar aquest tipus de trucatge amb objectes i joguines, o bé amb figures de plastilina o amb dibuixos.

MOVIMENT DE CÀMERA

Quan s'enregistra, la càmera es pot moure i desplaçar-se en totes les direccions, l'elecció està en funció de l'objectiu que es pretengui, d'allò que es pretén expressar. En aquest cas cal tenir molt en compte que els moviments de càmera és menester assajar-los prèviament, des de l'inici fins el final, tot contemplant el ritme que es vol donar a la presa. A no ser que sigui per exigència del guió, la càmera s'ha de moure de manera suau i uniforme, sense brusquedats ni interrupcions, evitant moviments dubitatius i poc precisos que puguin donar a l'espectador la sensació d'errades. Veieu tot seguit algunes possibilitats que us poden anar bé per a crear els vostres propis trucatges.

La il·luminació és la base de la fotografia i, en conseqüència, del cinema i del vídeo. Sols la llum fa possible que la realitat pugui ésser representada fotogràficament. A més de tenir un valor funcional, té un valor expressiu i artístic. Una il·luminació suau dóna una imatge amable, una il·luminació contrastada pot resultar amenaçadora, per exemple.

Amb un focus o llum de tauleta de nit i amb paper de xarol vermell es pot ambientar una escena de terror, un incendi, una explosió, etc. Recorrent al contrallum pot amargar-se intencionadament la cara d'un personatge per evitar ésser reconegut (un menor, i un assassí, un lladre, un testimoni, etc.). Amb un focus de llum enfocant a un personatge de baix a dalt pot ajudar a obtenir la simulació d'un monstre, etc. Tancant i apagant l'interruptor contribueix a donar una sensació d'inseguretat. Etc.

En tota producció audiovisual, el so, a l'igual que el silenci, és tan important com la imatge. utilitzat adequadament, és un recurs expressiu més que la complementa, i que contribueix significativament a donar unitat al producte cinematogràfic, permetent que es rebi de manera emocional.

En funció del tipus d'audiovisual, pel.lícula o acció que es produeixi en cada escena o en el seu conjunt, és menester optar per un requisit sonor o altre. Tant si la intervenció d'un personatge és en directe com en off, cal tenir en compte la intensitat, el to, el timbre, la durada, adaptant-lo a l'estat anímic que el guió imposa: tristesa, alegria, preocupació, emoció, dubte, etc. Si es tracta d'una banda sonora, caldrà cercar aquella que ajudi a aconseguir l'ambient que s'ajusti més als objectius proposats: terror, comèdia, misteri, drama, acció, etc. En altres ocasions serà menester potenciar el personatge o una acció que requerirà d'un efecte sonor determinat, fer doblatges intercanviant veus femenines per masculines, fer parlar objecte o animals, etc. Les possibilitats són moltes i variades, la imaginació i la creativitat tampoc tenen límit en aquest camp.

VARIS

Observeu aquests altres clips trucats, proposats i treballats pels mateixos alumnes, on trobareu un cap separat del cos, una demostració de força, l'explosió d'un cotxe, una bomba a punt d'esclatar, foc en una escala, fum, un cap travessat per un ganivet, un cop de puny, un nan caminant, dos exemples de com treballar amb ombres, compaginar persones amb ninots on s'hi ha enganxat una foto d'uns personatges reals, la simulació d'una presó, varis exemples de maquillatge, una altra manera de fer títols. La llista podria ésser infinita, doncs la imaginació dels alumnes així és.

Aconseguir escenes on hi hagi foc, explosions, fum , etc. és també una tasca fàcil, però cal tenir molta precaució per ningú prengui mal tant en la preparació com en l'execució.

Treballar amb ombres. Aprofitant la llum solar o amb un focus les ombres contribueixen a escenificar escenes trucades (parlar una ombra, un fantasma que puja per una escala...). O bé per facilitar l'obtenció d'escenes violentes quan el guió ho requereix (en aquest cas el gat real s'ha substituït per un ninot).

El maquillatge en sí no és truc, però, en funció del guió, és un recurs que resulta molt útil per a la consecució d'escenes més creïbles.

• En realitat, tot comença per buscar una idea que impliqui unes imatges màgiques i a partir d'aquí veure com es pot traduir audiovisualment.
• Abans de procedir a l'enregistrament millor que feu algun que altre assaig.
• Podeu comprovar el resultat, una vegada hagueu acabat la filmació, en la mateixa càmera amb la funció player. Amb el programa d'edició, prèvia captura de les imatges, podreu acabar de fer els ajustaments necessaris. Si ho estimeu oportú hi podeu afegir àudio (veu en off, efectes sonors, banda sonora).